Canvis

Durant els dominis, en l’época musulmana, el ‘amal’ de Serra (Ax-Xerra) estaria emmurallada sent la torre del Senyor (burj) significatiu element defensiu de la població, com les torres de vigília (atalayes) de l’Ermita, Ria i Satarenya. Conformant l’Ax-Xerra presidit pel Castell un amal (capital comarcal) d’un bast territori de montanya entre els amals de Sogorp i Vall d’Uxó, pel nort; Morvedre per l’est i Llíria per l’oest. Per lo que dins de l’amal d’Ax-Serra n’hi havia gran cantitat  de castells i pobles.  

Durant els dominis, en l’época musulmana, el ‘amal’ de Serra (Ax-Xerra) estaria emmurallada sent la torre del Senyor (burj) significatiu element defensiu de la població, com les torres de vigília (atalayes) de l’Ermita, Ria i Satarenya. Conformant l’Ax-Xerra presidit pel Castell un amal (capital comarcal) d’un bast territori de montanya entre els amals de Sogorp i Vall d’Uxó, pel nort; Morvedre per l’est i Llíria per l’oest. Per lo que dins de l’amal d’Ax-Serra n’hi havia gran cantitat  de castells i pobles.  

Els castells (husun) foren entitats militars destinades a la defensa, domini del territori, porta d’accés per a persones  i control econòmic d’entrada i eixida de mercaderies.

Els castells (husun) foren entitats militars destinades a la defensa, domini del territori, porta d’accés per a persones  i control econòmic d’entrada i eixida de mercaderies.

Despuix de la conquista de Jaume I, i la fundació del Regne de Valéncia, el Rei crea una nova entitat geopolítica en noves lleis i estaments propis, quedant el Castell de Serra en el nou marc del Regne en el sigle XIII. El llibre del Repartiment mostra la nova estructura del territori en zones de senyorius i del patrimoni real.

Despuix de la conquista de Jaume I, i la fundació del Regne de Valéncia, el Rei crea una nova entitat geopolítica en noves lleis i estaments propis, quedant el Castell de Serra en el nou marc del Regne en el sigle XIII. El llibre del Repartiment mostra la nova estructura del territori en zones de senyorius i del patrimoni real.

Dominant el Castell de Serra els termes de Serra i Nàquera que al des-fer-se el districte andalusí  en tres senyorius feudals; feu donació el rei, en abril de 1237, de l’alqueria ‘Nàquera de Serra’ al Cavaller Gil d’Atrossil; en giner de 1238 li donava a Gil de Rada el sector de Lullén (l’alqueria d’Alule – iuxta Serram) i, per últim, en agost de 1238 donava el Castell i vila d’Axerra (antic amal d’Ax-Xerra) i les restants alqueries: Ria i Armell a Berenguer Burguet. Com este cavaller no va prendre la possessió, el rei li la revocà en 1240, concedint-li-la de nou, junt al al castell de Torres-Torres i dominis a Galter de Roma, cavaller procedent de la cúria papal.

 

Dominant el Castell de Serra els termes de Serra i Nàquera que al des-fer-se el districte andalusí  en tres senyorius feudals; feu donació el rei, en abril de 1237, de l’alqueria ‘Nàquera de Serra’ al Cavaller Gil d’Atrossil; en giner de 1238 li donava a Gil de Rada el sector de Lullén (l’alqueria d’Alule – iuxta Serram) i, per últim, en agost de 1238 donava el Castell i vila d’Axerra (antic amal d’Ax-Xerra) i les restants alqueries: Ria i Armell a Berenguer Burguet. Com este cavaller no va prendre la possessió, el rei li la revocà en 1240, concedint-li-la de nou, junt al al castell de Torres-Torres i dominis a Galter de Roma, cavaller procedent de la cúria papal.

== Descripció ==

== Descripció ==