31 892
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En els casos interns, són per part del [[pancatalanisme]], be per personages, institucions o partits polítics dins del [[Regne de Valéncia]] que demostren el seu rebuig a tot allò que siga valencià. Tenim clars eixemples en personages com: [[Manuel Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Germà Colón]] o [[Eliseu Climent]], entre atres. En quan a institucions, una mostra molt clara i evident és l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). En quan als partits polítics, entre atres, tenim a la [[Coalició Compromís]].
En els casos interns, són per part del [[pancatalanisme]], be per personages, institucions o partits polítics dins del [[Regne de Valéncia]] que demostren el seu rebuig a tot allò que siga valencià. Tenim clars eixemples en personages com: [[Manuel Sanchis Guarner]], [[Joan Fuster]], [[Germà Colón]] o [[Eliseu Climent]], entre atres. En quan a institucions, una mostra molt clara i evident és l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL). En quan als partits polítics, entre atres, tenim a la [[Coalició Compromís]].
== Valencianofòbia de Manuel Sanchis Guarner ==
{{AP|Manuel Sanchis Guarner}}
[[Archiu:guarnerhp.jpg|thumb|right|250px|<center>[[Fotocòpia]] de la transcripció de la [[Biblia Valenciana]] per '''Sanchis Guarner''', on pot vore's entre les llínees huit i dèu que diu: "fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer". Quan en el text original lo que diu és: "fon arromançada en lo monestir de portaceli '''de lengua latina en la nostra valenciana''' per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer" (el fragment omés s'ha senyalat en negreta) ([[Revista Valenciana de Filologia]], Tom VI, nº 2-3)</center>]]
Sanchis Guarner fon u dels promotors crucials del [[conflicte llingüístic valencià]], al dedicar tota la seua obra a fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians, arribant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava. Per eixemple, en la seua obra més publicada, ''La llengua dels valencians'', Guarner tergiversà l'us [[panoccitanisme|panoccitaniste]] que feen alguns escritors valencians del terme [[llemosí]], omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, i defengué que, prenent com a base el paregut i l'inteligibilitat mútua, el [[idioma català|català]] i el [[idioma valencià|valencià]] eren una sola llengua; omitint que, pel mateix criteri, l'[[idioma occità|occità]] deuria formar part d'eixa suposta sola llengua, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.
Per una atra banda, en l'any [[1964]], Guarner publicà un artícul en la [[Revista Valenciana de Filologia]] (Tom VI, nº 2-3) sobre la [[Biblia Valenciana]] de [[Bonifaci Ferrer]], en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase ''"de lengua latina en la nostra valenciana"'' ; lo que denota la mala fe i la nula objectivitat de Guarner com a investigador.
== Valencianofòbia de Joan Fuster ==
== Valencianofòbia de Joan Fuster ==
{{AP|Joan Fuster}}
* En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' en l'any [[1988]]. L'artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) l'havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la [[cultura valenciana]]:
* En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' en l'any [[1988]]. L'artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) l'havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la [[Generalitat Valenciana]]. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la [[cultura valenciana]]: