32 044
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Jordi Cassany i Bates''' (Valéncia, 1979), és un llingüiste romaniste, docent i músic valencià d'ideologia Pancatalanisme|panca…»
'''Jordi Cassany i Bates''' ([[Valéncia]], [[1979]]), és un llingüiste romaniste, docent i músic [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].
En l'any [[2002]] és doctorà en l'Universitat de Valéncia. És membre de l'entitat pancatalanista [[Taula de Filologia Valenciana]]. Considera que la [[llengua valenciana]], utilisada pel poble valencià, se denomina "valencià-català".
Escriu artículs en diferents revistes i se li coneix com a autor d'un llibre titulat ''Els valencians i la normativa catalana'' ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1997), en el qual defenia la llengua valenciana. Dona a entendre que en el temps ha tingut un canvi ideológic.
== Cites ==
{{Cita|La llengua valenciana, com les atres llengües romaniques, te una tradicio grafica, reflectida tant en els grans escritors del Segle d'Or com tambe en els escrivans, filosofs, notaris i uns atres que l'utilisaren en la seua obra. Des del segle XIII fins al Decret de Nova Planta (principis del s. XVIII), pel qual s'instaurava oficialment el castella en el nostre regne, no va existir com entenem ara una normativa, ya que no existien organismes normativisadors (en ninguna llengua). Hi havia una varietat d'usos dins d'una norma personal, pero en una certa regularitat de grafies, basada en els usos dels escritors de mes prestigi.|''Els valencians i la normativa catalana'' ([[Lo Rat Penat]], [[Valéncia]], [[1997]]), per Jordi Cassany i Bates}}
En l'any [[2002]] és doctorà en l'Universitat de Valéncia. És membre de l'entitat pancatalanista [[Taula de Filologia Valenciana]]. Considera que la [[llengua valenciana]], utilisada pel poble valencià, se denomina "valencià-català".
Escriu artículs en diferents revistes i se li coneix com a autor d'un llibre titulat ''Els valencians i la normativa catalana'' ([[Lo Rat Penat]], Valéncia, 1997), en el qual defenia la llengua valenciana. Dona a entendre que en el temps ha tingut un canvi ideológic.
== Cites ==
{{Cita|La llengua valenciana, com les atres llengües romaniques, te una tradicio grafica, reflectida tant en els grans escritors del Segle d'Or com tambe en els escrivans, filosofs, notaris i uns atres que l'utilisaren en la seua obra. Des del segle XIII fins al Decret de Nova Planta (principis del s. XVIII), pel qual s'instaurava oficialment el castella en el nostre regne, no va existir com entenem ara una normativa, ya que no existien organismes normativisadors (en ninguna llengua). Hi havia una varietat d'usos dins d'una norma personal, pero en una certa regularitat de grafies, basada en els usos dels escritors de mes prestigi.|''Els valencians i la normativa catalana'' ([[Lo Rat Penat]], [[Valéncia]], [[1997]]), per Jordi Cassany i Bates}}