31 925
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: − + + + + + + +
sense resum d'edició
Massenet deixa la composició per a servir com a soldat en la guerra Franco-prusiana, retornant al seu treball un any despuix d'acabar el conflicte, en [[1871]]. En l'any [[1878]] fon nomenat professor de composició en el Conservatori de París, tenint entre els seus alumnes a [[Gustave Charpentier]], [[Reynaldo Hahn]], [[Charles Koechlin]], [[Gabriel Pierné]], [[Florent Schmitt]], [[Albéric Magnard]] i [[Ernest Chausson]].
Massenet deixa la composició per a servir com a soldat en la guerra Franco-prusiana, retornant al seu treball un any despuix d'acabar el conflicte, en [[1871]]. En l'any [[1878]] fon nomenat professor de composició en el Conservatori de París, tenint entre els seus alumnes a [[Gustave Charpentier]], [[Reynaldo Hahn]], [[Charles Koechlin]], [[Gabriel Pierné]], [[Florent Schmitt]], [[Albéric Magnard]] i [[Ernest Chausson]].
(Secció per completar)
En l'any [[1884]], creà ''Manon'', la seua obra més popular, òpera segons la novela ''Manon Lescaut de Abbé Prévost''. Les seues òperes més famoses són ''Don Quichotte'', ''Hérodiade'', ''Le Cid'', ''Le Jongleur de Notre-Dame'' i, més tart, ''Werther'' ([[1892]]), segons ''Les penes del jove Werther'' de [[Goethe]]. ''Thaïs'' ([[1894]]), en el seu soberp sol de violí del segon acte «Méditation religieuse», conegut com ''Méditation de Thaïs'', és célebre, pero, rodejada d'una reputació diabòlica, esta òpera no coneixerà l'èxit fins a passats dèu anys de la seua estrena. També sol destacar-se una de les seues últimes òperes, ''Don Quichotte'', produïda per a la Opéra de Monte-Carlo en [[1910]], en el llegendari baix rus [[Fedor Chaliapin]] en el paper principal.
L'influència de Massenet es manifesta en molts compositors d'òpera, per eixemple: [[Ruggero Leoncavallo]], [[Pietro Mascagni]], [[Giacomo Puccini]] o en el ''Pelléas et Mélisande'' de [[Claude Debussy]].
La seua capacitat de treball fon impressionant. Capaç de compondre moltes hores consecutives, les seues jornades començaven a les quatre del matí, alternant composicions, ensenyances i oïments. Ha deixat una obra essencialment lírica (vinticinc òperes) pero també va compondre ballet, oratoris i cantata, obres orquestals i aproximadament, unes doscentes cançons, ademés d'algunes obres pianístiques.
Massenet utilisà la tècnica del ''Leitmotiv'' de [[Wagner]], pero li va donar una llaugerea francesa, que alguns critiquen, considerant-la massa edulcorada. Tingué una influència religiosa i a sovint ha segut considerat com l'hereu de [[Charles Gounod]].
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Massenet Jules Massenet en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Massenet Jules Massenet en Wikipedia]