Canvis

'''Francesc''' o '''Francesc I''' (en [[llatí]], ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[17 de decembre]] de [[1936]] - † [[Ciutat del Vaticà]], [[21 d'abril]] de [[2025]]), fon el 266º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, fon el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Despuix de la renúncia al càrrec de [[Benet XVI]], fon triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de cònclau.  

'''Francesc''' o '''Francesc I''' (en [[llatí]], ''Franciscus PP''), de nom secular '''Jorge Mario Bergoglio''' ([[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[17 de decembre]] de [[1936]] - † [[Ciutat del Vaticà]], [[21 d'abril]] de [[2025]]), fon el 266º [[Papa]] de l'[[Iglésia Catòlica]]. Com a tal, fon el Cap d'Estat de l'Estat de la [[Ciutat del Vaticà]]. Despuix de la renúncia al càrrec de [[Benet XVI]], fon triat el [[13 de març]] de [[2013]] en la quinta votació efectuada durant el segon dia de cònclau.  

Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En l'any [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Despuix d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.

Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En l'any [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de Sant Miquel. Despuix d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.

La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, el dia [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.

La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, el dia [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.