154 176
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Coir-cethar-chuir''' (Harmonia de quatre ànguls), també coneguda com '''Daurblada''' (Roure de dos floreciments;) i '''Uaithne''' /ˈoənʲə/ era un arp…»
'''Coir-cethar-chuir''' (Harmonia de quatre ànguls), també coneguda com '''Daurblada''' (Roure de dos floreciments;) i '''Uaithne''' /ˈoənʲə/ era un [[arpa]] màgica de [[roure]] propietat del [[deu]] de la mitologia irlandesa Dagda, un dels Tuatha Done Danann. Este instrument tenia la capacitat de controlar l'orde de les estacions quan era tocada, i podia interpretar tres tipos de melodies a saber: Goltraiges (plany), Gentraiges (rialla) i Suantraiges (somi).
Durant la segona batalla de Mag Tured, l'arpa va ser furtada pels Fomoré. Per això, Dagda i els seus companyers [[Lugh]] i [[Ogma]] varen ser al lloc a on es refugiaven els Fomoré per a recuperar-la. Una volta dins varen conseguir obrir-se pas fins a la sala de convits, en la paret dels quals es trobava penjat l'instrument. Llavors, Dagda va cridar a l'arpa en el següent càntic:
''¡Veuen daurdabla, dolça poma murmuradora
Veuen, harmonia formada per quatre ànguls,
Venja l'estiu, venja l'hivern,
Eixint de les boques d'arpes i gaites i flautes!''
En sentir-ho, l'arpa es va despenjar de la paret i va volar màgicament fins a les mans del seu amo, en tanta rapidea que va matar a nou persones al seu pas. Dagda va començar llavors a tocar a Uaithne i va interpretar el Goltraiges, lo que va causar que tots els Fomoré presents començaren a plorar i gemir; seguidament, va tocar el Gentraiges, que va originar que tots rigueren sense control; i finalment Dagda va interpretar el Suantraiges, que els va deixar a tots profundament dormits. Aprofitant açò, Dagda, Lugh i Ogma varen eixir ilesos del campament.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Miranda Jane Green, Mythes celtiques, Éditions du Seuil, 1995, p. 121
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Quintino, Claudio Crow. en 'El Libro de la Mitologia Celta', Hi-Brasil Editora, São Paulo, 2002. página 49
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
Durant la segona batalla de Mag Tured, l'arpa va ser furtada pels Fomoré. Per això, Dagda i els seus companyers [[Lugh]] i [[Ogma]] varen ser al lloc a on es refugiaven els Fomoré per a recuperar-la. Una volta dins varen conseguir obrir-se pas fins a la sala de convits, en la paret dels quals es trobava penjat l'instrument. Llavors, Dagda va cridar a l'arpa en el següent càntic:
''¡Veuen daurdabla, dolça poma murmuradora
Veuen, harmonia formada per quatre ànguls,
Venja l'estiu, venja l'hivern,
Eixint de les boques d'arpes i gaites i flautes!''
En sentir-ho, l'arpa es va despenjar de la paret i va volar màgicament fins a les mans del seu amo, en tanta rapidea que va matar a nou persones al seu pas. Dagda va començar llavors a tocar a Uaithne i va interpretar el Goltraiges, lo que va causar que tots els Fomoré presents començaren a plorar i gemir; seguidament, va tocar el Gentraiges, que va originar que tots rigueren sense control; i finalment Dagda va interpretar el Suantraiges, que els va deixar a tots profundament dormits. Aprofitant açò, Dagda, Lugh i Ogma varen eixir ilesos del campament.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Miranda Jane Green, Mythes celtiques, Éditions du Seuil, 1995, p. 121
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368
== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Quintino, Claudio Crow. en 'El Libro de la Mitologia Celta', Hi-Brasil Editora, São Paulo, 2002. página 49
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]