Canvis

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Comunitat de Madrit]], [[Espanya]]  

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Comunitat de Madrit]], [[Espanya]]  

}}

}}

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre [[1992]] i [[1998]].

'''Fernando Lázaro Carreter''' ([[Saragossa]], [[13 d'abril]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[4 de març]] de [[2004]]), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) entre els anys [[1992]] i [[1998]].

== Biografia ==

== Biografia ==

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] (1898-1990).

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa ([[1934]]-[[1941]]). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] ([[1913]]-[[2003]]), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] ([[1910]]-[[1994]]), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-[[1945]]). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] ([[1898]]-[[1990]]).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en l'any [[[[1949]]]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[[[1971]]]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[[[1978]]]] fins a [[[[1988]]]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

=== Estudis llingüístics ===

=== Estudis llingüístics ===

* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945).

* ''El habla de Magallón. Notas para el estudio del aragonés vulgar'' (1945)

* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral.

* ''Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII'' (1949), tesis doctoral

* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE.

* ''Crónica del Diccionario de Autoridades (1713-1740)'' (1972), discurs d'ingrés en la RAE

* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968).

* ''Diccionario de términos filológicos'' (1963 i reedició de 1968)

Sobre les seues investigacions de [[gramàtica]], incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en [[Emilio Alarcos Llorach]] (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste.

Sobre les seues investigacions de [[gramàtica]], incorpora en la década de 1970 a l'àmbit espanyol els estudis de gramàtica generativa. Des d'esta perspectiva teòrica, polemisa sobre l'artícul (1975) i sobre la passiva (1975) en [[Emilio Alarcos Llorach]] (1922-1998), defensor d'un estructuralisme funcionaliste.

=== Estudis lliteraris ===

=== Estudis lliteraris ===

* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974).

* ''Estilo barroco y personalidad creadora'' (1966; edició ampliada en 1974)

* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003).

* ''Clásicos españoles. De Garcilaso a los niños pícaros'' (2003)

* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972).

* ''Lazarillo de Tormes en la picaresca'' (1972)

* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965).

* ''La vida del Buscón llamado Don Pablos de Francisco de Quevedo'' (1965)

En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de [[Roman Jakobson]] (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació ''Estudios de Poética (la obra en sí)'' (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en ''De poética y poéticas'' (1990).

En teoria de la lliteratura incorpora l'estructuralisme als estudis lliteraris a través dels formalistes russos i, molt especialment, de la Poètica de [[Roman Jakobson]] (1896-1982). La seua contribució principal en este àmbit és la compilació ''Estudios de Poética (la obra en sí)'' (1976), que es complementa en artículs posteriors, varis d'ells recollits en ''De poética y poéticas'' (1990).

=== Llibres de text d'educació secundària ===

=== Llibres de text d'educació secundària ===

En una estància de formació en [[França]] en la década de [[1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' (1957), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] (1899-1986). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).

En una estància de formació en [[França]] en la [[década de 1950]] coneix el método docent del comentari de texts. Ho aplica en ''Cómo se comenta un texto en el bachillerato'' ([[1957]]), escrit en colaboració en [[Evaristo Correa Calderón]] ([[1899]]-[[1986]]). Té un èxit immediat entre els professors de secundària, puix trenca en la tradició d'un estudi exclusivament memorístic de la lliteratura. Posteriorment, i ampliat en atres artículs, canvia el seu títul a ''Cómo se comenta un texto literario'' (1974).

Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en [[Vicente Tusón Valls]] (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de [[1960]] a [[1990]], en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.

Des de llavors i fins als seus últims anys, escriu distints manuals d'ensenyança secundària de llengua i lliteratura espanyoles be en Correa Calderón, be en [[Vicente Tusón Valls]] (1934-1999), be en solitari. Són els llibres de text d'educació secundària de llengua i lliteratura espanyoles més utilisats en Espanya en les décades de [[1960]] a [[1990]], en ells es combinen l'exposició teòrica en els eixercicis pràctics.