| | La dualitat [[Cipactónal]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactónal, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactónal és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit. | | La dualitat [[Cipactónal]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactónal, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactónal és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit. |
| | * Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X | | * Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X |