32 028
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''verderol''' (De vert), en castellà ''verderón'' o també ''verderol'', és un pardal de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''…»
El '''verderol''' (De vert), en castellà ''verderón'' o també ''verderol'', és un [[pardal]] de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del [[teuladí]].
Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.
== Subespècies ==
''Chloris Chloris'' (forma nominal) es troba per tota [[Europa]] de nort a sur. Ha segut introduït en [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]].
Existixen tres subespècies catalogades:
* C. chloris aurantiventris: des del Sur d'Europa al nort d'[[Àfrica]].
* C. chloris chlorotica: [[Síria]] i des del [[Líban]] a [[Egipte]].
* C. chloris turkestanica (Zarudny, 1907): [[Caucas|Montanyes del Caucas]], [[Iran]] i [[Afganistan]].
== Cant ==
El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chuiit de to més elevat que els [[Pinsà|pinsans]] nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.
== Alimentació ==
El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En [[autumne]] visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.
Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.
== Atres denominacions ==
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un [[molusc]]:
* Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Verderol}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Chloris_chloris Verderol en Wikipedia]
Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.
== Subespècies ==
''Chloris Chloris'' (forma nominal) es troba per tota [[Europa]] de nort a sur. Ha segut introduït en [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]].
Existixen tres subespècies catalogades:
* C. chloris aurantiventris: des del Sur d'Europa al nort d'[[Àfrica]].
* C. chloris chlorotica: [[Síria]] i des del [[Líban]] a [[Egipte]].
* C. chloris turkestanica (Zarudny, 1907): [[Caucas|Montanyes del Caucas]], [[Iran]] i [[Afganistan]].
== Cant ==
El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chuiit de to més elevat que els [[Pinsà|pinsans]] nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.
== Alimentació ==
El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En [[autumne]] visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.
Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.
== Atres denominacions ==
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) comenta que també se li denonima verderol a un [[molusc]]:
* Zool. Molusc comestible, la pechina del qual medix uns cinc centímetros de llarc i té les dos valves blancoses en taques roges i solcs profunts.
== Enllaços externs ==
{{DGLV|Verderol}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Chloris_chloris Verderol en Wikipedia]