Canvis

| lloc_mort = Valéncia, Espanya

| lloc_mort = Valéncia, Espanya

}}

}}

'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

'''Matilde Salvador i Segarra''' ([[Castelló de la Plana]], [[23 de març]] de [[1918]] - † [[Valéncia]], [[5 d'octubre]] de [[2007]]) fon una compositora i pintora valenciana d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]]. Destacà pel seu ferm compromís en la llengua i cultura catalanes.

== Biografia ==

== Biografia ==

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola]] Tomás, [[Xavier Casp]], Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

 

Com a compositora va destacar en l'àmbit de la cançó, en el que va musicar poemes de [[Bernat Artola|Bernat Artola Tomàs]], [[Xavier Casp]], [[Salvador Espriu]], [[Miquel Costa i Llobera]], etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena va tindre lloc l'any [[1974]].

Entre la seua producció simfònica destaquen els ballets ''El segoviano esquivo'' ([[1953]]) i ''El sortilegio de la luna'' ([[1954]]). També és autora de les òperes ''La filla del Rei Barbut'' ([[1943]]), que fon estrenada en Castelló de la Plana, basada en el [[Tombatossals]] de [[Josep Pasqual Tirado]], i ''Vinatea'', que recrea un episodi de la Crònica de [[Pere el Cerimoniós]], en text de Xavier Casp. Esta última és l'única òpera estrenada per una dòna en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona; l'estrena tingué lloc en l'any [[1974]].

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va compondre també música religiosa com la ''Missa de Lledó'', en honor a la [[Mare de Deu del Lledó]], patrona de la ciutat de [[Castelló de Plana]], i la ''Missa de Perot'', aixina com la cantata ''Les Hores''.

Va desenrollar una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres a esta ciutat sarda, segons el pancatalanisme, de parla catalana.

Desenrollà una relació afectiva especial en la cultura de l'[[L'Alguer|Alguer]] (en l'illa de [[Sardenya]]) havent dedicat diverses obres ad esta ciutat sarda, segons el [[pancatalanisme]], de parla catalana.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influencia que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va tindre la seua llínea personal.

Tant Matilde com el seu espós seguixen en un principi la llínea estètica de [[Manuel de Falla]], és dir, el neoclassicisme del Retaule de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua òpera ''La filla del Rei Barbut''. A pesar d'existir una comunitat estètica, cada membre del matrimoni tingué la seua llínea personal.

També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

També va destacar com a pintora, treballant un estil ''naive'' molt personal.

L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta. Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or. La [[Generalitat Valenciana]] la distinguí al Mèrit Cultural i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

 

* L'Ajuntament de Castelló nomenà a Matilde Salvador filla predilecta.  

* Les universitats de Valéncia i de Castelló li concediren la Medalla d'Or.  

* La [[Generalitat Valenciana]] la distinguí al Mèrit Cultural.

* La Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

* Matilde Salvador té un institut de Castelló al seu nom.

== Notícies en prensa ==

== Notícies en prensa ==

{{Cita|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}}

{{Cita|''La Generalitat de Cataluña distingue a Matilde Salvador con la Creu de Sant Jordi. La Generalitat de Cataluña ha reconocido la gran labor cultural desarrollada, por la compositora castellonense Matilde Salvador, musicando obras literarias en catalán, concediéndole la más alta distinción cultural del organismo autonómico que es la Creu de Sant Jordi. La alta condecoración le será impuesta por el presidente de la Generalitat de Cataluña a la autora de "Vinatea" en un solemne acto que se celebrará el próximo més de octubre. La autora se ha distinguido por una extrema fidelidad al reconocimiento de la unidad de la lengua.''}}