| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Almazán]], [[Sòria]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Almazán]], [[Sòria]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Tirso de Molina''', seudònim de fra '''Gabriel Téllez''' ([[Madrit]], [[24 de març]] de [[1579]] - [[Almazán]], [[Sòria]], cap al [[20 de febrer]] de [[1648]]), fon un religiós mercedari espanyol que destacà com a escritor, dramaturc, poeta i narrador del [[Barroc]]. | + | '''Tirso de Molina''', seudònim de fra '''Gabriel Téllez''' ([[Madrit]], [[24 de març]] de [[1579]] - † [[Almazán]], [[Sòria]], cap al [[20 de febrer]] de [[1648]]), fon un religiós mercedari espanyol que destacà com a escritor, dramaturc, poeta i narrador del [[Barroc]]. |
| | | | |
| − | Tirso de Molina destacà sobretot com a autor dramàtic. La seua dramatúrgia comprén principalment la comèdia d'enredre, com a ''Don Gil de las calzas verdes'', i obres hagiogràfiques com la trilogia de ''La Santa Juana'' o ''La dama del olivar''. Se li ha atribuït tradicionalment la creació del [[mit]] de ''Don Juan'' en ''El burlador de Sevilla'', la primera versió del qual podria ser de l'any [[1617]], en l'obra ''Tan largo me lo fiais'', editada en el [[sigle XVII]] a nom de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]] i que part de la crítica l'atribuïx a [[Andrés de Claramonte]] (no aixina un atre sector de crítics, que la tenen com una versió emparentada en un arquetip comú escrit per Tirso entre [[1612]] i [[1625]]); en la citada obra, ''Don Juan'', un noble sevillà, altera l'orde social deshonrant a quantes dònes se li posen davant i finalment és castigat per l'estàtua funerària d'una de les seues víctimes, el pare d'una de les dames burlades, que ho mata i ho arrastra als inferns. També es troba en discussió l'autoria de ''El condenado por desconfiado'', comèdia de bandolers a lo diví. Tirso fon el primer autor que donà profunditat sicològica als personages femenins, que varen aplegar a ser protagonistes de les seues obres lliteràries. | + | Tirso de Molina destacà sobretot com a autor dramàtic. La seua dramatúrgia comprén principalment la comèdia d'enredre, com a ''Don Gil de las calzas verdes'', i obres hagiogràfiques com la trilogia de ''La Santa Juana'' o ''La dama del olivar''. |
| | + | |
| | + | Se li ha atribuït tradicionalment la creació del [[mit]] de ''Don Juan'' en ''El burlador de Sevilla'', la primera versió del qual podria ser de l'any [[1617]], en l'obra ''Tan largo me lo fiais'', editada en el [[sigle XVII]] a nom de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]] i que part de la crítica l'atribuïx a [[Andrés de Claramonte]] (no aixina un atre sector de crítics, que la tenen com una versió emparentada en un arquetip comú escrit per Tirso entre [[1612]] i [[1625]]); en la citada obra, ''Don Juan'', un noble sevillà, altera l'orde social deshonrant a quantes dònes se li posen davant i finalment és castigat per l'estàtua funerària d'una de les seues víctimes, el pare d'una de les dames burlades, que ho mata i ho arrastra als inferns. |
| | + | |
| | + | També es troba en discussió l'autoria de ''El condenado por desconfiado'', comèdia de bandolers a lo diví. Tirso fon el primer autor que donà profunditat sicològica als personages femenins, que varen aplegar a ser protagonistes de les seues obres lliteràries. |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |