Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
No hi ha canvi en el tamany ,  11:29 4 maig 2010
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
Dins del [[catalanisme]], el PVN mantenia unes postures mes dialogants a l'acceptar, per eixemple la [[Senyera valenciana]] com a pròpia (junt en la [[quatribarrada]]) i defenia, a priori, un marc nacional estrictament valencià, encara que en lo llingüístic i cultural seguia pensant en el [[valencià]] com a simple dialecte del [[català]], utilisant per tant, la normativa catalana en les seues comunicacions.
 
Dins del [[catalanisme]], el PVN mantenia unes postures mes dialogants a l'acceptar, per eixemple la [[Senyera valenciana]] com a pròpia (junt en la [[quatribarrada]]) i defenia, a priori, un marc nacional estrictament valencià, encara que en lo llingüístic i cultural seguia pensant en el [[valencià]] com a simple dialecte del [[català]], utilisant per tant, la normativa catalana en les seues comunicacions.
   −
El PVN va celebrar tres congressos ordinaris, l'últim d'ells en 1997. Durant quasi tot el periodo va estar liderat per la regidora d'[[Oliva (Valéncia)|Oliva]] i actual secretària d'organisació del [[Bloc Nacionaliste Valencià]], [[Pepa Chesa]].
+
El PVN va celebrar tres congressos ordinaris, l'últim d'ells en 1997. Durant quasi tot el periodo va estar liderat per la regidora d'[[Oliva (Valéncia)|Oliva]] i actual secretària d'organisació del [[Bloc Nacionalista Valencià]], [[Pepa Chesa]].
    
Durant 1993 i 1994, el PVN va participar en les negociacions per a la conformació d'una convergència democràtica valenciana, junt en sectors que mai s'havien acostat al discurs [[catalaniste]] de tall [[Joan Fuster|fusterià]]: [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV), [[Unio Valenciana]] (UV), un sector liderat per [[Rafael Blasco Castaño]] i atres grups. Les negociacions van acabar per les evidents diferencies ideològiques i llingüístiques entre els diversos partits.
 
Durant 1993 i 1994, el PVN va participar en les negociacions per a la conformació d'una convergència democràtica valenciana, junt en sectors que mai s'havien acostat al discurs [[catalaniste]] de tall [[Joan Fuster|fusterià]]: [[Esquerra Nacionalista Valenciana]] (ENV), [[Unio Valenciana]] (UV), un sector liderat per [[Rafael Blasco Castaño]] i atres grups. Les negociacions van acabar per les evidents diferencies ideològiques i llingüístiques entre els diversos partits.

Menú de navegació