Canvis

8 bytes afegits , 23 octubre

Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:'

Llínea 23: Llínea 23:

|notes =

}}

−

'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la ~~segona~~ ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].

+

'''Alacant''' (cooficialment en [[castellà]] '''Alicante'''), és la segon ciutat més important de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]), en una població de 337.304 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]). Situada en la costa [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]], és la capital de la [[província d'Alacant]] i de la comarca de l'[[Alacantí]].

Forma un continu urbà de més de 452.462 habitants en les localitats veïnes de [[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[El Campello]]. Ademés, l'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] té uns 757.443 habitants. És una ciutat eminentment [[turisme|turística]] i de servicis.

−

La ciutat ostenta este ~~títol~~ des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Manuel Martínez López|títul=Barrios de Alicante|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false|editorial=Editorial Club Universitario|lloc=Alacant|data=2013|isbn=9788499485577|llengua=castellaà}}</ref>

+

La ciutat ostenta este títul des de [[1490]], quan li fon concedit per Ferrando el Catòlic.<ref name=>{{ref-llibre |autor=Manuel Martínez López|títul=Barrios de Alicante|url=https://books.google.es/books?id=Jf51CAAAQBAJ&pg=PA80&dq=alicante+ciudad+1490&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiUhZD06e_LAhXBbBoKHY6PCPsQ6AEIQTAF#v=onepage&q=alicante%20ciudad%201490&f=false|editorial=Editorial Club Universitario|lloc=Alacant|data=2013|isbn=9788499485577|llengua=castellaà}}</ref>

== Territori ==

Llínea 55: Llínea 55:

===Corona de Castella===

−

[[~~File~~:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG|thumb|left|220px|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]

+

[[Archiu:Castillo de Santa Bárbara, Alicante, España, 2014-07-04, DD 80.JPG|thumb|left|220px|[[Castell de Santa Bàrbera]]]]

−

Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües ~~de Busot~~]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

+

Des del principi, Alfons X el Sabi intentà establir en Alacant un grup de cristians numerós per l'importància militar i mercantil de la vila, pero el procés repoblador fon lent i s'allargà a lo llarc de tot el [[sigle XIII]], dit procés està poc documentat a causa de la desaparició dels Llibres de Repartiment. Els repobladors cristians, principalment castellans i lleonesos<ref>Joan Manuel de l'Estal, ''Història de la Província d'Alacant'', tom III, capítul ''Història Política'', punt I.5. Edicions Mediterràneu, 1985</ref>., reberen tot tipo de privilegis i franquícies per a facilitar el seu assentament. En esta finalitat d'assegurar millor el seu creixent poblament i impulsar més activament sa major promoció econòmica i comercial, en agost de [[1252]] Alfons X otorgà a la ciutat el ''Fur Real'', molt paregut al de [[Córdova (Espanya)|Córdova]]. Dotà a la vila d'un consell fort, de numeroses exencions fiscals i d'un ampli terme municipal, que comprenia els municipis actuals d'[[Agost]], [[Monfort]], [[Aspe]], [[Novelda]], [[Elda]], [[Petrer]], [[Busot]], [[Aigües]], Campello, Muchamel, Sant Joan i Sant Vicent del Raspeig. Ademés, el rei castellà dispensà grans mides de favor al [[port d'Alacant]], considerat de gran valor estratègic.

Entre els anys [[1264]] i [[1266]] Alacant estigué immers en una rebelió [[mudéixar]] que s'escampà per casi tot lo Regne de Múrcia; el rei castellà, empleat llavors en el sege de [[Niebla]], solicità ajuda al seu sogre [[Jaume I d'Aragó]] per a sofocar-la. Este intervingué ràpidament i va reduir totes les ciutats rebelades a l'acceptació de la sobirania castellana.

Llínea 79: Llínea 79:

=== Época Contemporànea ===

−

[[~~File~~:Explanada de España.jpg|thumb|right|200px|<center>Explanada d'Espanya</center>]]

+

[[Archiu:Explanada de España.jpg|thumb|right|200px|<center>Explanada d'Espanya</center>]]

El talant obert i lliberal dels alacantins se manifestà a lo llarc del [[sigle XIX]]. Mostres d'això són el goig popular per la [[Constitució Espanyola de 1812]] i la desaparició de l'[[Inquisició Espanyola|Inquisició]], les grans dificultats per a formar un batalló de voluntaris realistes en [[1824]] per a reprimir als lliberals, la rebelió de [[Pantaleó Boné]] en [[1844]], el soport a la [[Vicalvarada]] ([[1854]]) i al pronunciament de setembre de [[1868]] que donà pas al [[Sexeni Revolucionari]]. El primer club republicà s'obrí en Alacant al voltant de novembre de [[1868]], i esta tendència política triumfà en les eleccions municipals de [[1870]].

Llínea 85: Llínea 85:

=== Sigle XX ===

−

[[~~File~~:VOR2008 Telefonica Blue.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]

+

[[Archiu:VOR2008 Telefonica Blue.jpg|thumb|left|200px|<center>Marina Deportiva d'Alacant</center>]]

Durant el periodo [[1920]]-[[1935]] l'economia alacantina se decantà per l'indústria mentres l'agricultura se sumia en una segona crisis. Alacant fon una de les ciutats a on els republicans guanyaren les eleccions municipals de [[1931]] i durant tota la [[II República]] els partits d'esquerres mantingueren una majoria folgada, tant en la ciutat com en la província. El primer alcalde democràtic va ser Lorenzo Carbonell Santacruz, triat en la candidatura republicà-socialista, que en un 81% de vots realisà diversos proyectes urbanístics d'importància i fomentà la construcció d'escoles públiques. En [[1933]], en l'arribada del [[sufragi universal]], votaren per primera vegada les dones alacantines, guanyant el PSOE i en les eleccions generals del [[16 de febrer]] de [[1936]] triumfà el [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]] en un 80,72% de vots.

