156 696
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + − + − + − + Llínea 19:
Llínea 30: − + − + − + − + Llínea 29:
Llínea 40: − + − + − + − + Llínea 38:
Llínea 49: − + Llínea 82:
Llínea 93: + + + + + + + + + + + + + Llínea 95:
Llínea 119: − +
→Bibliografia
'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].
{{Biografia|
| nom = Fernando Lázaro Carreter
| image = [[File:Lazaro-carreter (1993).jpg|250px]]
| peu = Fernando Lázaro Carreter en l'any [[1993]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Filòlec, escritor i professor universitari
| data_naix = [[13 d'abril]] de [[1923]]
| lloc_naix = [[Saragossa]], [[Aragó]], [[Espanya]]
| data_mort = [[4 de març]] de [[2004]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Comunitat de Madrit]], [[Espanya]]
}}
'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre els anys [[1992]] i [[1998]].
== Biografia ==
== Biografia ==
Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] (1898-1990).
Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa ([[1934]]-[[1941]]). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] ([[1913]]-[[2003]]), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] ([[1910]]-[[1994]]), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-[[1945]]). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] ([[1898]]-[[1990]]).
Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).
Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en l'any [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en l'any 1988 com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).
Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).
Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).
Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a [[1998]]. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).
Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a 1998. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).
Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.
Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.
=== Estudis llingüístics ===
=== Estudis llingüístics ===
* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945).
* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945)
* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral.
* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral
* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE.
* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE
* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968).
* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968)
Sobre les seues investigacions de [[gramàtica]], incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en [[Emilio Alarcos Llorach]] (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste.
Sobre les seues investigacions de [[gramàtica]], incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en [[Emilio Alarcos Llorach]] (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste.
=== Estudis lliteraris ===
=== Estudis lliteraris ===
* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974).
* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974)
* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003).
* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003)
* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972).
* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972)
* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965).
* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965)
En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de [[Roman Jakobson]] (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació ''Estudios de Poética (la obra en sí)'' (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en ''De poética y poéticas'' (1990).
En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de [[Roman Jakobson]] (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació ''Estudios de Poética (la obra en sí)'' (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en ''De poética y poéticas'' (1990).
=== Llibres de text d'educació secundària ===
=== Llibres de text d'educació secundària ===
En una estància de formació en [[França]] en la década de [[1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' (1957), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] (1899-1986). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).
En una estància de formació en [[França]] en la [[década de 1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' ([[1957]]), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] ([[1899]]-[[1986]]). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).
Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en [[Vicente Tusón Valls]] (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de [[1960]] a [[1990]], en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.
Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en [[Vicente Tusón Valls]] (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de [[1960]] a [[1990]], en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.
Varis centres d'educació secundària i biblioteques espanyoles duen el seu nom.
Varis centres d'educació secundària i biblioteques espanyoles duen el seu nom.
== Referències ==
* Lázaro Carreter, F. (1949). Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII vulgar. Madrid: [s.n] (S.A.E. Graf. Espejo). pp. 287 p
* Lázaro Carreter, F. (1953). Diccionario de términos filológicos (Biblioteca románica hispánica III. Manuales 6. edición). Madrid: Gredos. pp. 443 p. ISBN 84-249-1111-3
* Lázaro Carreter, F. (1980). Estudios de Lingüística. Madrid: Crítica. pp. 256 p. ISBN 84-8432-116-9
* Lázaro Carreter, F. (2002). Clásicos españoles: de Garcilaso a los niños pícaros. Madrid: Alianza. pp. 447 p. ISBN 84-206-4142-1
== Bibliografia ==
* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/fernando_lazaro_carreter/ Biblioteca Virtual Cervantes. Fernando Lázaro Carreter]
* Lázaro Carreter, F.; Tusón Valls, V. (1978). Curso de lengua española: memorándum para el profesor. Madrid: Anaya
* Santos Río, L. (Coord.) (2005). Palabras, norma, discurso. En memoria de Fernando Lázaro Carreter. Salamanca: Instituto Universitario C.E. pp. 1230 p. ISBN 84-7800-493-9
* Serta Philologica F. Lázaro Carreter Natalem diem sexagesimun celebranti dicata. Madrid: Cátedra
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Fernando Lázaro Carreter}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_L%C3%A1zaro_Carreter Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_L%C3%A1zaro_Carreter Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Professor d'universitat]]
[[Categoria:Professor d'universitat]]
[[Categoria:Acàdemics RAE]]
[[Categoria:Acadèmics RAE]]
[[Categoria:Sigle XX]]
[[Categoria:Sigle XX]]