Canvis

1197 bytes afegits ,  11:16 9 set 2025
sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:  
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Naixcut el 12 de març de l'any 1842 en la ciutat de Valéncia, inicià la seua formació artística en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de la seua València natal, tenint com a mestre a [[Rafael Montesinos Ramiro]], miniaturiste i gran admirador de [[José de Ribera|Ribera]] la pintura del qual copiarà en gran intensitat el jove artiste. En l'any [[1864]], es va traslladar a [[Madrit]] per a continuar la seua formació en la Real Acadèmia de San Fernando, fon Premi de Roma en [[1867]], guardó que pensionava al guanyador en esta ciutat per a la culminació de la seua formació, viajant aixina en l'any [[1868]] a la Ciutat Eterna.
+
Naixcut el 12 de març de l'any 1842 en la ciutat de Valéncia, inicià la seua formació artística en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de la seua Valéncia natal, tenint com a mestre a [[Rafael Montesinos Ramiro]], miniaturiste i gran admirador de [[José de Ribera|Ribera]] la pintura del qual copiarà en gran intensitat el jove artiste. En l'any [[1864]], es va traslladar a [[Madrit]] per a continuar la seua formació en la Real Acadèmia de San Fernando, fon Premi de Roma en [[1867]], guardó que pensionava al guanyador en esta ciutat per a la culminació de la seua formació, viajant aixina en l'any [[1868]] a la Ciutat Eterna.
    
El seu enviament d'obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts li permetrà recollir diversos èxits, denotant en els seus treballs herència de la tradició naturalista del [[Barroc]]. Des de Roma va enviar una Santa Clara que conseguí la primera medalla en la Nacional de [[1871]]. En l'any [[1868]], en tan sol vintitrés anys, fon professor de l'Acadèmia de Sant Carles, a pesar de ser-ho solament durant un any, tenint per discípuls als germans [[José Benlliure|José]] i [[Marià Benlliure|Mariano Benlliure]]. De tornada a Espanya dividix el seu temps entre Madrit i Valéncia, traslladant-se en estàncies pensionades a [[París]], ciutat a la que tornaria despuix en posterioritat, pero ya com a resident, puix allí va mantindre una segona residència.
 
El seu enviament d'obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts li permetrà recollir diversos èxits, denotant en els seus treballs herència de la tradició naturalista del [[Barroc]]. Des de Roma va enviar una Santa Clara que conseguí la primera medalla en la Nacional de [[1871]]. En l'any [[1868]], en tan sol vintitrés anys, fon professor de l'Acadèmia de Sant Carles, a pesar de ser-ho solament durant un any, tenint per discípuls als germans [[José Benlliure|José]] i [[Marià Benlliure|Mariano Benlliure]]. De tornada a Espanya dividix el seu temps entre Madrit i Valéncia, traslladant-se en estàncies pensionades a [[París]], ciutat a la que tornaria despuix en posterioritat, pero ya com a resident, puix allí va mantindre una segona residència.
   −
En [[1875]] en [[París]] continuarà en el negoci de [[Mariano Fortuny|Fortuny]], treballant en menudes obres d'estil minuciós i coloriste, sentint certa influència de l'impressionisme francés. En la seua etapa madura aplegarà a desfer la matèria pictòrica per a interessar-se especialment pel color.
+
En [[1875]] en [[París]] continuarà en el negoci de [[Mariano Fortuny|Fortuny]], treballant en chicotetes obres d'estil minuciós i coloriste, sentint certa influència de l'impressionisme francés. En la seua etapa madura aplegarà a desfer la matèria pictòrica per a interessar-se especialment pel color.
    
En l'any [[1914]], al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], va retornar a [[Madrit]], instalant-se en el seu fill Roberto ([[1883]]-[[1956]]), també artiste; àmpliament conegut per les seues pintures de corregudes de bous. Tres anys despuix, ingressa en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de San Fernando]].  
 
En l'any [[1914]], al començament de la [[Primera Guerra Mundial]], va retornar a [[Madrit]], instalant-se en el seu fill Roberto ([[1883]]-[[1956]]), també artiste; àmpliament conegut per les seues pintures de corregudes de bous. Tres anys despuix, ingressa en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de San Fernando]].  
Llínea 38: Llínea 38:  
* Gran Creu d'Alfons XII
 
* Gran Creu d'Alfons XII
    +
== Galeria fotogràfica ==
 +
<center>
 +
<gallery>
 +
 +
File:Francisco Domingo Marques Un lance en el siglo XVII.jpg|'''Un lance en el siglo XVII'''. ([[1866]]). [[Museu de Belles Arts de Valéncia]]
 +
File:Francisco Domingo Marques El estudio de Muñoz Degrain.jpg|'''El estudio de Muñoz Degrain'''. ([[1867]])
 +
File:Francisco Domingo Marques Santa Clara.jpg|'''Santa Clara'''. ([[1869]]). Museu de Belles Arts de Valéncia
 +
File:Francisco Domingo Marques Retrato de Doña Carmen Cervera.jpg|'''Retrato de Doña Carmen Cervera'''. ([[1870]])
 +
File:Francisco Domingo Marques Zapatero de viejo.jpg|'''Zapatero de viejo'''. ([[1870]]-[[1875]])
 +
File:Francisco Domingo Marques Figura de un niño.jpg|'''Figura de un niño'''. ([[1887]])
 +
File:Francisco Domingo Marques Andaluza.jpg|'''Andaluza'''. ([[1920]]). Museu de Belles Arts de Valéncia
 +
File:Francisco Domingo Marques Un alto en la montería.jpg|Un alto en la montería
 +
File:Francisco Domingo Marques El Beato Juan de Ribera en.jpg.'''El Beato [[Juan de Ribera]]'''. Museu de Belles Arts de Valéncia
 +
 +
</gallery>
 +
</center>
 +
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20090414220202/http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/pintores/3922.htm Arte e Història. Francisco Domingo Marqués]
+
* [https://web.archive.org/web/20090414220202/http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/pintores/3922.htm Arte e Història. Genios de la pintura. Francisco Domingo Marqués]
 
* [http://www.jdiezarnal.com/pintura/franciscodomingomarques.html Francisco Domingo Marqués. JDiezArnal]
 
* [http://www.jdiezarnal.com/pintura/franciscodomingomarques.html Francisco Domingo Marqués. JDiezArnal]
 +
* [http://www.josedelamano.com/pages/franciscodomingo_b.html José de la Mano. Francisco Domingo Marqués]
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
41 007

edicions