Canvis

== Història ==

== Història ==

La Creu de Ribalta fon construida en l'any [[1944]], en [[Franquisme|época franquista]]. La creu i el seu monument fon fet de formigó per l'arquitecte [[Francisco Maristany Casajuana|Maristany]]. Es va inaugurar el 29 d'octubre de 1944, en el jou i les fleches [[La Falange|falangistes]] i l'inscripció ''Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!''.

La Creu de Ribalta fon construida en l'any [[1944]], en [[Franquisme|época franquista]]. La creu i el seu monument fon fet de formigó per l'arquitecte [[Francisco Maristany Casajuana|Maristany]]. Es va inaugurar el [[29 d'octubre]] de [[1944]], en el jou i les fleches [[La Falange|falangistes]] i l'inscripció ''Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!''.

En el monument original estava la creu en eixa inscripció en la paret de darrere, també estava format per un jardí central i rodejat per uns pilons en unes cadenes.  

En el monument original estava la creu en eixa inscripció en la paret de darrere, també estava format per un jardí central i rodejat per uns pilons en unes cadenes.  

En els anys 70-80 del sigle XX, en un ple municipal del 31 de maig de [[1979]], la corporació municipal resignificà la creu i es va dedicar a totes les víctimes de la violència, en la següent inscripció ''Las víctimas de la violencia''.

En els [[anys 70]]-[[Anys 80|80]] del [[sigle XX]], en un ple municipal del [[31 de maig]] de [[1979]], la corporació municipal resignificà la creu i es va dedicar a totes les víctimes de la violència, en la següent inscripció ''Las víctimas de la violencia''.

Eixa inscripció en el temps desaparegué, no se saben els motius. Al final se quedà només en la creu sense cap inscripció, sense cadenes ni pilons i tampoc un jardí en condicions.  

Eixa inscripció en el temps desaparegué, no se saben els motius. Al final se quedà només en la creu sense cap inscripció, sense cadenes ni pilons i tampoc un jardí en condicions.  

Des de que en l'any [[2007]] el govern aprovara la [[llei de memòria històrica]] i la [[Generalitat Valenciana]] la llei de memòria democràtica en [[2017]], es donava llum verda a la retirada de "vestigis franquistes". En Castelló destacava la Creu i el canvi de nom de sis carrers. Una decisió que ha causat malestar en part de la ciutadania, aixina com en associacions i partits polítics contraris ad este decret.  

Des de que en l'any [[2007]] el govern aprovara la [[llei de memòria històrica]] i la [[Generalitat Valenciana]] la llei de memòria democràtica en [[2017]], es donava llum verda a la retirada de "vestigis franquistes". En Castelló destacava la Creu i el canvi de nom de sis carrers. Una decisió que ha causat malestar en part de la ciutadania, aixina com en associacions i partits polítics contraris ad este decret.  

Quan guanyaren les eleccions en l'any [[2015]] les esquerres i formaren una coalició de govern el [[PSPV]], [[Compromís]] i [[Podem]] per a governar l'[[ajuntament de Castelló]], llevaren la Creu i la resta del monument del seu emplaçament del Parc Ribalta.

Quan guanyaren les eleccions en l'any [[2015]] les esquerres i formaren una coalició de govern el [[PSPV]], [[Compromís]] i [[Podem]] per a governar l'[[ajuntament de Castelló]], llevaren la Creu i el restant del monument del seu emplaçament del Parc Ribalta.

== Resignificació de la Creu ==

== Resignificació de la Creu ==

[[Archiu:Mediriba.jpg|thumb|200px|Derrocament de la Creu del Ribalta]]

[[Archiu:Mediriba.jpg|thumb|200px|Derrocament de la Creu del Ribalta]]

Despuix de 79 anys, la Creu del [[Parc Ribalta]] de Castelló fon llevada del Parc a principis de l'any [[2023]], el dimecres 4 de giner de 2023, per la coalició governant en l'[[Ajuntament de Castelló]], formada pels partits polítics [[PSPV-PSOE]], [[Compromís]] i [[Unides-Podem]], sent l'alcaldesa la socialista [[Amparo Marco]], lo que se conegué per [[Acort de Fadrell]] i a la següent llegislatura per [[Acort del Grau]]. El seu motiu fon per aplicació de la Llei de Memòria Democràtica (llei 14/2017 de 10 de novembre de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana), la qual obliga a l'Ajuntament a la retirada dels “vestigis franquistes”.   

