| | + | {{Cita|Es convertix en promotor i catalisador de les inquietuts valencianistes. A les seues tertulies acodien figures claus dels inicis de la Renaixença, com ara Villarroya, Lamarca, Pasqual Pérez, Aparisi i Guijarro, Almela, Arólas o Bonilla, alguns d'ells, amics de l'epoca dels Escolapis. |
| | + | La seua optica lliberal el va fer vore en l'historia valenciana la perdua de llibertat i d'identitat que implicava el centralisme, per lo que s'inclinava cap al federalisme i la recuperacio dels Furs que havien donat l'epoca de major esplendor.|'Vicent Boix. Patriarca de la Renaixença valenciana' VV.AA. ([[Revista Rogle]], nº 80, maig, 2013). Editada pel [[Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana]]}} |
| | {{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}} | | {{Cita|''Desde el cuarto Cielo, el de la sabiduría, el cronista [[Vicent Boix]] comprobará que, en 2024, se reniega de ser español y valenciano, salvo que se considere también catalán. Se mantiene la voz Carraixet, pero la Real Señera es relegada o sustituida por las cuatro barras de Aragón (ahora catalanas), y hasta el Micalet y palabras derivadas se han catalanizado, como vemos en las felices cacatúas y el barbas que escolta sus odoríferos traseros. Ahora es más culto, rentable y progresista escribir y pronunciar el catalán ‘miquelets’ en lugar del valenciano ‘micalets’; y el clásico topónimo Alboraya está prohibido. Sólo es admitido con la morfología catalana ‘Alboraia’.''|''El cuarto Cielo, Alboraya, Carraixet, tisburi…'' (11.11.2024), per [[Ricart Garcia Moya]]}} |