Canvis

68 bytes afegits ,  20 març
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Vall d'Uxó]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians|valencià]].
+
'''Honori Garcia i Garcia''' ([[Vall d'Uxó]], [[23 de febrer]] de [[1896]] - † [[9 d'octubre]] de [[1953]]), fon un notari, historiador, escritor i publiciste [[Valencians|valencià]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per [[Arcadi Garcia i Sanz|Arcadi Garcia]] i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en [[1906]], va realisar la prova d'ingrés en l'[[Institut Francesc Ribalta|institut de Castelló]]. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en [[1908]] es va traslladar a [[Valéncia]], a l'[[Institut Lluís Vives de Valéncia|Institut Lluís Vives]], a on acabà els estudis de bachillerat en [[1912]].
+
Honori Garcia i Garcia fon el segon fill del matrimoni format per [[Arcadi Garcia i Sanz|Arcadi Garcia]] i María Rosa García. Cursà els estudis de primària en la seua localitat natal i per a començar a estudiar bachillerat en l'any [[1906]], va realisar la prova d'ingrés en l'[[Institut Francesc Ribalta|institut de Castelló]]. Allí estudià els dos primers cursos de bachillerat com a alumne lliure, i en [[1908]] es va traslladar a [[Valéncia]], a l'[[Institut Lluís Vives de Valéncia|Institut Lluís Vives]], a on acabà els estudis de bachillerat en l'any [[1912]].
   −
En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en [[1922]].
+
En l'[[Universitat Lliterària de Valéncia]] cursà els quatre primers cursos de la llicenciatura de Dret, i en [[1916]] es va traslladar a [[Saragossa]], a on acabà la carrera en premi extraordinari de llicenciatura en l'any [[1917]], tenia 21 anys. Acte seguit es va marchar a l'[[Universitat Central de Madrit]] (actual Complutense) per a realisar els estudis de doctorat. En Madrit va conéixer al jove castellonenc [[Lluís Revest]] en qui mantindria amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat per a fer el [[servici militar]] i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà en l'any [[1922]].
    
=== Trayectòria professional ===
 
=== Trayectòria professional ===
   −
El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de Las Merindades i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en carro o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
+
El seu primer destí fon [[Nofuentes]], un menut municipi de la [[província de Burgos]]. Allí eixercí el seu ofici en mig d'unes condicions difícils, puix era notari de la comarca de [[Las Merindades]] i devia acodir a llocs a on les millors comunicacions eren camins i sendes que es devien anar en [[carro]] o cavalleries. Estant en [[Burgos]] feu amistat en Raimundo Noguera, companyer d'oposició i de professió, el qual eixercia en [[Ezcaray]] ([[La Rioja]]). En Burgos va conéixer també a dos valencians d'aficions lliteràries, [[Bernardo Tarín]], flare de la Cartoixa de Miraflors, i [[Joaquín García]], cura professor del seminari de Burgos, i colaborador del [[Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura]]. Abdós varen orientar a Honori cap als estudis de dret valencià.
    
Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.
 
Durant la seua estància en Burgos feeu un treball sobre el dret valencià, el primer d'una llarga série d'artículs durant la seua vida: ''Estudis de dret foral valencià: El 'exovar''', que fon publicat en [[1922]] en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, tom III.
   −
En decembre de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En juliol de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.
+
En [[decembre]] de l'any [[1923]] fon nomenat notari d'[[Aliaga]] ([[província de Terol]]). En [[1924]] va contraure matrimoni en Amalia Sanz, també de la Vall d'Uxó, en la que tingué dos fills: Amalia i Arcadio. En [[juliol]] de [[1925]] es va traslladar a [[Llucena]] ([[província de Castelló]]) i en [[1926]] a [[Artana]], també de Castelló, a on estigué fins a l'any [[1930]]. Durant la seua estància en Llucena descobrí en l'Archiu de Protocols Notarials al seu càrrec, el contracte del retaule de Sant Miquel en el pintor Mateo de Montoliu per a l'ermita de les Torrocelles, aixina com documents que li varen servir per a estudiar l'institució matrimonial en la comarca de [[L'Alcalatén]]. L'any [[1930]] a petició del bisbat de [[Tortosa]] fon fundador i primer president de la Cooperativa Agrícola Sant Josep d'Artana, que naixent com a cooperativa catòlica encara existix en l'actualitat.
   −
En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el mege [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en [[Lluís Revest]].
+
En este periodo d'estància en Castelló va reprendre l'amistat que havia fet en [[Lluís Revest]], que era l'archiver de [[Castelló de la Plana]]; en Raimundo Noguera, que era notari també de Castelló de la Plana i en el [[mege]] [[Ángel Sánchez Gozalbo]], tots membres de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] (SCC). El contacte en este mig natural i la seua pròpia predisposició professional, ho varen orientar cap a una preocupació per l'estat de desorganisació en que es trobaven els archius notarials, compartida en Raimundo Noguera, i els archius en general, compartida en [[Lluís Revest]].
    
En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la [[Vall d'Uxó]], i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en [[1928]]. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.
 
En esta época Honori Garcia estudià els archius parroquials i el municipal de la [[Vall d'Uxó]], i això li va permetre redactar les “Notas para la historia de Vall de Uxó” en [[1928]]. La passió que sentia pels archius i el seu contingut fon aumentant i Honori es va orientar cap al dret valencià, utilisant els documents com a fonts dels estudis que realisava.
Llínea 34: Llínea 34:  
==== Santa Bárbara ====
 
==== Santa Bárbara ====
   −
En juny de l'any [[1930]] es va traslladar a [[Santa Bárbara]], molt prop de [[Tortosa]], abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de [[la Tinença de Benifassà]] i [[els Ports]]. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.
+
En [[juny]] de l'any [[1930]] es va traslladar a [[Santa Bárbara]], molt prop de [[Tortosa]], abdós poblacions tarraconines. Allí escomençà a conéixer el dret tortosí, i per proximitat geogràfica, les comarques castellonenques de [[la Tinença de Benifassà]] i [[els Ports]]. Els estudis d'Honori es varen orientar en dos sentits: per una part comparar el dret tortosí en el valencià, i per una atra part estudià el monasteri cistercenc de Benifassà i el repoblament de la Tinença.
   −
Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de [[Tortosa]] i [[Morella]], que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en [[1936]], degut a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els bolletins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de [[1932]] a [[1936]] reflectixen estos estudis.
+
Allí feu numeroses investigacions sobre el monasteri, les cartes de repoblament de [[Tortosa]] i [[Morella]], que varen constituir un numerós material documental i gràfic que es va perdre en [[1936]], degut a la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els bolletins de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] XIII, XIV, XV, XVI i XVII, que van de l'any [[1932]] a l'any [[1936]] reflectixen estos estudis.
    
==== Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana ====
 
==== Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana ====
39 536

edicions