71 007
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Joseph Pulitzer Falk.jpg|250px|miniaturadeimagen|Retrat de Pulitzer]]
[[Archiu:Joseph Pulitzer Falk.jpg|250px|miniaturadeimagen|Retrat de Pulitzer]]
'''Joseph Pulitzer''' (naixcut József Pulitzer —en [[Idioma hongarés|hongarés]] ''Pulitzer József''—, també conegut com Joe; [[Makó]], [[Hongria]], [[10 d'abril]] de [[1847]] - † [[Charleston]], [[Estats Units]], [[29 d'octubre]] de [[1911]]) fon un editor [[Estats Units|nortamericà]] d'orige [[Poble judeu|judeu]] [[Hongria|hongarés]], conegut per la seua competència en atre editor, [[William Randolph Hearst]], qui va originar la nomenada [[prensa groga]], i pels premis periodístics que porten el seu nom, els [[Premis Pulitzer]]. Ademés se li pot considerar un pioner de l'«infotainment», eixa mescla d'informació i entreteniment en la que els periòdics no han deixat de profundisar des de llavors.
'''Joseph Pulitzer''' (naixcut József Pulitzer —en [[Idioma hongarés|hongarés]] ''Pulitzer József''—, també conegut com Joe; [[Makó]], [[Hongria]], [[10 d'abril]] de [[1847]] - † [[Charleston]], [[Estats Units]], [[29 d'octubre]] de [[1911]]) fon un editor [[Estats Units|nortamericà]] d'orige [[Poble judeu|judeu]] [[Hongria|hongarés]], conegut per la seua competència en atre editor, [[William Randolph Hearst]], qui va originar la nomenada [[prensa groga]], i pels premis periodístics que porten el seu nom, els [[Premis Pulitzer]]. Ademés se li pot considerar un pioner de l'«infotainment», eixa mescla d'informació i entreteniment en la que els periòdics no han deixat de profundisar des de llavors.
== Llegat ==
En l'any [[1892]], Pulitzer va oferir al president de l'Universitat de Columbia, Seth Low, diners per a crear la primera escola de periodisme del món. L'universitat va rebujar inicialment els diners. En l'any [[1902]], el nou president de Columbia, Nicholas Murray Butler, es va mostrar més receptiu al pla de crear una escola i uns premis de periodisme, pero no seria fins al cap de la mort de Pulitzer quan es compliria este somi.
Pulitzer va deixar a l'universitat 2.000.000 de [[dólars]] en el seu testament. En [[1912]], l'escola va fundar la ''Columbia University Graduate School of Journalism''. Esta va seguir a l'Escola de Periodisme de Misuri, fundada en l'Universitat de Misuri a instàncies de Pulitzer. Abdós escoles seguixen estant entre les més prestigioses del món.
== Premi Pulitzer ==
En l'any [[1917]], Columbia va organisar l'entrega dels primers premis Pulitzer de periodisme. Els premis s'han ampliat per a reconéixer els guanys en lliteratura, poesia, història, música i teatre.
== Referències ==
* Csillag, András (1987): «Joseph Pulitzer's roots in Europe: a genealogical history", artículo publicado en enero de 1987, en la revista American Jewish Archives (‘archivos judíos estadounidenses’), vol. 39, número 1, págs. 49-68.
* [https://web.archive.org/web/20170411012609/http://www.sk-szeged.hu/statikus_html/vasvary/newsletter/04dec/reece.html «Joseph Pulitzer: Revolucionario húngaro en Estados Unidos»]
== Bibliografia ==
* García, Santiago (2010). La novela gráfica, Bilbao, Astiberri Ediciones
* Rammelkamp, Julian S. Pulitzer's Post-Dispatch 1878–1883 (1967)
* Sánchez Aranda, José Javier (2009). Pulitzer: luces y sombras en la vida de un periodista genial. EUNSA. ISBN 978-8431320348
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==