31 935
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + +
sense resum d'edició
Les '''quatre grans cròniques''' és el nom en el que es coneixen quatre obres escrites entre finals del [[sigle XIII]] i durant el [[sigle XIV]]. La seua finalitat era la de deixar constància de certs fets rellevants i ademés volien tindre un valor didàctic i testimonial per a la posteritat.
Les '''quatre grans cròniques''' és el nom en el que es coneixen quatre obres escrites entre finals del [[sigle XIII]] i durant el [[sigle XIV]]. La seua finalitat era la de deixar constància de certs fets rellevants i ademés volien tindre un valor didàctic i testimonial per a la posteritat.
Les quatre grans cròniques són uns documents històrics i lliteraris escrits per dos reis de l'antiga [[corona d'Aragó]] i dos cronistes de l'época. [[Martí de Riquer]], un historiador barcelonés, destaca la singularitat d'estos texts ya que es tracten d'uns documents escrits per personalitats del XIII i el XIV que nos parlen de la seua mateixa época.
Considerades com a fonts base per a l'estudi historiogràfic de l'Europa medieval, les obres compartixen les característiques pròpies de les cròniques i els distints autors són testics directes dels fets que relaten. També és característic el to heròic i el sentiment patriòtic.
Considerades com a fonts base per a l'estudi historiogràfic de l'Europa medieval, les obres compartixen les característiques pròpies de les cròniques i els distints autors són testics directes dels fets que relaten. També és característic el to heròic i el sentiment patriòtic.
A lo llarc del procés d'estudi de les distintes cròniques s'han anat considerant com a elements propagandístics, com per eixemple va propondre [[Suzanne Frances Cawsey]], qui defenia els discursos reals com a propaganda, encara que atres autors com [[Stefano Maria Cingolani]] els ha enquadrat dins d'unes memòries personals, encara que reconeixent el seu factor propagandístic.
A lo llarc del procés d'estudi de les distintes cròniques s'han anat considerant com a elements propagandístics, com per eixemple va propondre [[Suzanne Frances Cawsey]], qui defenia els discursos reals com a propaganda, encara que atres autors com [[Stefano Maria Cingolani]] els ha enquadrat dins d'unes memòries personals, encara que reconeixent el seu factor propagandístic.
A diferència d'atres reis com [[Alfons X el Sabi]], un rei historiador, [[Pere el Cerimoniós]] i [[Jaume I el Conquistador]], són dos reis que varen escriure sobre la situació política, militar, social i anímica de la seua pròpia época i no d'una época anterior.
== Cròniques ==
== Cròniques ==