Canvis

En sol dèsset anys lluità en el bando republicà durant la [[guerra civil espanyola]] i posteriorment es va exiliar en [[Suïssa]] i [[França]], a on acabà en un camp de treball en la construcció de la [[Llínea Maginot]]. Despuix de la derrota francesa fon detingut pels [[nazis]] i deportat a Mauthausen, a on va sobreviure durant quatre anys i nou dies. Despuix de la lliberació del camp seguí vivint en França per por a la repressió franquista i no retornà a [[Espanya]], a la seua Alcoy natal, fins a l'any [[1953]].

En sol dèsset anys lluità en el bando republicà durant la [[guerra civil espanyola]] i posteriorment es va exiliar en [[Suïssa]] i [[França]], a on acabà en un camp de treball en la construcció de la [[Llínea Maginot]]. Despuix de la derrota francesa fon detingut pels [[nazis]] i deportat a Mauthausen, a on va sobreviure durant quatre anys i nou dies. Despuix de la lliberació del camp seguí vivint en França per por a la repressió franquista i no retornà a [[Espanya]], a la seua Alcoy natal, fins a l'any [[1953]].

La seua història fon ilustrada pel també alcoyà Jordi Peidro en la novela gràfica ''Esperaré sempre la teua tornada'', traduïda a l'[[alemà]], de la que posteriorment es realisaria un curtmetrage i també en el llibre ''Francisco Aura Boronat: resistència i dignitat front a la desmemoria'', de Paco Blay, Àngel Beneito i Nacho Lara. Francisco Aura dedicà part de la seua vida a divulgar la memòria dels camps de concentració nazis.<ref name="El País"/>

La seua història fon ilustrada pel també alcoyà Jordi Peidro en la novela gràfica ''Esperaré siempre tu regreso'', traduïda a l'[[alemà]], de la que posteriorment es realisaria un curtmetrage i també en el llibre ''Francisco Aura Boronat: resistencia y dignitat frente a la desmemoria'', de Paco Blay, Àngel Beneito i Nacho Lara. Francisco Aura dedicà part de la seua vida a divulgar la memòria dels camps de concentració nazis.<ref name="El País"/>

L'ajuntament d'Alcoy li concedí el títul de fill predilecte d'Alcoy i la Medalla d'Or de la ciutat en [[2005]]. En [[2014]] el consistori va posar el seu nom a un dels ponts de la ciutat, el que unix els barris del Viaducte i la Zona Nort.<ref name="El Mundo"/> El dia de l'inauguració del pont el propi Aura va declarar: «Solament espere que este pont es convertixca en un símbol de la pau i la concòrdia, i servixca de recort per a lo que va ocórrer».<ref name="El País"/>

L'ajuntament d'Alcoy li concedí el títul de fill predilecte d'Alcoy i la Medalla d'Or de la ciutat en [[2005]]. En [[2014]] el consistori va posar el seu nom a un dels ponts de la ciutat, el que unix els barris del Viaducte i la Zona Nort.<ref name="El Mundo"/> El dia de l'inauguració del pont el propi Aura va declarar: «Solament espere que este pont es convertixca en un símbol de la pau i la concòrdia, i servixca de recort per a lo que va ocórrer».<ref name="El País"/>