| Llínea 4: |
Llínea 4: |
| | Ulan Bator fon fundada en l'any [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX. | | Ulan Bator fon fundada en l'any [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX. |
| | | | |
| − | ==Història== | + | == Història == |
| | En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil fins a l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref> | | En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil fins a l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref> |
| | | | |
| Llínea 11: |
Llínea 11: |
| | [[File:Jugder3.jpg|thumb|center|upright=3|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]] | | [[File:Jugder3.jpg|thumb|center|upright=3|Panorama de la ciutat en l'any [[1913]]]] |
| | | | |
| − | ===Capital de Mongòlia=== | + | === Capital de Mongòlia === |
| | [[File:Chinggis Square.jpg|thumb|260px|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]] | | [[File:Chinggis Square.jpg|thumb|260px|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]] |
| | En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República. | | En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República. |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. Ademés, la corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes. | | Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. Ademés, la corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes. |
| | | | |
| − | ==Referències== | + | == Referències == |
| | {{reflist}} | | {{reflist}} |
| | | | |