31 882
edicions
Canvis
→Cites
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Es fals que totes les universitats del mon sostinguen que el valencià i el catala son la mateixa llengua. Son molt poquetes. Que contades universitats defenguen l'unitat del valencià i el catala, es degut a que, en elles, hi ha professors al servici de Catalunya.
Per moltes vegades que es repetixca una afirmacio, o per molts autors que la diguen, no per aixo es veritat indiscutible; s'ha de demostrar. Aixina passa en l'afirmacio de l'unitat de la llengua valenciana i catalana.
Lo que diuen de “llengua valenciana normalitzada”, no es mes que una aproximacio al catala, llevant-li al valencià les seues peculiaritats morfologiques i sintactiques i canviant-li el vocabulari i l'ortografia.
¿Per que prescindir de l'articul neutre LO tan valencià, o de la preposicio A, davant de complements directes, o de la preposicio PER A? No se deu dir “el millor per mi”, sino ‘LO millor PER A mi’. Ni se deu dir “Jo estime mon pare”, sino ‘Yo vullc A mon pare’.
El nom de LLENGUA VALENCIANA, usat practicament per tots els nostres classics, vol fer-se desapareixer baix el pretext de l'unitat llingüistica, a major gloria del catala.
El valencià es una llengua independent que no necessita de ninguna atra per a expressar-se en tots els nivells. El valencià es una llengua neollatina i independent, digna de posseir una codificacio llingüistica propia: Ortografia, Gramatica i Diccionari.
L'extermini d'una cultura, d'una llengua i d'un poble, son una mateixa i unica cosa.|(Revista Renou, nº 42, de febrer 2002). Editada per l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
{{Cita|Els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no provenen de la Reconquista. La Reconquista del Regne de Valéncia fon un fenòmen ràpit. Podria concretar-se l'ocupació en dos breus periodos històrics: des de 1233 a 1238, i de 1244 a 1245.
{{Cita|Els idiomes parlats en el Regne de Valéncia no provenen de la Reconquista. La Reconquista del Regne de Valéncia fon un fenòmen ràpit. Podria concretar-se l'ocupació en dos breus periodos històrics: des de 1233 a 1238, i de 1244 a 1245.