31 882
edicions
Canvis
→Cites
{{Cita|Fra [[Antoni Canals]], fon frare dominic, discípul de [[Sant Vicent Ferrer]], catedràtic de Teologia de la Catedral de Valéncia, autor de la traducció del '[[Valeri Màxim]]' a la [[llengua valenciana]], diu en el seu pròlec: "... perque yo a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, axi breu com he pogut, jatssessia que altres lagen tret en lengua cathalana...|'La llengua valenciana i els nostres clàssics' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|Fra [[Antoni Canals]], fon frare dominic, discípul de [[Sant Vicent Ferrer]], catedràtic de Teologia de la Catedral de Valéncia, autor de la traducció del '[[Valeri Màxim]]' a la [[llengua valenciana]], diu en el seu pròlec: "... perque yo a manament de vostra senyoria, el tret de lati en nostra vulgada lengua materna valenciana, axi breu com he pogut, jatssessia que altres lagen tret en lengua cathalana...|'La llengua valenciana i els nostres clàssics' (Valéncia, 2005), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1941. El falangiste Dionisio Ridruejo -jefe de la propaganda franquista en Barcelona- començà a organisar 'amb l'ajuda d'alguns artistes i intel.lectuals catalans, una cultura de signe feixista vehiculada en catalá' (Espalder, A.: Historia. Barcelona, 1993, pág. 261). El proyecte fabrià de la 'unitat de la llengua' anava inclos en el paquet.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1946. Josep Romeu funda la Societat Catalana d'Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia "feixista" catalana per a la "reinterpretació" de l'història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: Estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) al Regne de Valéncia.|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1951. Es produix l'infiltracio oficial del catala en giner, en el primer numero de la nomenada 'Revista Valenciana de Filologia', editada per la Diputacio franquista i en la que publicaven les seues soflames colonialistes els 'gurus' de la burguesia nacional-feixista catalana: Martí de Riquer, Badía i Margarit, Turell, Casacuberta, etc...|''¿Llengua valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX'' (Valéncia, [[2005]]), per Mª Teresa Puerto}}
{{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste Joan Fuster i de Joan Amadés, expoliador cultural del Regne de Valencia en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana Dionisio Ridruejo, introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ...
{{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste Joan Fuster i de Joan Amadés, expoliador cultural del Regne de Valencia en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana Dionisio Ridruejo, introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ...