154 224
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A la seua tornada d'Itàlia, encarregà el seu nou palau en [[Valéncia]], acabat en l'any [[1527]], que fon dotat de la bellea renaixentista que havia conegut en Itàlia. En ell destacava el pati, en elegants columnes clàssiques, capitells, arcs, rebancs i frontons. Estava construït en [[marbre]] blanc de Carrara, en huit columnes en capitells d'estil corinti de fina llaura, sent triples les columnes situades en cada u dels quatre ànguls del pati. El palau fon derribat del seu lloc d'orige (en l'actual carrer de l'Embaixador Vich) en [[1859]], salvant-se les peces de marbre del pati, que varen ser desmontades. La [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de [[Valéncia]], custodià estos elements que s'havien pogut salvar del derrocament fins a l'any [[2007]], en les instalacions del qual es va tornar a montar el pati tornant-li el seu esplendor i colorit. En este motiu el [[Museu Sant Pio V]] celebrà una exposició de pintures relacionades en la família Vich.
A la seua tornada d'Itàlia, encarregà el seu nou palau en [[Valéncia]], acabat en l'any [[1527]], que fon dotat de la bellea renaixentista que havia conegut en Itàlia. En ell destacava el pati, en elegants columnes clàssiques, capitells, arcs, rebancs i frontons. Estava construït en [[marbre]] blanc de Carrara, en huit columnes en capitells d'estil corinti de fina llaura, sent triples les columnes situades en cada u dels quatre ànguls del pati. El palau fon derribat del seu lloc d'orige (en l'actual carrer de l'Embaixador Vich) en [[1859]], salvant-se les peces de marbre del pati, que varen ser desmontades. La [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], de [[Valéncia]], custodià estos elements que s'havien pogut salvar del derrocament fins a l'any [[2007]], en les instalacions del qual es va tornar a montar el pati tornant-li el seu esplendor i colorit. En este motiu el [[Museu Sant Pio V]] celebrà una exposició de pintures relacionades en la família Vich.
== Referències ==
* Benito, Fernando (1995). Museo Nacional del Prado, ed. Sebastiano del Piombo y España. pp. 41-79
* Mena Marqués, Manuela (1995). Museo Nacional del Prado, ed. Sebastiano del Piombo y España. pp. 95-104
== Bibliografia ==
* Arciniega García, Luis (1999). Santa María de la Murta (Alcira): Artífices, comitentes y la Damnatio Memoriae de D. Diego Vich, Separata de la obra La orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (I). San Lorenzo del Escorial, 1/5-IX-1999
* Campón Gonzalvo, Julia (1991). Ayuntamiento de Alcira, ed. Historia del Monasterio de Santa María de la Murta. p. 106.
* Morera, Juan Bautista (1773). Ayuntamiento de Alzira, Germania Serveis Gràfics, S.L. (1995), ed. Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santísima imagen de nuestra señora de La Murta, de Juan Bautista Morera (Año 1773). p. 197. ISBN 84-88689-22-5
* Serio, Alessandro (2006). Università di Roma “Tor Vergata”, ed. Una representación de la crisis de la unión dinástica: los cargos diplomáticos en Roma de Francisco de Rojas y Antonio de Acuña (1501-1507)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==