32 103
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En el monument original estava la creu en eixa inscripció en la paret de darrere, també estava format per un jardí central i rodejat per uns pilons en unes cadenes.
En el monument original estava la creu en eixa inscripció en la paret de darrere, també estava format per un jardí central i rodejat per uns pilons en unes cadenes.
En els anys 70-80 del sigle XX, en un ple municipal del 31 de maig de [[1979]], la corporació municipal resignificà la creu i es va dedicar a totes les víctimes de la violència, en la següent inscripció ''A las víctimas de la violencia''.
En els anys 70-80 del sigle XX, en un ple municipal del 31 de maig de [[1979]], la corporació municipal resignificà la creu i es va dedicar a totes les víctimes de la violència, en la següent inscripció ''Las víctimas de la violencia''.
Eixa inscripció en el temps desaparegué, no se saben els motius. Al final se quedà només en la creu sense cap inscripció, sense cadenes ni pilons i tampoc un jardí en condicions.
Eixa inscripció en el temps desaparegué, no se saben els motius. Al final se quedà només en la creu sense cap inscripció, sense cadenes ni pilons i tampoc un jardí en condicions.
Quan guanyaren les eleccions en l'any [[2015]] les esquerres i formaren una coalició de govern el [[PSPV]], [[Compromís]] i [[Podem]] per a governar l'[[ajuntament de Castelló]], llevaren la Creu i la resta del monument del seu emplaçament del Parc Ribalta.
Quan guanyaren les eleccions en l'any [[2015]] les esquerres i formaren una coalició de govern el [[PSPV]], [[Compromís]] i [[Podem]] per a governar l'[[ajuntament de Castelló]], llevaren la Creu i la resta del monument del seu emplaçament del Parc Ribalta.
== Resignificació de la Creu ==
El 31 de maig de l'any [[1979]], la corporació municipal, en acort plenari, acordà resignificar la Creu de Ribalta. En dit acort, votaren a favor els partits polítics, Partit Socialiste Obrer Espanyol (PSPV-PSOE); Partit Comuniste d'Espanya (PCE) i Esquerra Independent de Castelló (EIC) i en contra Aliança Popular. Els 10 regidors d'Unió de Centre Democràtic (UCD) s'abstingueren. La proposta fon defesa per l'alcalde socialiste, Antonio Tirado.
El regidor del PSPV José Luis Villamarín donà llectura a la proposta de dictamen sobre la necessitat de «dotar a Castelló d'algun monument que evoque eixe sentiment aleccionador de rebuig de la violència (...), de recort permanent dels hòmens que han segut víctimes de qualsevol actes violent». I, tal i com arreplega l'acta, va acabar indicant que «la convivència lliure i en pau dels espanyols desaconsella la presència i la permanència d'evocació de sanguinosos enfrontaments del passat per lo que resulta desijable substituir la llegenda existent en l'actualitat en la Creu situada en el parc Ribalta per una expressió més genèrica d'homenage a totes les víctimes de la violència (...).
Se llevà l'inscripció ''Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!'' i el jou i les fleches falangistes i es canvià per l'acordada ''Las víctimas de la violencia''.
Fon una de les primeres decisions trascendentals que adoptà la primera corporació municipal democràtica de Castelló.
== Moviments en contra de la Creu ==
== Moviments en contra de la Creu ==