Canvis

[[File:Atom lithium.gif|thumb|250px|Representació 3D de l'àtom de Liti format per un núcleu de protons de color roig i neutrons de color blau rodejat per electrons]]

[[File:Atom lithium.gif|thumb|250px|Representació 3D de l'àtom de Liti format per un núcleu de protons de color roig i neutrons de color blau rodejat per electrons]]

El liti té un dels punts de fusió més baix entre tots els metals (180 ° C), però té els punts de fusió i d'ebullició més alts dels metals alcalins. Té molt baixa densitat (0,534 g / cm³) i és el menys dens de tots els elements que són sòlits a temperatura ambient. Ademés, el liti és un dels tres metalls que poden surar en l'aigua, sent els altres dos, el sodi i el potassi.

El liti té un dels punts de fusió més baix entre tots els metals (180 ° C), pero té els punts de fusió i d'ebullició més alts dels metals alcalins. Té molt baixa densitat (0,534 g / cm³) i és el menys dens de tots els elements que són sòlits a temperatura ambient. Ademés, el liti és un dels tres metalls que poden surar en l'aigua, sent els altres dos, el sodi i el potassi.

El liti experimenta una gran cantitat de reaccions, tant en reactius orgànics com inorgànics. Reacciona en l'[[oxigen]] per formar el monòxit i el peròxit, i és l'únic metal alcalí que reacciona en el [[nitrogen]] a temperatura ambient per produir nitrur. Reacciona fàcilment en l'[[hidrogen]] a 500 °C per formar hidrur de liti. El liti reacciona en forma directa amb el [[carbono]] per produir el carbur. Es combina fàcilment en els halògens i forma halogenurs en emissió de llum. També reacciona en composts acetilènics, formant acetilurs de liti, els quals són importants en la síntesis de la [[Vitamina|vitamina A]]. El liti metàlic és soluble en amines alifàtiques de cadena curta, com l'etilamina, i és insoluble en els hidrocarburs.

El liti experimenta una gran cantitat de reaccions, tant en reactius orgànics com inorgànics. Reacciona en l'[[oxigen]] per formar el monòxit i el peròxit, i és l'únic metal alcalí que reacciona en el [[nitrogen]] a temperatura ambient per produir nitrur. Reacciona fàcilment en l'[[hidrogen]] a 500 °C per formar hidrur de liti. El liti reacciona en forma directa en el [[carbono]] per produir el carbur. Es combina fàcilment en els halògens i forma halogenurs en emissió de llum. També reacciona en composts acetilènics, formant acetilurs de liti, els quals són importants en la síntesis de la [[Vitamina|vitamina A]]. El liti metàlic és soluble en amines alifàtiques de cadena curta, com l'etilamina, i és insoluble en els hidrocarburs.

Igual que els atres metals alcalins, el liti té un sol electró de valència (és univalent) que es dona fàcilment fins a formar un catió. A causa d'això, el liti és un bon conductor de calor i electricitat, aixina com un element altament reactiu, encara que és el menys reactiu dels metals alcalins. La baixa reactivitat del liti, dins d'este grup, és a causa de la proximitat del seu electró de valència al seu núcleu (els dos electrons restants es troben en l'orbital 1s, que tenen una energia molt més baixa, i no participen en els enllaços químics).

Igual que els atres metals alcalins, el liti té un sol electró de valència (és univalent) que es dona fàcilment fins a formar un catió. A causa d'això, el liti és un bon conductor de calor i electricitat, aixina com un element altament reactiu, encara que és el menys reactiu dels metals alcalins. La baixa reactivitat del liti, dins d'este grup, és a causa de la proximitat del seu electró de valència al seu núcleu (els dos electrons restants es troben en l'orbital 1s, que tenen una energia molt més baixa, i no participen en els enllaços químics).