Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Fernando Lázaro Carreter

| nom = Fernando Lázaro Carreter

| image =  

| image = [[File:Lazaro-carreter (1993).jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Fernando Lázaro Carreter en l'any [[1993]]

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Filòlec, escritor i professor universitari

| ocupació = Filòlec, escritor i professor universitari

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa ([[1934]]-[[1941]]). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] ([[1913]]-[[2003]]), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] ([[1910]]-[[1994]]), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-[[1945]]). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] ([[1898]]-[[1990]]).

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa ([[1934]]-[[1941]]). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura [[José Manuel Blecua Teijeiro]] ([[1913]]-[[2003]]), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa ([[1941]]-[[1943]]), a on és alumne de [[Francisco Ynduráin Hernández]] ([[1910]]-[[1994]]), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-[[1945]]). En l'any [[1947]] es doctora per esta Universitat baix la direcció de [[Dámaso Alonso]] ([[1898]]-[[1990]]).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en l'any [[[[1949]]]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[[[1971]]]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[[[1978]]]] fins a [[[[1988]]]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en [[1988]] com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en l'any [[1949]]. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres ([[1962]]-[[1968]]). S'incorpora en l'any [[1971]] a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de [[1978]] fins a [[1988]] és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en l'any 1988 com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'[[Alemània]] ([[Heidelberg]]), [[França]] ([[Toulouse]]) i els [[Estats Units]] ([[Austin]]), i com a professor associat en la Sorbona ([[París]] III).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'[[Agència EFE]], del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu ''Manual d'Espanyol Urgent'' ([[1976]]).

Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a [[1998]]. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).

Des de l'any [[1972]] ocupa el silló R de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE) —vacant pel decés de [[Luis Martínez Kleiser]]— i és el seu director de [[1992]] a 1998. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola ([[1993]]). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques ''Corpus diacrònic de l'espanyol'' (CORDE) i ''Corpus de referència de l'espanyol actual'' (CREA).

Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

Les seues cendres reposen en [[Magallón]] ([[Saragossa]]), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

Varis centres d'educació secundària i biblioteques espanyoles duen el seu nom.

Varis centres d'educació secundària i biblioteques espanyoles duen el seu nom.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_L%C3%A1zaro_Carreter Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_L%C3%A1zaro_Carreter Fernando Lázaro Carreter en Wikipedia]