Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 26: Llínea 26:  
Jugà al fútbol en equips de la capital de la Plana i poc despuix, s'embarcà en l'aventura del teatre. També fon croniste i organisador de carreres ciclistes, presentador de combats de boxeig i locutor/director del programa ''Cajón de sastre'' en l'emissora EAJ-14 Radio Castellón.
 
Jugà al fútbol en equips de la capital de la Plana i poc despuix, s'embarcà en l'aventura del teatre. També fon croniste i organisador de carreres ciclistes, presentador de combats de boxeig i locutor/director del programa ''Cajón de sastre'' en l'emissora EAJ-14 Radio Castellón.
   −
== Trayectòria cultural ==
+
Vixqué temps difícils i complicats, com la II República, la Guerra Civil i la postguerra. Els seus primers anys els compartí entre Castelló i la població de [[Culla]], de l'[[Alt Maestrat]], d'a on era originària la seua família.
 +
 
 +
=== Trayectòria cultural ===
    
En la llibreria Armengot, en el seu càrrec de gerent, se convertí en tot un referent, organisà el Premi Armengot (1969-1984). Salvador Bellés era un ferm amant de la cultura, de la lliteratura, la ficció i els llibres.
 
En la llibreria Armengot, en el seu càrrec de gerent, se convertí en tot un referent, organisà el Premi Armengot (1969-1984). Salvador Bellés era un ferm amant de la cultura, de la lliteratura, la ficció i els llibres.
 +
 +
Bellés treballà durant 35 anys com a gerent de la desapareguda llibreria Armengot del carrer d'Enmig de Castelló. Per eixa llibreria, diu ell, que va vore passar per allí als “sabuts”, gent que sabia transmetre coneiximent. Escoltar-los tant de temps em va fer deprendre moltes coses relacionades en Castelló i la seua gent.
    
Ademés del seu treball de llibrer, debutà com a empresari en el món de l'espectàcul, regentà L'Hostal de la Llum, Tombatossals i Bohío. En els seus escenaris, passaren figures de l'época com: [[Joan Manuel Serrat]], [[Raphael]], [[Julio Iglesias]], [[Rocío Jurado]] o [[Raffaella Carrà]], entre atres.  
 
Ademés del seu treball de llibrer, debutà com a empresari en el món de l'espectàcul, regentà L'Hostal de la Llum, Tombatossals i Bohío. En els seus escenaris, passaren figures de l'época com: [[Joan Manuel Serrat]], [[Raphael]], [[Julio Iglesias]], [[Rocío Jurado]] o [[Raffaella Carrà]], entre atres.  
   −
(Secció per completar)
+
A lo llarc de la seua dilatada vida ha segut casi de tot: des de locutor radiofònic, a comentariste deportiu, passant per organisador d'events, empresari, presentador de gales musicals de primer nivell, llibrer, assessor cultural de l'[[Ajuntament de Castelló]], periodiste i escritor.
 
  −
Vixqué temps difícils i complicats, com la II República, la Guerra Civil i la postguerra. Els seus primers anys els compartí entre Castelló i la població de [[Culla]], de l'[[Alt Maestrat]], d'a on era originària la seua família.  
     −
A lo llarc de la seua dilatada vida ha segut casi de tot: des de locutor radiofònic, a comentariste deportiu, passant per organisador d'events, empresari, presentador de gales musicals de primer nivell, llibrer, assessor cultural de l'[[Ajuntament de Castelló]], periodiste i escritor.
+
Per diferents circunstàncies la llibreria Armengot tancà les seues portes en l'any [[1992]].
   −
Bellés treballà durant 35 anys com a gerent de la desapareguda llibreria Armengot del carrer d'Enmig de Castelló. Per eixa llibreria, diu ell, que va vore passar per allí als “sabuts”, gent que sabia transmetre coneiximent. Escoltar-los tant de temps em va fer deprendre moltes coses relacionades en Castelló i la seua gent.
+
=== Escritor ===
   −
Casi trenta anys d'escritor, des de començos del [[sigle XXI]], Bellés publica en el periòdic local de Castelló ''[[Mediterráneo]]'' una série de biografies d'ilustres personages castellonencs, que va batejar genèricament en el nom de ‘Seres Humanos de Castellón’. Siga com fora l'orige d'estes narracions, Salvador Bellés s'ha convertit en el testic, mut pero no callat, de la vida de multitut d'artesans, comerciants, sacerdots, festers, polítics, músics, restauradors, empresaris, artistes, meges i un llarc etcétera, que han transitat els carrers de Castelló, marcant el seu sagell peculiar i identitari. En total, més de quatrecents personages han segut biografiats per Bellés. El 75% correspon a persones que varen viure fins a mediats del [[sigle XX]] i el restant es repartix entre personages del [[sigle XIX]] i algú que encara viu.  
+
Casi trenta anys d'escritor, des de començos del [[sigle XXI]], Bellés publica en el periòdic local de Castelló ''[[Mediterráneo]]'' una série de biografies d'ilustres personages castellonencs, que va batejar genèricament en el nom de ‘Seres Humanos de Castellón’. Siga com fora l'orige d'estes narracions, Salvador Bellés s'ha convertit en el testic, mut pero no callat, de la vida de multitut d'artesans, comerciants, sacerdots, festers, polítics, músics, restauradors, empresaris, artistes, meges i un llarc etcétera, que han transitat els carrers de Castelló, marcant el seu sagell peculiar i identitari. En total, més de quatrecents personages han segut biografiats per Bellés. El 75% correspon a persones que varen viure fins a mediats del [[sigle XX]] i el restant es repartix entre personages del [[sigle XIX]] i algú que encara viu.
    
Durant els agosts, Salvador Bellés, també publicava en el periòdic ''Mediterráneo'' en una secció titulada ''El humo de los barcos'' una crònica de societat a la seua manera dels estius de [[Benicàssim]].
 
Durant els agosts, Salvador Bellés, també publicava en el periòdic ''Mediterráneo'' en una secció titulada ''El humo de los barcos'' una crònica de societat a la seua manera dels estius de [[Benicàssim]].
Llínea 46: Llínea 48:  
El periodiste Suso Postigo en el seu últim llibre ''Castellonenses, que nos hicieron felices'', comenta sobre Salvador Bellés:  
 
El periodiste Suso Postigo en el seu últim llibre ''Castellonenses, que nos hicieron felices'', comenta sobre Salvador Bellés:  
   −
{{Cita|''... fue el ‘alma’ de la Librería Armengot, donde nació su pasión por la literatura, pero también donde labró sus 'conocimientos por la historia local y los personajes ilustres y populares de la ciudad'.''}}
+
{{Cita|''... fue el ‘alma’ de la Librería Armengot, donde nació su pasión por la literatura, pero también donde labró sus 'conocimientos por la historia local y los personajes ilustres y populares de la ciudad'.''}}  
 +
 
 +
=== Empresari ===
 +
 
 +
Durant els estius, un temps molt volgut per ell, se li podia vore en la plaja de l'Almadrava de [[Benicàssim]] junt a les seues amistats com: [[Julián García Candau]] o [[Crescencio López del Pozo]], conegut en Castelló per ''Chencho''.
 +
 
 +
Junt en [[José Sánchez Adell]] i [[Paco Pascual]] fundà en l'any [[1984]] l'empresa Inculca que editaria la publicació ''Castelló, Festa Plena'' (1984-2009), una revista anual que oferia un repàs per l'història de Castelló i la seua província. La revista contà també en la colaboració d'atres persones del món cultural. 
    
== Obra ==
 
== Obra ==
32 192

edicions

Menú de navegació