22
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{llengua| − |nom= Balear − |nomnatiu=Baléà − |pronunciació= − |atresdenominacions= − |estats=[[Espanya]] − |regió=[[Illes Balears]] − |parlants= 600.500 parlants − |parlantsnatius= - − |parlantsnonatius= - − |rank= No està entre els 100 primers − |família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br /> − [[Llengües itàliques|Itàlica]]<br /> − [[Llengües romances|Romanç]]<br /> − [[Llengües italooccidentals|Itàlica Occidental]]<br /> − [[Occitanoromànic]]-[[Mossàrap]]<br /> − '''Balear'''<br /> − |nació= - − |fontcolor= − |regulat= [[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] − |iso1=- − |iso2=- − |iso3=- − |sil=- − |mapa=[[Image:Balears.png|230px]] − }} − El '''Balear''' (o '''mallorquí''') (''Baléà'', ''Sa llengo baléà'' en Balear) és la llengua pròpia de les [[Illes Balears]] que conta en 600.500 parlants, dels quals 362.500 son parlants habituals. Conta en gramàtica pròpia des de [[1694]]. − − Els dialectes de l'Idioma Balear son: el [[Mallorquí]] en [[Mallorca]], l'[[Eivissenc]] en les [[Illes Pitiuses]] formades per [[Eivissa]] i [[Formentera]] i el [[Menorquí]] en l'[[illa de Menorca]]. − − ==Extensió del balear== − El balear és una llengua parlada en les [[Illes Balears]]. No obstant està disputada la consideració del balear com a llengua o varietat dialectal del [[idioma català|català]]. La corrent que considera que en la [[Comunitat Valenciana]], [[Illes Balears]] i [[Aragó]] se parla una varietat del català se denomina [[pancatalanisme]]. − − == Lliteratura == − *[[Ramon Llull]] − *[[Anselm Turmeda]] − − == Dialectes del Balear == − === [[Mallorquí]] === − Es caracterisa, entre atres trets propis, per la pronunciació en vocal neutra d'algunes ''e'' tòniques, per la no adquisició de ''o'' que en l'escritura es finalisa per a la primera persona del singular del present d'indicatiu (pens, deman) i per l'eliminació de la ''a'' en les paraules esdrúixoles acabades en ''ia'' (histori, presenci). També per la reducció de les combinacions ''gua'' i ''qua'' en ''go'' i ''co'', sobretot si van en [[sílaba]] àtona: ''aigo'', ''llengo'', ''gordar'', ''coranta'', ''corema''... i l'apostrofació del relatiu i la conjunció al començar la següent paraula en vocal. El seu factor més característic és l'us dels articuls salats ''és'', ''sa'', ''ets'' (abans de vocal o h), ''ses'', ''s'', ''sota'' i ''sos'' (els dos últims després de la preposició ''ab''). També es caracterisa per les diferències en els verps com en el gerundi (moguent, venguent... que finalisen en guent) i en l'adició del complement directe al final dels verps on se suprimix la ''r'' final del verp, lligant-se la consonant del complement directe i accentuant-se el mateix (és fàcil ajudar a na Maria -> és fàcil ajudal·là). Ademés té una enorme quantitat de paraules pròpies vingudes de les moltes influències llingüístiques que han pasat per les Balears i del substrat antic llatí que s'ha conservat millor en esta zona d'Espanya a causa de la seua insularitat: ''Al·lot'', ''cotxo'', ''sebre'', ''gonelles'', ''trunyella'', ''missè'', ''manascal'', etc. En els noms i en els monosílaps, la "erre" final romànica desapareix en Balear, accentuant-se la dita desaparició. − − === [[Eivissenc]] === − Parlat en les [[illes Pitiuses]] ([[Eivissa]] i [[Formentera]]). Hi ha tres varietats: la pròpia de la [[Eivissa (ciutat)|ciutat d'Eivissa]], la que es parla en la part occidental de l'illa i la parlada en la part oriental i en l'illa de Formentera. Esta divisió en tres varietats es deu a dos criteris distints: u per pronunciació i un atre per lèxic. A nivell de pronunciació hi ha una diferència entre l'eivissenc occidental i el de la resta de les dos illes. En l'eivisenc occidental no s'utilisa la vocal neutra en posició tònica, característica pròpia de les parles balears, usant-se la e oberta. A nivell de lèxic hi ha una diferenciació entre la ciutat d'[[Eivissa]] i la resta de l'illa més [[Formentera]]. La capital té algunes paraules pròpies i atres les pronuncia de forma diferent. De la combinació d'estos dos criteris sorgix la divisió llingüística de les dos illes en tres varietats. Estes diferències són en tot cas mínimes i l'eivisenc és molt uniforme. A [[Formentera]] se diu també ''formenterer'' o ''formenterenc'' (formenterense). − − És motiu d'estudi l'existència d'alguns trets del [[valencià]] en l'eivisenc que no es troben ni en [[Mallorca]] ni en [[Menorca]], ni al nort de [[Valéncia]] en la [[península ibèrica]], pero si en el centre i sur de [[Valéncia]], no obstant tot apunta a una influència de la variant dialectal [[mossàrap]] previ de la [[taifa de Dénia]] i al tradicional intercanvi comercial directament des d'[[Eivissa]] en la península a través de [[Dénia]]. − − === [[Menorquí]] === − *Tancament de la o àtona en u. − *La i dèbil entre vocals se pert. − *Ensordiment de la ll: gúə (agulla), véə (vella), fúə (fulla), uréə (orella), páə (palla). − − − == Enllaços externs == − *http://www.sacademi.com/ − *[http://saceb.wordpress.com/ Coordinadora d'Entidats Balearistes] − *[http://www.circulobalear.com/ Circulo Balear] − *[http://mirador.webcindario.com/modalitats_balears.html Defensa del mallorquí, menorquí, eivissenc] − * [http://mirador.webcindario.com/amengual.html http://mirador.webcindario.com/amengual.html] − − == Referències == − {{Reflist}} − − [[Categoria:Balear]] − {{Llengües d'Espanya}} − [[Categoria:Llengües]] − [[Categoria:Llengües romàniques]] − [[Categoria:Llingüística]]
S'està suprimint tot el contingut de la pàgina