Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.
 
Descrit com un home sense cap que tenia tallat el coll com un tronc, i el pit ho tenia obert en el cor a la vista i tenia a cada part com una porta, com que s'obrien i tancaven juntant-se en el mig i, en tancar, dien que feyen aquells colps d'astral que s'escoltava a lo llunt. I a qui se li havia aparegut este home sense cap, qualsevol que fora, un guerrer, un comerciant o un sacerdot, est li podia demanar alguna riquea o en cas dels guerrers, la força per a captivar en la guerra a molts, ya que este “home sense cap” podia donar tot lo que se li demanava, a excepció d'alguns que a pesar d'haver-li demanat, el Yoaltepoztli els donava lo contrari, els llevava, donant-los pobrea, misèria i malaventura, per #lo que dien que en la seua mà estava el poder de Tezcatlipoca, el poder de concedir o de llevar qualsevol cosa que volguera, adversa o pròspera els ben aventurats.
   −
Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".  
+
Despuix de la Creació i en temps anteriors a l'arribada dels espanyols, els nahuas en general, tenien agüers i pronòstics per a on endevinaven les coses futures, estos agüers eren que quan algun escoltava en les montanyes el bramar d'alguna criatura, o algun sò o zumbit en els monts, o en les valls, que després ho prenien com agüer, dient que significava que algun infortuni els hauria de vindre, de que li havien de fer presoner a ell o algun dels seus fills, o que alguna desventura havia de vindre per ell o per la seua família, i havent escoltat algun agüer, despuix s'anava un a buscar aquells que sabien interpretar els agüers, als hòmens que cridaven Tonalpouhque, els coneixedors dels amoxtin o llibres sagrats que hui es coneixen com a còdexs, i estos agorers consolaven i esforçaven a tots aquells dient-los "Pares, fills o germans meus, puix han vingut a buscar la declaració del agüer que es va ocórrer, saber que és cosa adversa i trevallosa lo que significa el agüer, i açò no ho dic yo, sino perque aixina m'ho han deixat saber, el agüer és indiferent, és ben o és mal, no és ben o no és mal".  
    
== Referències ==
 
== Referències ==
39 365

edicions

Menú de navegació