32 103
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Despuix de cinc anys de tràmits no exents de polèmica, el consistori traslladà el símbol a l'esplanada de l'iglésia de Sant Tomàs de Villanueva, en la zona de Rafalafena, la resta del monument fon derrocat.
Despuix de cinc anys de tràmits no exents de polèmica, el consistori traslladà el símbol a l'esplanada de l'iglésia de Sant Tomàs de Villanueva, en la zona de Rafalafena, la resta del monument fon derrocat.
== Vore també ==
== Sentència del TSJCV ==
La secció quarta del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]] (TSJCV) rebuja que s'incloga en el Catàlec de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura aprovat en 2022 pel [[Pacte del Botànic|Govern del Botànic]] les creus “resignificades” o “que carixquen d'inscripció o expressió alguna alineada en la commemoració, exaltació o enaltiment de referència”, donant la raó a l'associació Abogados Cristianos. La sentència del TSJCV avala que la Creu, que fon considerada com un símbol de la dictadura franquista, no complix en els requisits per a ser considerada un “vestigi franquiste”.
La sentència del TSJCV fon dictada el 5 de decembre de 2024 i notificada a finals d'eixe any. La sentència feya referència a cinc creus:
* Creu del Parc Ribalta de la ciutat de [[Castelló]].
* Creu de la plaça del poble del municipi castellonenc d'[[Herbers]].
* Creu del port de Querol en la població de [[Morella]].
* Creu de l'avinguda Doctor Gadea en Maisonnave d'[[Alacant]] (als caiguts en defensa dels seus ideals).
* Creu de les Germanies d'[[Elig]].
== Vore també ==
* [[Parc Ribalta]]
* [[Parc Ribalta]]