Canvis

El '''verderol''' (De vert), en castellà ''verderón'' o també ''verderol'', és un [[pardal]] de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del [[teuladí]].

El '''verderol''' (de vert), en [[castellà]] ''verderón'' o també ''verderol'', és un [[pardal]] de l'orde dels Passeriformes, de l'espècie ''Chloris Chloris''; té les plomes de color vert en tonalitats groguenques en les ales remeres principals i la base de la coa i un tamany paregut al del [[teuladí]].

Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert groguenc, en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons marró castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.

Medix de 13 a 15 cm de llarc. El mascle és de color vert [[Groc|groguenc]], en cridaneres taques grogues en les ales i coa. La femella és de color més apagat i tenen tons [[marró]] castany en la part posterior, i les taques de les seues ales i coa són de color groc pàlit.

== Subespècies ==

== Subespècies ==

''Chloris Chloris'' (forma nominal) es troba per tota [[Europa]] de nort a sur. Ha segut introduït en [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]].

''Chloris Chloris'' (forma nominal) es troba per tota [[Europa]] de [[nort]] a [[sur]]. Ha segut introduït en [[Argentina]], [[Uruguay]], [[Nova Zelanda]] i [[Austràlia]].

Existixen tres subespècies catalogades:

Existixen tres subespècies catalogades:

== Cant ==

== Cant ==

El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chuiit de to més elevat que els [[Pinsà|pinsans]]​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.

El seu cant és prou articulat i intercale algunes notes típiques de cridada cho-roro, chi-ri-ri, chuing-chuing, quan estan en grup emeten un chiulit de to més elevat que els [[Pinsà|pinsans]]​ nassal, que sembla com si fora produït per una inspiració forçada. Imita també els cants d'atres aus.

== Alimentació ==

== Alimentació ==

El seu bec curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de cereals, preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les formigues i escarabats. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En [[autumne]] visita les vinyes i frutals per a menjar fruta madura.

El seu [[bec]] curt i cònic és lo suficientment poderós per a obrir llavors grans i dures. S'alimenta de llavors de [[cereals]], preses solament quan estes s'han després del mechó o llavors de diferents arbres. També d'insectes, entre els quals es conten les [[Formiga|formigues]] i [[escarabat|escarabats]]. En algunes ocasions devora els brots d'arbres frutals, pero rarament fins al punt de constituir una plaga. En [[autumne]] visita les [[Vinya|vinyes]] i frutals per a menjar fruta madura.

Soporta be els rigors de l'hivern i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de neu és espessa.

Soporta be els rigors de l'[[hivern]] i sap trobar el seu aliment inclús quan la capa de [[neu]] és espessa.

== Atres denominacions ==

== Atres denominacions ==