155 759
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 16:
Llínea 16: − + + + + + + Llínea 32:
Llínea 37: + + + +
→Estil pictòric
{{Biografia|
{{Biografia|
| nom = Joaquim Agrasot Juan
| nom = Joaquim Agrasot Juan
| image = [[Archiu:Jagrasot.jpg|250px]]
| image = [[File:Joaquín Agrasot - Self-portrait.jpg|220px|]]
| peu = Pintura de Joaquim Agrasot
| peu = Autorretrat
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pintor.
| ocupació = Pintor.
Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en l'any [[1856]] una pensió de la [[Diputació Provincial d'Alacant]], sent ben jove, per a estudiar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, a on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic [[Francesc Martínez Yago]], pare de [[Martínez Cubells]].
Joaquim Agrasot començà els estudis en la seua ciutat natal d'Oriola, obtenint en l'any [[1856]] una pensió de la [[Diputació Provincial d'Alacant]], sent ben jove, per a estudiar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola de Belles Arts de Sant Carles]] de Valéncia, a on va tindre per mestre a l'artiste, restaurador i acadèmic [[Francesc Martínez Yago]], pare de [[Martínez Cubells]].
Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a [[Roma]], a on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i [[Marià Fortuny]] en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, on va obtindre importants èxits.
Anys més tart va conseguir una nova pensió per a traslladar-se a [[Roma]], a on va contactar en Eduardo Rosales, José Casado del Alisal i [[Marià Fortuny]] en el que va establir estrets llaços amistosos i artístics i l'estil dels quals influirà profundament en la pintura d'Agrasot. Els seus desijos de triumfo el portaran a enviar obres a les Exposicions Nacionals de Belles Arts, a on va obtindre importants èxits.
Fins a l'any [[1875]] va permanéixer en [[Itàlia]], retornant a [[Espanya]] despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Sant Fernando]] de [[Madrit]], participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.
Fins a l'any [[1875]] va permanéixer en [[Itàlia]], retornant a [[Espanya]] despuix de la mort del seu bon amic Fortuny. Va conseguir un mereixcut prestigi que el va portar a ser membre de l'Acadèmia de Sant Carles i de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Sant Fernando]] de [[Madrit]], participant com a membre del jurat en vàries mostres. La seua defunció es va produir en la ciutat de Valéncia el 8 de giner de 1919.
== Estil pictòric ==
== Estil pictòric ==
[[Archiu:Jagrasot.jpg|thumb|250px|Dos habitants de l'horta valencina (Pintura de Joaquim Agrasot)]]
L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del [[sigle XIX]]. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
L'estil d'Agrasot s'enquadra dins del realisme pictòric, interessant-se per la temàtica de gènero i el costumisme regional, sense abandonar el nuet, la temàtica oriental i els retrats. Obligat per la moda, va treballar també en pintures d'història en les que es podien obtindre èxits en els canals oficials de l'art espanyol del [[sigle XIX]]. L'influència del seu bon amic Fortuny va ser determinant en la seua pintura.
En l'actualitat, el [[Museu del Prado]] conserva en la seua colecció dos obres del pintor Oriolà. Aixina mateix, el Museu Carmen Thyssen de la ciutat de [[Màlaga]] i el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] conten en les seues coleccions en pintures d'Agrasot.
Menció a banda mereixen el Palau del Senat d'Espanya, que alberga el quadro “Mort del Marqués del Duero”, i la Colecció Pedrera Martínez, que conté més de huitanta pintures del mestre del [[sigle XIX]].
== Premis ==
== Premis ==
En l'any [[1876]] rebia la medalla d'art de l'Exposició Universal de Filadèlfia i en [[1888]] la segona medalla en l'Exposició Internacional de Barcelona.
En l'any [[1876]] rebia la medalla d'art de l'Exposició Universal de Filadèlfia i en [[1888]] la segona medalla en l'Exposició Internacional de Barcelona.
== Bibliografia ==
* Agramunt Lacruz, Francisco. Albatros. Diccionario de Artistas Valencianos del siglo XX (en espanyol). Albatros, 1999, p. 601. ISBN 84-7274-238-5. pàgines 18 a 20 del I volum
* Gascón Pelegrí, Vicente . ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Val´rncia. Caixa d'Estalvis de Val´rncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X ([[castellà]])
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==