| Llínea 45: |
Llínea 45: |
| | En [[1646]], quasi mig segle després de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creiximent va ser molt considerable. | | En [[1646]], quasi mig segle després de la [[expulsió dels moriscs]], Meliana contava en 90 cases (uns 450 habitants). En [[1794]], segons [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]], tenia 250 cases i uns 1000 habitants. En el segle XIX el creiximent va ser molt considerable. |
| | | | |
| − | Entre 1834 i 1885 va patir diverses vegades la presència del còlera. | + | Entre [[1834]] i [[1885]] va patir diverses vegades la presència del [[còlera]]. |
| | | | |
| | ==Demografia== | | ==Demografia== |
| Llínea 59: |
Llínea 59: |
| | | | |
| | ==Economia== | | ==Economia== |
| − | Els cultius predominants són les hortalices (creïlles, melons d'Alger, carchofes, cebes i tomaques), chufes per a fer [[Orchata de chufa|orchata]] i, en menors proporcions, el tabac, els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la [[Séquia Real de Moncada]], que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: ''de la Plaça'', ''Chincholer'' i ''Botifarra''. Existixen així mateix, uns quants pous de reg. | + | Els cultius predominants són les hortalices ([[creïlles]], [[melons d'Alger]], [[carchofa|carchofes]], [[ceba|cebes]] i [[tomata|tomaques]]), chufes per a fer [[Orchata de chufa|orchata]] i, en menors proporcions, el [[tabac]], els agres i alguns fruiters. L'horta es rega en la [[Séquia Real de Moncada]], que se deriva en tres séquies principals (braços), denominats: ''de la Plaça'', ''Chincholer'' i ''Botifarra''. Existixen així mateix, uns quants pous de reg. |
| | | | |
| | A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra. | | A pesar de tindre costa, Meliana no és un poble de peixcadors. L'activitat industrial supera en l'actualitat a l'agrícola, tant pel valor de la seua producció com per la mà d'obra. |
| Llínea 74: |
Llínea 74: |
| | *'''Palau de Nolla'''. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del [[segle XIX]] com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. | | *'''Palau de Nolla'''. També conegut com "Vila Ivonne" i "Palauet de Noia", és una mansió construïda a finals del [[segle XIX]] com a vivenda del director de la fàbrica Taulellets Nolla. Més tart la va habitar una família francesa, d'ací la seua segona denominació. Posteriorment, en la desaparició de la fàbrica de Nolla i la seua substitució per la de Gardy va ser usada de almagasén. Finalment va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Meliana. |
| | | | |
| − | Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del segle passat una creu de terme del segle XV, després de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han sigut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre 2004 i 2007 la de la Mare de Deu de la Misericòrdia. | + | Hi ha diverses ermites, una dedicada a la Mare de Deu de la Misericòrdia i una atra al Crist de la Providència. En la primera s'alçava fins a finals del segle passat una creu de terme del [[segle XV]], després de molts anys d'abandó, la dita creu ha pogut per fi ser restaurada. Abdós ermites han sigut remodelada entre els anys noranta la del Crist de la Providència i recentment entre [[2004]] i [[2007]] la de la Mare de Deu de la Misericòrdia. |
| | | | |
| | ==Cultura== | | ==Cultura== |
| − | Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en 1989 de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. A més, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. | + | Finalment, destacar l'activitat cultural i associativa de Meliana. En l'aspecte cultural, la creació en [[1989]] de l'IMC (Institut Municipal de Cultura) permet una oferta cultural àmplia (Teatre, plàstica, lliteratura, investigació, música...) que té una acceptació comarcal important. A més, conta en l'únic conservatori de música de la comarca. |
| | Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les [[falles]], les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. | | Hi ha un alt grau d'associacionisme al voltant de grups jovenils, les [[falles]], les penyes taurines, els deports i entitats de tipo social. |
| | Se celebra també la [[Hortanet]] LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca. | | Se celebra també la [[Hortanet]] LanParty, un acontenyiment informàtic i social, únic en la comarca. |
| Llínea 84: |
Llínea 84: |
| | | | |
| | ==Festes locals== | | ==Festes locals== |
| − | *'''Festes Majors'''. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de setembre en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"Moros i cristians" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana. | + | *'''Festes Majors'''. Celebra les seues festes entre els dies 11 i 14 de [[setembre]] en honor a la Mare de Deu de la Misericòrdia i al Crist de la Providència. Una semana abans se celebren les festes de"[[Moros i cristians]]" en la que les comparses mores i les cristianes desfilen per alguns carrers de Meliana. |
| | | | |
| | == Ciutats agermanades == | | == Ciutats agermanades == |
| Llínea 90: |
Llínea 90: |
| | | | |
| | == Accessos == | | == Accessos == |
| − | La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de Valéncia és a través de la carretera CV-300. | + | La manera més senzilla d'arribar des de la ciutat de [[Valéncia]] és a través de la carretera CV-300. |
| | | | |
| | Es pot accedir a esta localitat a través de la [[Llínia 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[metrovalencia|Metro Valéncia]]. | | Es pot accedir a esta localitat a través de la [[Llínia 3 (MetroValencia)|llínea 3]] de [[metrovalencia|Metro Valéncia]]. |