| Llínea 50: |
Llínea 50: |
| | * En el pròlec del llibre pel mateix autor, diu: | | * En el pròlec del llibre pel mateix autor, diu: |
| | | | |
| − | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | + | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| Llínea 62: |
Llínea 62: |
| | {{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''}} | | {{Cita|''Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...''}} |
| | | | |
| − | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | + | {{Cita|Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d'acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants.|Pròlec de l'autor del llibre ''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} |
| | | | |
| | {{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} | | {{Cita|La llengua valenciana es la primera de les d'Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l'Edat seua d'Or.|''[[El Crit de la llengua]]'', per Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.)}} |