| Llínea 51: |
Llínea 51: |
| | <gallery> | | <gallery> |
| | | | |
| − | Image:bandera_dels_països_catalans_(no_oficial).svg|<small>[[Estelada|Bandera pancatalanista]].</gallery> | + | Image:bandera_dels_països_catalans_(no_oficial).svg|<small>[[Estelada|Bandera pancatalanista]]. |
| | + | Image:Quatribarrada.png|<small>[[Quatribarrada]].</gallery> |
| | | | |
| | | | |
| Llínea 57: |
Llínea 58: |
| | {{AP|Tercera via del nacionalisme valencià}} | | {{AP|Tercera via del nacionalisme valencià}} |
| | | | |
| − | Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escasa repercusió política i social que obtenía el pancatalanisme en terres valencianes. Alguns pancatalanistes es donaren conter de que devíen canviar de discurs i/o de formes si volíen calar entre els valencians, aixina com de que lo més fàcil era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig), es basa puix en una incongruència doctrinal, i es podría definir com un [[pancatalanisme]]maquillat de [[valencianisme]], que mescla símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) i valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions). | + | Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escasa repercusió política i social que obtenía el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conter de que devíen canviar de discurs i/o de formes si volíen calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre els dos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonía dels conceptes que aglutina), i es podría definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions). |
| | | | |
| − | Pertanyen ad este grup partits que aglutinen l'ideari dels atres dos moviments, com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en forma de 'República Valenciana' (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podría ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]], pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]]. | + | Pertanyen ad este grup partits com el [[BNV|Bloc Nacionalista Valencià]] i [[República Valenciana]], entre atres. Els principals punts que defenen estos partits, són la creació d'una constitució valenciana que permeta a la [[Comunitat Valenciana]] organisar-se en una "República Valenciana" (federable en Catalunya i Mallorca), i la normativisació i normalisació del [[valencià]], supeditat al [[català]]. Atre partit que podría ser considerat tercerviíste és [[Opció Nacionalista Valenciana]], puix diu estar en contra dels [[països catalans]], diu reivindicar la independència del [[valencià]] respecte al [[català]], i l'us les [[Normes del Puig]] de la [[RACV]]; pero usa les [[Normes de Castelló]] i accepta l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua|AVL]]. |
| | | | |
| − | El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'esperit tercerviísta. | + | El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviísta. |
| | | | |
| | <gallery> | | <gallery> |
| | | | |
| | Image:bandera_dels_països_catalans_(no_oficial).svg|<small>[[Estelada|Bandera pancatalanista]]. | | Image:bandera_dels_països_catalans_(no_oficial).svg|<small>[[Estelada|Bandera pancatalanista]]. |
| | + | Image:Quatribarrada.png|<small>[[Quatribarrada]]. |
| | Image:Senyera Valenciana simplificada.png|<small>[[Real Senyera]] en versió simplificada. | | Image:Senyera Valenciana simplificada.png|<small>[[Real Senyera]] en versió simplificada. |
| | Image:Senyera_del_nacionalisme_valencia.svg|<small>[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].</small> | | Image:Senyera_del_nacionalisme_valencia.svg|<small>[[Estrelada valenciana|Estrelada valencianista]], bandera reivindicativa de principis del [[sigle XX]].</small> |
| Llínea 75: |
Llínea 77: |
| | L'[[espanyolisme]] o [[nacionalisme espanyol]] és el moviment que defén l'unitat política y cultural d'[[Espanya]]. | | L'[[espanyolisme]] o [[nacionalisme espanyol]] és el moviment que defén l'unitat política y cultural d'[[Espanya]]. |
| | | | |
| − | El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'aceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de la sensació de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologíes d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. De fet, hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i territoris espanyols. | + | El nacionalisme espanyol engloba concepcions molt variades sobre [[Espanya]]. Històricament, l'aceptació de l'espanyolisme es fonamentà en el [[centralisme]] polític i cultural del Regne de Castella (pancastellanisme) sobre els demés regnes ibèrics, conseqüència de l'[[absolutisme]] dels [[Àustries]] i els [[Borbons]], i de l'atractiu de formar part d'una de potència colonial mundial; pero a partir de l'aparició de diferents corrents de pensament ([[carlisme]], [[federalisme]], etc.) l'espanyolisme es diversificà i hui engloba tant ideologíes d'[[ultraesquerra]] com d'[[ultradreta]], passant per totes les ideologies intermiges. De fet, hui l'espanyolisme es pot trobar en totes les classes socials, edats i territoris espanyols. |
| | | | |
| | En la [[Comunitat Valenciana]] l'espanyolisme és una ideologia majoritària. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]] i l'espanyolisme radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Española]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]] | | En la [[Comunitat Valenciana]] l'espanyolisme és una ideologia majoritària. L'espanyolisme moderat està representat en el [[Partit Popular]], en el [[PSOE]] i en [[UPyD]] i l'espanyolisme radical (o panespanyolisme) lo representen [[Falange Española]], [[España 2000]] i [[Democracia Nacional]] |