Llínea 105: Llínea 105:

== Política i govern ==

=== Ajuntament ===

−

[[~~File~~:Alicante Stadhuis.JPG|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]

+

[[Archiu:Alicante Stadhuis.JPG|thumb|right|250px|<center>Vista de l'Ajuntament.</center>]]

Les formacions polítiques més rellevants en l'àmbit local des de les primeres eleccions democràtiques són el PP ([[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]]), el PSOE ([[Partit Socialista Obrer Espanyol]]), [[VOX]] i [[Compromís]].

Llínea 203: Llínea 203:

La conurbació que forma en els municipis llimítrofs ([[Sant Vicent del Raspeig]], [[Sant Joan d'Alacant]], [[Muchamel]] i [[Campello]]) sobrepassa els 400.000 habitants (452.462 en 2010) i conta cada vegada en més servicis conjunts. L'[[àrea metropolitana d'Alacant-Elig]] conta en 760.431 i és l'octava d'Espanya.

−

[[~~File~~:Panoramic view of Alicante from the castle of San Fernando.JPG|thumb|400px|<center>Vista panoràmica d'Alacant</center>]]

+

[[Archiu:Panoramic view of Alicante from the castle of San Fernando.JPG|thumb|400px|<center>Vista panoràmica d'Alacant</center>]]

{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"

Llínea 292: Llínea 292:

==Economia==

Alacant és una ciutat de gran dinamisme econòmic, fonamentat principalment en el sector servicis, que proporciona empleu al 84,2% de la població activa (senyes a març del 2005 [http://www.cajaespana.És/pubweb/decyle.nsf/PorMunicipios/437B260CA90E12BCC1256DC100543B42/$File/03014.PDF?OpenElement]).

−

[[~~File~~:Alicante 1978 01.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]

+

[[Archiu:Alicante 1978 01.jpg|thumb|right|250px|El turisme ha desempenyat un paper important en el desenroll de la ciutat.]]

Entre les activitats econòmiques desentelades en Alacant destaca de manera excelent el comerç, que històricament va tindre com a punt de soport el [[port d'Alacant|port]]. Les activitats comercials de la ciutat tenen gran poder d'atracció per a la major part de la província i conseguix per l'eix des d'el [[Vinalopó]] fins a [[Almansa]]. Actualment, la ciutat d'Alacant ocupa la quinta posició a nivell estatal en importància en lo que a comerç se referix, a soles superada per ciutats com [[Madrit]], [[Barcelona]], [[Valéncia]] o [[Sevilla]].

Llínea 315: Llínea 315:

* '''convent Becades de Sant Agustí''' (s. XVIII). Començat en [[1732]], les seues obres s'allargaren fins a començaments del [[sigle XIX]].

* '''Palau Gravina''' (s. XVIII). Construït entre [[1748]] i [[1808]] com a palau del Comte de Lumiares, actualment alberga al [[Museu de Belles Arts Gravina]], dedicat a la pintura i a l'escultura regionals dels sigles XVI a principis del [[sigle XX]].

−

+

* '''Palau Maisonnave - Archiu Municipal''' (s. XVIII). Casa palatina situada en el caixco antic, en la planta baixa s'han trobat restes d'una necròpolis tart-romana.

* '''[[Teatre Principal d'Alacant]] ''' (s. XIX). Edifici d'estil [[neoclassicisme|neoclàssic]], s'inaugurà en [[1847]].

Llínea 357: Llínea 357:

Ademés, en Alacant se celebra el [[Carnestoltes]] i distintes festes d'estiu i en barris.

−

== ~~Esports~~ ==

+

== Deports ==

A pesar de ser el [[fútbol]] el deport rei, els majors èxits deportius de la ciutat provenen d'atres deports o deportistes. S'han obtengut èxits nacionals i internacionals en deports com el [[handbol]], [[bàsquet]], pero, també, en deports individuals s'han conseguit millors resultats: Alacant ha segut lloc de naiximent o de residència d'una vintena de deportistes que han participat en els [[Jocs Olímpics]].

=== Olímpics alacantins ===

−

[[~~File~~:Miriam Blasco (mural en Valladolid).jpg|thumb|180px|[[Miriam Blasco]], alacantina d'adopció, fon la primera medallista olímpica espanyola]]

+

[[Archiu:Miriam Blasco (mural en Valladolid).jpg|thumb|180px|[[Miriam Blasco]], alacantina d'adopció, fon la primera medallista olímpica espanyola]]

És potser [[José Antonio Chicoy]], que va disputar la final de 4x100 estils de [[Natació]] dels [[Jocs Olímpics de Mèxic 1968|Jocs de Mèxic]] en [[1968]] el que va iniciar la rellevant participació d'alacantins en els Jocs Olímpics. Pero no va ser fins als [[Jocs Olímpics de Moscou 1980|Jocs de Moscou]] en [[1980]] i [[Jocs Olímpics de Los Ángeles 1984|Los Ángeles]] [[1984]] quan [[Domingo Ramón]] va conseguir una quart i una sexta posició respectivament en [[Atletisme]] ([[3000 metros obstàculs]]).

Llínea 403: Llínea 403:

* [[Romeria de la Santa Faç]]

* [[Anex:Municipis de la província d'Alacant]]

−

+

== Referències ==

Valencian

Burócrates, Administradors

83 706

edicions

Canvis

Alacant (edita)

Revisió de 13:52 23 oct 2025