| Llínea 27: |
Llínea 27: |
| | | notes a peu = | | | notes a peu = |
| | }} | | }} |
| − | '''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps. | + | '''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim d''''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref>, fon un [[lliteratura|escritor]] [[Valencians|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | + | |
| | Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic. | | Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic. |
| | | | |
| Llínea 46: |
Llínea 47: |
| | | | |
| | == Obra == | | == Obra == |
| | + | |
| | La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit. | | La seua producció lliterària es dividix fonamentalment en dos grans apartats: [[ensaig]] i [[novela]]. També va escriure algunes obres teatrals, experimentals i d'escàs èxit. |
| | | | |
| Llínea 51: |
Llínea 53: |
| | | | |
| | === Ensaig === | | === Ensaig === |
| | + | |
| | Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques. | | Com a ensagiste va dedicar especial atenció a dos temes: el païsage espanyol i la re interpretació impressioniste de les obres lliteràries clàssiques. |
| | | | |
| Llínea 58: |
Llínea 61: |
| | | | |
| | === Novela === | | === Novela === |
| | + | |
| | Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes: | | Les noveles d''''Azorín''' es poden dividir en quatre etapes: |
| | | | |
| Llínea 69: |
Llínea 73: |
| | | | |
| | === Teatre === | | === Teatre === |
| | + | |
| | '''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica. | | '''Azorín''' sempre va sentir gran afició pel teatre; no obstant, les seues obres no varen gojar del favor popular. De la seua ploma eixirien ''Old Spain'' ([[1926]]), ''Brandi, molt de brandi'' ([[1927]]), ''Comèdia de l'art'' ([[1927]]) i la trilogia ''L'invisible'', vinculada a l'estètica del [[Expressionisme]], de la que formen part ''L'aranyeta en l'espill'', ''El segador'' i ''Doctor Death, de 3 a 5'', considerada per alguns crítics com la seua millor producció dramàtica. |
| | | | |
| Llínea 129: |
Llínea 134: |
| | [[Categoria:Generació del 98]] | | [[Categoria:Generació del 98]] |
| | [[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]] | | [[Categoria:Acadèmics de la Real Acadèmia Espanyola]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XIX]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XX]] |