31 955
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Alexandre Dumas Davy de la Pailleterie''' ([[Aisne]], [[França]], [[24 de juliol]] de [[1802]] - [[Seine-Maritime]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[1870]]), conegut com '''Alexandre Dumas''' i en els països hispanoparlants com ''Alejandro Dumas (padre)'', fon un noveliste i dramaturc francés. El seu fill, del mateix nom, fon també escritor.
'''Alexandre Dumas Davy de la Pailleterie''' ([[Aisne]], [[França]], [[24 de juliol]] de [[1802]] - [[Seine-Maritime]], [[França]], [[5 de decembre]] de [[1870]]), conegut com '''Alexandre Dumas''' i en els països hispanoparlants com ''Alejandro Dumas (padre)'', fon un noveliste i dramaturc francés. El seu fill, del mateix nom, fon també escritor.
(Secció per completar)
Les obres de Dumas pare s'han traduït a casi cent idiomes, i és un dels autors francesos més llegits. Vàries de les seues noveles històriques d'aventures es varen publicar en format de séries, com ''El comte de Montecristo''; ''Els tres mosqueters''; ''Vint anys despuix''; ''El vescomte de Bragelonne''; ''El tulipà negre'' i ''La reina Margot'', entre unes atres, moltes d'elles frut de la seua colaboració en el seu [[negre lliterari]], l'historiador [[Auguste Maquet]], entre uns atres que tampoc apareixien com a colaboradors. Les seues noveles han segut adaptades des de principis del [[sigle XX]] en casi doscentes películes o séries de televisió. Escritor prolífic en diversos gèneros, començà la seua carrera escrivint peces teatrals i elaborà també artículs en revistes i llibres de viage. Els seus treballs sumen casi 100.000 pàgines.
Son pare, el general [[Thomas-Alexandre Dumas]], era un mulat originari de la colónia francesa de Saint-Domingue, actual [[Haití]], fill del noble francés Alexandre Antoine Davy de la Pailleterie i de l'esclava descendent de subsaharians Marie-Cessette Dumas. Ademés de ser fill del general Thomas Alexandre Davy de la Pailleterie, lo era de Marie-Louise Elisabeth Labouret. Quan tenia catorze anys, Thomas-Alexandre fon dut per son pare a França, a on es va formar en una acadèmia militar per a despuix ingressar en l'eixèrcit francés, a on va forjar una brillant carrera.
El ranc aristocràtic de son pare ajudà a Aleixandre Dumas a començar a treballar per a Lluís Felip I de França. Despuix es va dedicar a l'escritura, en la que va triumfar molt pronte. Décades despuix, en l'ascens de Lluís Napoleó Bonaparte en [[1851]], Dumas caigué en desgràcia i es va marchar a [[Bèlgica]], a on vixqué varis anys. Viajà a [[Rússia]], a on residí anys abans de traslladar-se a [[Itàlia]].
En l'any [[1861]] fundà i publicà el periòdic ''L'Indipendente'', que recolzava l'esforç d'unificació d'Itàlia. En [[1864]], retornà a [[París]].
Encara d'estar casat, i en consonància en la tradició dels francesos de classe alta de l'época, Dumas tingué decenes d'amants i a lo manco quatre fills illegítims. Un d'ells, Aleixandre Dumas (fill), va aplegar a ser també un escritor de gran renom gràcies en part al respal de son pare.
El dramaturc anglés [[Watts Phillips]], que va conéixer a Dumas al final de la seua vida, va descriure a l'escritor francés com «el ser humà més generós i en el cor més gran del món. Era la criatura més deliciosa i egotista sobre la faç de la Terra: la seua llengua era com un molí de vent, mai sabies quan anava a parar, especialment si el tema era ell mateixa».
== Cites ==
== Cites ==