Despuix de 79 anys, la Creu del [[Parc Ribalta]] de Castelló fon llevada del Parc a principis de l'any [[2023]], el [[dimecres]] [[4 de giner]] de [[2023]], per la coalició governant en l'[[Ajuntament de Castelló]], formada pels partits polítics [[PSPV-PSOE]], [[Compromís]] i [[Unides-Podem]], sent l'alcaldesa la socialista [[Amparo Marco]], lo que se conegué per [[Acort de Fadrell]] i a la següent llegislatura per [[Acort del Grau]]. El seu motiu fon per aplicació de la Llei de Memòria Democràtica (llei 14/2017 de 10 de novembre de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana), la qual obliga a l'Ajuntament a la retirada dels “vestigis franquistes”.   

Declaracions de [[Verònica Ruiz Escrig|Verònica Ruiz]], regidora de la ([[Coalició Compromís]]) sobre la Creu de Ribalta:

Declaracions de [[Verònica Ruiz Escrig|Verònica Ruiz]], regidora de la ([[Coalició Compromís]]) sobre la Creu de Ribalta:

{{Cita|''Mi intención no es la de trasladar la Cruz a ningún otro sitio. Se retirará, no se reubicará; el vestigio tratará de guardarse en un almacén municipal, por si un día se puede crear un 'museo del horror'.''|(''Castellón Información'', 30.11.2018)}}

{{Cita|''Mi intención no es la de trasladar la Cruz a ningún otro sitio. Se retirará, no se reubicará; el vestigio tratará de guardarse en un almacén municipal, por si un día se puede crear un 'museo del horror'.''|(''Castellón Información'', 30.11.2018)}}

Despuix de cinc anys de tràmits no exents de polèmica, el consistori traslladà el símbol a l'esplanada de l'iglésia de Sant Tomàs de Villanueva, en la zona de Rafalafena, la resta del monument fon derrocat.

Despuix de cinc anys de tràmits no exents de polèmica, el consistori traslladà el símbol a l'esplanada de l'iglésia de Sant Tomàs de Villanueva, en la zona de Rafalafena, el restant del monument fon derrocat.

== Sentència del TSJCV ==

== Sentència del TSJCV ==

La secció quarta del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]] (TSJCV) rebuja que s'incloga en el Catàlec de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura aprovat en 2022 pel [[Pacte del Botànic|Govern del Botànic]] les creus “resignificades” o “que carixquen d'inscripció o expressió alguna alineada en la commemoració, exaltació o enaltiment de referència”, donant la raó a l'associació Abogados Cristianos. La sentència del TSJCV avala que la Creu, que fon considerada com un símbol de la dictadura franquista, no complix en els requisits per a ser considerada un “vestigi franquiste”.

La secció quarta del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]] (TSJCV) rebuja que s'incloga en el Catàlec de vestigis de la Guerra Civil i la dictadura aprovat en l'any [[2022]] pel [[Pacte del Botànic|Govern del Botànic]] les creus “resignificades” o “que carixquen d'inscripció o expressió alguna alineada en la commemoració, exaltació o enaltiment de referència”, donant la raó a l'associació Abogados Cristianos. La sentència del TSJCV avala que la Creu, que fon considerada com un símbol de la dictadura franquista, no complix en els requisits per a ser considerada un “vestigi franquiste”.

La sentència del TSJCV fon dictada el 5 de decembre de 2024 i notificada a finals d'eixe any. La sentència feya referència a cinc creus:

La sentència del TSJCV fon dictada el [[5 de decembre]] de [[2024]] i notificada a finals d'eixe any. La sentència feya referència a cinc creus:

* Creu del Parc Ribalta de la ciutat de [[Castelló]].

* Creu del Parc Ribalta de la ciutat de [[Castelló]].