32 111
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + + + + +
sense resum d'edició
La seua primera novela, ''Liza de Lambeth'' ([[1897]]), un estudi sobre la vida en els suburbis, va atraure l'atenció, pero fon com a dramaturc quan alcançà per primera volta celebritat nacional. Per a l'any [[1908]] tenia quatre obres de teatre simultàneament en el [[West End]] de [[Londres]]. Escrigué la seua obra de teatre número 32 en [[1933]], despuix de lo qual abandonà completament el teatre i es va concentrar en escriure noveles i contes.
La seua primera novela, ''Liza de Lambeth'' ([[1897]]), un estudi sobre la vida en els suburbis, va atraure l'atenció, pero fon com a dramaturc quan alcançà per primera volta celebritat nacional. Per a l'any [[1908]] tenia quatre obres de teatre simultàneament en el [[West End]] de [[Londres]]. Escrigué la seua obra de teatre número 32 en [[1933]], despuix de lo qual abandonà completament el teatre i es va concentrar en escriure noveles i contes.
(Secció per completar)
Les noveles de William Somerset despuix de ''Liza de Lambeth'' inclouen ''Servitut humana'' ([[1915]]), ''La Lluna i sis penics'' ([[1919]]), ''El vel pintat'' ([[1925]]), ''Cakes and ale'' ([[1930]]) i ''El tall de la navaixa'' ([[1944]]). Els seus contes varen ser publicats en coleccions tals com ''La casuarina'' (''The casuarina tree'', [[1926]]) o ''Lo mateix de sempre'' (''The Mixture as Before'', [[1940]]). Molts d'ells han segut adaptats a la ràdio, al cine i la televisió. La seua gran popularitat i enormes vendes varen provocar reaccions adverses de crítics intelectuals, molts dels quals buscaven denigrar-lo com un escritor a penes competent. Evaluacions més recents generalment descriuen a ''Servitut humana'', com un llibre en un important material autobiogràfic, com una obra mestra, i els seus contes són àmpliament apreciats per la crítica. L'estil pla en prosa de Somerset es feu coneguda per la seua lucidea, si be el seu us constant de clichés li dugué a comentaris crítics adversos.
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Somerset treballà per al [[Servici Secret]] britànic, usant posteriorment les seues experiències en contes publicats en la década de [[1920]]. Si be era fonamentalment [[Homosexualitat|homosexual]], intentà en alguna mida conformar-se a les regles i normes de la seua época. Despuix d'un romanç de tres anys en la dissenyadora [[Syrie Wellcome]], del que naixqué la seua filla Liza, es varen casar en [[1917]]. El matrimoni va durar dotze anys, pero abans, durant i despuix d'ell la parella principal de Somerset fon un home més jove, el nortamericà Gerald Haxton. Junts varen fer extenses visites a [[Àsia]], la [[Mar del Sur]] i atres destins. Somerset reunia material per a les seues noveles i contes en cada lloc al que anaven. Varen viure junts en la [[Riviera Francesa]], a on Somerset vixqué en malbarat. Despuix de la mort de Haxton en [[1944]], Alan Searle es convertí en el secretari i acompanyant de Somerset pel restant de la vida de l'escritor.
Somerset deixà d'escriure noveles poc despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], i els seus últims anys els va passar afligit per la [[senilitat]]. Fallí a l'edat de 91 anys.
== Cites ==
== Cites ==