Canvis

==== Lo Rat Penat ====

==== Lo Rat Penat ====

L'institució [[Lo Rat Penat]], en l'any [[1986]], li va concedir la Medalla del Centenari de tan valenciana institució. Fon mantenedor dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]] de [[Lo Rat Penat]] en els anys [[1987]] i [[1988]].

L'institució [[Lo Rat Penat]], en l'any [[1986]], li va concedir la medalla del centenari de tan valenciana institució. Fon mantenedor dels [[Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia]] de [[Lo Rat Penat]] en els anys [[1987]] i [[1988]].

==== Consell Valencià de Cultura ====

==== Consell Valencià de Cultura ====

Explicació del vot particular de Josep Boronat, vot negatiu al dictamen del CVC sobre la llengua valenciana a les [[Corts Valencianes]], 4 de juliol de 1998.  

Explicació del vot particular de Josep Boronat, vot negatiu al dictamen del CVC sobre la llengua valenciana a les [[Corts Valencianes]], 4 de juliol de 1998.  

En les meues actuacions tracte de buscar la veritat, la justicia i la pau, per est orde. Primer “la veritat”, eliminant enganys; acceptant despres “lo just”, que no es pot confondre en lo ilegal; crec que solament des d'estes dos premisses es pot arribar a “la pau”. No es pot tindre com a punt de mira la pau si no es basa en la veritat i la justicia.

En les meues actuacions tracte de buscar la veritat, la justicia i la pau, per est orde. Primer “la veritat”, eliminant enganys; acceptant despres “lo just”, que no es pot confondre en lo illegal; crec que solament des d'estes dos premisses es pot arribar a “la pau”. No es pot tindre com a punt de mira la pau si no es basa en la veritat i la justicia.

Les Corts Valencianes (17-9-97) demanaren al C.V.C. un dictamen, no un pacte, sobre les “qüestions llingüistiques”, en funcio de l'iniciativa presentada pel President de la Generalitat en el debat de Politica General des de dos principis inqüestionables: “nostra propia llengua duga nostre propi nom”, i “autoritat llinguistica propia”; que s'escamotegen en la presentacio de la demanda de les Corts.

Les Corts Valencianes demanaren el [[17 de setembre]] de [[1997]] al CVC un dictamen, no un pacte, sobre les “qüestions llingüistiques”, en funcio de l'iniciativa presentada pel President de la Generalitat en el debat de Politica General des de dos principis inqüestionables: “nostra propia llengua duga nostre propi nom”, i “autoritat llinguistica propia”; que s'escamotegen en la presentacio de la demanda de les Corts.

En el Ple del C.V.C de 8-10-97 es presentà la resolucio de les Corts Valencianes.

En el Ple del CVC del [[8 d'octubre]] de [[1997]] es presentà la resolucio de les Corts Valencianes.

Des d'eixe moment assistixc a un proces que comença per la redaccio d'una convocatoria d'entitats, carta i anexos en catala, donant el mateix tractament a la Real Academia de Cultura Valenciana (que en unes atres autonomies tindria la maxima autoritat llingüistica) que a totes les demes, elegides sens haver determinat un criten previ de seleccio, i priorisant a les Universitats que han demostrat molt clarament que no reconeixen la llengua valenciana.

Des d'eixe moment assistixc a un proces que comença per la redaccio d'una convocatoria d'entitats, carta i anexos en catala, donant el mateix tractament a la Real Academia de Cultura Valenciana (que en unes atres autonomies tindria la maxima autoritat llingüistica) que a totes les demes, elegides sens haver determinat un criteri previ de seleccio, i priorisant a les Universitats que han demostrat molt clarament que no reconeixen la llengua valenciana.

Durant totes les compareixences he escoltat molt atentament totes les intervencions, especialment les d'aquelles entitats que defenen l'identitat de valencià i catala, havent trobat moltes asseveracions estereotipades, pero no m'han donat cap d'argument per a que puga canviar les meues conviccions contraries, fruit de l'estudi i del contacte i la comunicacio en els parlants naturals del meu poble valencià, no contaminats.

Durant totes les compareixences he escoltat molt atentament totes les intervencions, especialment les d'aquelles entitats que defenen l'identitat de valencià i catala, havent trobat moltes asseveracions estereotipades, pero no m'han donat cap d'argument per a que puga canviar les meues conviccions contraries, frut de l'estudi i del contacte i la comunicacio en els parlants naturals del meu poble valencià, no contaminats.

