Canvis

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre els anys [[1992]] i [[1998]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] (1898-1990).

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa ([[1934]]-[[1941]]). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] ([[1913]]-[[2003]]), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] ([[1910]]-[[1994]]), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-[[1945]]). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] ([[1898]]-[[1990]]).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en l'any [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en l'any 1988 com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a [[1998]]. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).

Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a 1998. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).

Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

=== Estudis llingüístics ===

=== Estudis llingüístics ===

* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945).

* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945)

* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral.

* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral

* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE.

* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE

* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968).

* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968)

Sobre les seues investigacions de [[gramàtica]], incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en [[Emilio Alarcos Llorach]] (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste.

Sobre les seues investigacions de [[gramàtica]], incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en [[Emilio Alarcos Llorach]] (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste.

=== Estudis lliteraris ===

=== Estudis lliteraris ===

* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974).

* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974)

* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003).

* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003)

* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972).

* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972)

* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965).

* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965)

En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de [[Roman Jakobson]] (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació ''Estudios de Poética (la obra en sí)'' (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en ''De poética y poéticas'' (1990).

En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de [[Roman Jakobson]] (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació ''Estudios de Poética (la obra en sí)'' (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en ''De poética y poéticas'' (1990).

=== Llibres de text d'educació secundària ===

=== Llibres de text d'educació secundària ===

En una estància de formació en [[França]] en la década de [[1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' (1957), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] (1899-1986). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).

En una estància de formació en [[França]] en la [[década de 1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' ([[1957]]), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] ([[1899]]-[[1986]]). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).

Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en [[Vicente Tusón Valls]] (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de [[1960]] a [[1990]], en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.

Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en [[Vicente Tusón Valls]] (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de [[1960]] a [[1990]], en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.

Molt més èxit tingué la comèdia ''La ciudad no es para mí'', que publica en el seudònim de Fernando Ángel Lozano. La representa l'actor [[Paco Martínez Soria]] tant en el teatre (estrena en 1962 i varis anys seguits en cartell), com en una adaptació per al cine dirigida per [[Pedro Lazaga]] (1965). El guió cinematogràfic l'escrigueren [[Vicente Coello]] i [[Pedro Masó]]. En alguna ocasió, Lázaro es va referir ad esta obra com «un pecat venial».

Molt més èxit tingué la comèdia ''La ciudad no es para mí'', que publica en el seudònim de Fernando Ángel Lozano. La representa l'actor [[Paco Martínez Soria]] tant en el teatre (estrena en 1962 i varis anys seguits en cartell), com en una adaptació per al cine dirigida per [[Pedro Lazaga]] (1965). El guió cinematogràfic l'escrigueren [[Vicente Coello]] i [[Pedro Masó]]. En alguna ocasió, Lázaro es va referir ad esta obra com «un pecat venial».

== Premis i distincions ==

== Premis i guardons ==

(Secció per completar)

* Premi Manuel Aznar de Periodisme (1982)

 

 

 

 

Rebé doctorats «honoris causa» per les universitats de Saragossa (1985), Salamanca (1986), Autònoma de Madrit (1988), Valladolit (1993), La Laguna (1994) i La Corunya (1997).

 

 

 

 

* Santos Río, L. (Coord.) (2005). Palabras, norma, discurso. En memoria de Fernando Lázaro Carreter. Salamanca: Instituto Universitario C.E. pp. 1230 p. ISBN 84-7800-493-9

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_L%C3%A1zaro_Carreter Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_L%C3%A1zaro_Carreter Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia]