Es poden agrupar en dos apartats principals, els de crítica teatral i els de correcció idiomàtica.
+
+
Els primers els publica semanalment en la revista barcelonesa ''Gaceta Ilustrada'' i, en posterioritat, en la madrilenya ''Blanco y Negro''. Llevat uns pocs que s'arrepleguen en ''Azaña, Lorca, Valle y otras sombras'' (2004) no es troben arreplegats en llibre.
+
+
Els artículs de correcció idiomàtica apareixen en l'epígraf "El dardo en la palabra" en el diari ''Informaciones'' de Madrit en 1975, posteriorment l'Agència EFE els distribuïx a distints diaris d'Espanya i d'Amèrica, i de 1999 a 2003 es publiquen en el diari madrileny ''[[El País]]'', que s'encarrega de la seua distribució en Amèrica. Lázaro els reunix en dos llibres: ''El dardo en la palabra'' (1997) i ''El nuevo dardo en la palabra'' (2003). En estos artículs critica en un to humorístic els usos, sobretot periodístics, que no s'acomoden a la norma culta de l'espanyol. Constituïxen un gran èxit que acosta a Lázaro al públic general. El valor fonamental de ''El dardo en la palabra'' consistix en alertar a la població sobre la necessitat de fer un us cuidadós de l'idioma; carix, no obstant, de tot valor normatiu. Gràcies a estos artículs, conseguix que l'ocupació de l'idioma es convertixca en un assunt de discussió del públic cult.
+
+
=== Obra teatral ===
+
+
En la década de 1950 Lázaro escriu dos drames, ''La señal'' (1952) i ''Un hombre ejemplar'' (1956). El primer es va aplegar a representar en el teatre María Guerrero de Madrit (1956), si be en poca assistència de públic.
+
+
Molt més èxit tingué la comèdia ''La ciudad no es para mí'', que publica en el seudònim de Fernando Ángel Lozano. La representa l'actor [[Paco Martínez Soria]] tant en el teatre (estrena en 1962 i varis anys seguits en cartell), com en una adaptació per al cine dirigida per [[Pedro Lazaga]] (1965). El guió cinematogràfic l'escrigueren [[Vicente Coello]] i [[Pedro Masó]]. En alguna ocasió, Lázaro es va referir ad esta obra com «un pecat venial».