Quan es va tractar d'establir la metodologia del debat intern per al dictamen, el 24-4-98, presente la peticio de que cal aclarir si l'objecte del dictamen es la llengua del poble o la catalana imposta per immersio, i el 4-5-98, demane que la primera i principal de les “qüestions llingüistiques” sobre les que ha de versar el dictamen ha de ser el conflicte llingüistic que existix entre:

Quan es va tractar d'establir la metodologia del debat intern per al dictamen, el [[24 d'abril]] de [[1998]], presente la peticio de que cal aclarir si l'objecte del dictamen es la llengua del poble o la catalana imposta per immersio, i el [[4 maig]] de [[1998]], demane que la primera i principal de les “qüestions llingüistiques” sobre les que ha de versar el dictamen ha de ser el conflicte llingüistic que existix entre:

* La llengua valenciana que persistix viva en el poble valencià,

* La llengua valenciana que persistix viva en el poble valencià,

* La llengua que s'ha impost en l'ambit oficial, denominant-la tambe valencià pels qui la practiquen, que el poble distinguix perfectament de la seua.

* La llengua que s'ha impost en l'ambit oficial, denominant-la tambe valencià pels qui la practiquen, que el poble distinguix perfectament de la seua.

Este conflicte no l'ha creat el poble valencià, usuari de la llengua valenciana, ni la Real Academa de Cultura Valenciana, ni les associacions i escritors que hem vist en la seua normativa la concrecio més exacta de la seua llengua. El conflicte ha aparegut quan s'ha volgut transformar la llengua valenciana, subsumint-la en la catalana, per mig d'una accio coordinada i dirigida.

Este conflicte no l'ha creat el poble valencià, usuari de la llengua valenciana, ni la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], ni les associacions i escritors que hem vist en la seua normativa la concrecio més exacta de la seua llengua. El conflicte ha aparegut quan s'ha volgut transformar la llengua valenciana, subsumint-la en la catalana, per mig d'una accio coordinada i dirigida.

Com d'ordinari, la meua peticio s'escoltà sense tindre cap de reso per a modificar el pla de la comissio de govern, sense debatre-la ni donar arguments en contra. Quantes voltes he tornat a demanar el posar sobre la taula esta qüestio, ha passat lo mateix. En canvi, s'acceptà l'estructura del dictamen presentat pels Srs. Lapiedra i Sanchis-Guarner.

Com d'ordinari, la meua peticio s'escoltà sense tindre cap de reso per a modificar el pla de la comissio de govern, sense debatre-la ni donar arguments en contra. Quantes voltes he tornat a demanar el posar sobre la taula esta qüestio, ha passat lo mateix. En canvi, s'acceptà l'estructura del dictamen presentat pels Senyors Lapiedra i Sanchis-Guarner.

Els escrits de les actes continuen fent-se en catala.

Els escrits de les actes continuen fent-se en catala. A pesar de que el pla del dictamen i la seua elaborado no em satisfa, seguixc atent activament al seu proces.

A pesar de que el pla del dictamen i la seua elaborado no em satisfa, seguixc atent activament al seu proces.

Finalment els Senyors Calomarde i Sanchis-Guarner presenten l'escrit que practicament es presenta com a text de consens, escrit en català, sobre el qual es presenten multiplicitat de propostes per a que siga més explicit el reconeiximent de la catalanitat del valencià. Hi ha en ell quatre apartats:

Finalment els Srs. Calomarde i Sanchis-Guarner presenten l'escrit que practicament es presenta com a text de consens, escrit en catala, sobre el qual es presenten multiplicitat de propostes per a que siga més explicit el reconeiximent de la catalanitat del valencià. Hi ha en ell quatre apartats:

* En el primer no apareix la denominacio “llengua valenciana , i està redactat de forma que no s'han de qüestionar atres denominacions (per eixemple, català), lo qual es fals.

* En el segon, es presenten les bases ortografiques del 32 com a [[Normes de Castelló]], eixemple de consens, quan les paraules del President de la Castellonenca de Cultura en la seua compareixença desvirtuen lo que es presentà com a fet historic. No va haver reunio, ni acta, ni està en l'archiu de la Castellonenca, sent solament una reunio informal d'uns quants, que despres demanaren firmes. Fon l'intent d'introduir les directrius de l'[[Institut d’Estudis Catalans]].

 

* En el segon, es presenten les bases ortografiques del 32 com a Normes de Castello, eixemple de consens, quan les paraules del President de la Castellonenca de Cultura en la seua compareixença desvirtuen lo que es presentà com a fet historic. No va haver reunio, ni acta, ni està en l'archiu de la Castellonenca, sent solament una reunio informal d'uns quants, que despres demanaren firmes. Fon l'intent d'introduir les directrius de l'Institut d’Estudis Catalans.

* En el tercer es diu que el valencià “forma part del sistema llingüistic…”. Lázaro Carreter afirma que “el término sistema se utiliza como sinónimo de lengua”. Per tant, pot interpretar-se en el sentit de que si una part d'un sistema, no es un sistema, no es una llengua. Cosa inadmissible.

* En el tercer es diu que el valencià “forma part del sistema llingüistic…”. Lázaro Carreter afirma que “el término sistema se utiliza como sinónimo de lengua”. Per tant, pot interpretar-se en el sentit de que si una part d'un sistema, no es un sistema, no es una llengua. Cosa inadmissible.

* En el quart es propon la “creacio d'una entitat normativa”, carregant-se la que, d'acort en l'historia i el criteri comunament acceptat en totes les llengües espanyoles (Academia Espanyola, Academia Galega, Academia Vasca, Institut d'Estudis Catalans), es la que s'ha de reconeixer com a entitat normativa: la Real Academia de Cultura Valenciana.

* En el quart es propon la “creacio d'una entitat normativa”, carregant-se la que, d'acort en l'historia i el criteri comunament acceptat en totes les llengües espanyoles ([[RAE|Academia Espanyola]], Academia Galega, Academia Vasca, Institut d'Estudis Catalans), es la que s'ha de reconeixer com a entitat normativa: la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

* Pot conjecturar-se que esta “creacio”, observant les caracteristiques que es proponen, els percentages, la dependencia perpetua de la primera designada, etc., es una entrega encoberta als actius invasors catalanisadors, que ara he conegut de prop.

* Pot conjecturar-se que esta “creacio”, observant les caracteristiques que es proponen, els percentages, la dependencia perpetua de la primera designada, etc., es una entrega encoberta als actius invasors catalanisadors, que ara he conegut de prop.

* Ara, tenint sobre la taula tots els elements de juï, em negue a acceptar com a Dictamen sobre les questions llingüistiques” un document que, no estant basat en la veritat i la justicia, no pot conduir a la pau. Pot ser a la pau del cementeri, per mort de la llengua valenciana.

* Ara, tenint sobre la taula tots els elements de juí, em negue a acceptar com a Dictamen sobre les questions llingüistiques” un document que, no estant basat en la veritat i la justicia, no pot conduir a la pau. Pot ser a la pau del cementeri, per mort de la llengua valenciana.

==== FCECRV i Plataforma Normes d'El Puig ====  

==== FCECRV i Plataforma Normes d'El Puig ====  

Fon President de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] i president de la [[Plataforma Normes d'El Puig]]. En l'any [[2001]] va rebre el Premi "Maulet" per part de [[Jóvens Nacionalistes]].

Fon President de la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] i president de la [[Plataforma Normes d'El Puig]]. En l'any [[2001]] va rebre el Premi "Maulet" per part de [[Jovens Nacionalistes]].

==== El CJAV ====

==== El CJAV ====

Va rebre un homenage en l’entrega d'un premi i una placa per part del [[Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes]] per la seua actitut de defensa de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i la seua oposició al Dictamen del [[CVC]], junt als atres 2 companyons en el [[Consell Valencià de Cultura]].

Va rebre un homenage en l’entrega d'un premi i una placa per part del [[Colectiu Jovenil d'Associacions Valencianistes]] per la seua actitut de defensa de la [[idioma valencià|llengua valenciana]] i la seua oposició al Dictamen del [[CVC]], junt als atres dos companyons en el [[Consell Valencià de Cultura]].

== Uns atres aspectes de sa vida ==

== Uns atres aspectes de sa vida ==

Fon un home que sempre a lo llarc de la seua vida va fer gala de la seua alcoyania i valencianitat. En les seues pròpies paraules: ''“Soc [[valencià]] d'[[Alcoy]], soc [[valencià]] del sur”''.

Fon un home que sempre a lo llarc de la seua vida va fer gala de la seua alcoyania i valencianitat. En les seues pròpies paraules: ''“Soc [[valencià]] d'[[Alcoy]], soc [[valencià]] del sur”''.

== Publicacions ==

== Obres ==

 

* ''[[Pomell de Valencianitat]]'' ([[1987]]). Editat per [[ADIA]]. Llibre sobre investigacions dedicades a la [[llengua valenciana]] i les  senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.

* ''[[Pomell de Valencianitat]]'' ([[1987]]). Editat per [[ADIA]]. Llibre sobre investigacions dedicades a la [[llengua valenciana]] i les  senyes d'identitat valencianes, en diversos capítuls dedicats a Alcoy.

* ''Fono'' ([[2000]]). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana

* ''Fono'' ([[2000]]). Ed. Lo Rat Penat. Tractat sobre la fonologia de la llengua valenciana

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Una llengua tindra sempre el nom qué ha tingut en la seua época clàssica, per això ningún pot ni deu substituir eixe nom per un atre, fer-ho és defraudar a la cultura i a la veritat. Per lo qué és inqüestionable qué en tota l'época clàssica, el nom per a designar la llengua que utilisen els clàssics, la llengua que parlava la major gent del poble del Regne de Valencia, és el de la Llengua Valenciana.|'Llengua Valenciana' Josep Boronat (Bolletí de l'Ilustre Colege de Doctors i Llicenciats, decembre de 1981)}}

{{Cita|Una llengua tindra sempre el nom qué ha tingut en la seua época clàssica, per això ningú pot ni deu substituir eixe nom per un atre, fer-ho és defraudar a la cultura i a la veritat. Per lo qué és inqüestionable qué en tota l'época clàssica, el nom per a designar la llengua que utilisen els clàssics, la llengua que parlava la major gent del poble del Regne de Valencia, és el de la Llengua Valenciana.|'Llengua Valenciana' Josep Boronat (Bolletí de l'Ilustre Colege de Doctors i Llicenciats, decembre de 1981)}}

{{Cita|Tot aço s'ha fet seguint les més modernes corrents llingüistiques: els llingüistes actuals de prestigi -de prestigi- s'interessen molt més per l'estudi sincronic (es dir, per cóm es la llengua hui, com es parla actualment) que per les etapes que haja tingut en el passat (per l'estudi diacronic, que s'ha de fer, pero que no es determinatiu).

{{Cita|Tot aço s'ha fet seguint les més modernes corrents llingüistiques: els llingüistes actuals de prestigi -de prestigi- s'interessen molt més per l'estudi sincronic (es dir, per cóm es la llengua hui, com es parla actualment) que per les etapes que haja tingut en el passat (per l'estudi diacronic, que s'ha de fer, pero que no es determinatiu).

En canvi, els llingüistes catalanisadors, en contra de tota evidencia cientifica, no solament fan despreci del parlar actual valencià, sino que intenten canviar-lo, modificar-lo, per a que vaja convertint-se en catala. Si ho conseguiren, en les escoles, dins d'uns quants anys hauria mort el valencià, i les noves generacions s'expressarien en catala. No son, per tant, llingüistes: son salvages que volen assessinar la llengua valenciana"|''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Pàgina 143. Josep Boronat}}

En canvi, els llingüistes catalanisadors, en contra de tota evidencia cientifica, no solament fan despreci del parlar actual valencià, sino que intenten canviar-lo, modificar-lo, per a que vaja convertint-se en catala. Si ho conseguiren, en les escoles, dins d'uns quants anys hauria mort el valencià, i les noves generacions s'expressarien en catala. No son, per tant, llingüistes: son salvages que volen assessinar la llengua valenciana"|''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Pàgina 143. Josep Boronat}}

{{Cita|Es incuestionable tambe que, en tota l'epoca classica, el nom que apareix indefectiblement per a designar la llengua que utilisen els autors classics mencionats, la llengua que parlava el poble del Regne de Valencia, es el de 'llengua valenciana'. En algun cas es nomena 'romanç', pero normalment referint-se a epoca anterior.  

{{Cita|Es inqüestionable tambe que, en tota l'epoca classica, el nom que apareix indefectiblement per a designar la llengua que utilisen els autors classics mencionats, la llengua que parlava el poble del Regne de Valencia, es el de 'llengua valenciana'. En algun cas es nomena 'romanç', pero normalment referint-se a epoca anterior.  

Per a comprovar-ho, havem d'observar als que citen expressament el nom de la llengua en que escriuen, que son els gramatics i traductors; i en alguna ocasio, encara que no molt necessariament, tambe alguns autors d'obres lliteraries. Inventigant el nom que li donaven els traductors, gramatics i autors del Sigle d'Or es troba indefectiblement el nom de 'llengua valenciana'.|''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}

Per a comprovar-ho, havem d'observar als que citen expressament el nom de la llengua en que escriuen, que son els gramatics i traductors; i en alguna ocasio, encara que no molt necessariament, tambe alguns autors d'obres lliteraries. Inventigant el nom que li donaven els traductors, gramatics i autors del Sigle d'Or es troba indefectiblement el nom de 'llengua valenciana'.|''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}

{{Cita|Considerades estes precisions, no es pot deduir d'eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l'acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais. Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d'or, tots la proclamen Llengua Valenciana.|Nota: S.G., vol dir [[Sanchis Guarner]]. ''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}

{{Cita|Considerades estes precisions, no es pot deduir d'eixos texts que presenta S.G., ni la generalisacio ni l'acceptacio de la paraula catalanesc, ni més tenint present que es referix a un parlar en formacio, al qual cadascu li dona el nom del seu pais. Quan es va normalisar, quan es va fer lliteraria, en el seu sigle d'or, tots la proclamen Llengua Valenciana.|Nota: S.G., vol dir [[Sanchis Guarner]]. ''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987). Josep Boronat}}

{{Cita|Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influit i millorat el seu parlar.|''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987), per Josep Boronat}}

{{Cita|Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influït i millorat el seu parlar.|''[[Pomell de Valencianitat]]'' (Alacant, 1987), per Josep Boronat}}

== Referències ==

== Referències ==