32 098
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 66:
Llínea 66: + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).
{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]]).
{{Cita|Les universitats. El diccionari diu d'universitat: establecimiento o grupo de establecimientos de enseñanza superior. Quan diuen que les universitats ho tenen clar no se a que se referixen per que els establiments no parlen, per lo tant n'hi haura que escoltar a les persones que els regixen.
Des de 1918 el [[pare Fullana]] va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.
[[Miguel de Unamuno]], rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silbaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.
[[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.
[[José Ángeles Castelló]], Universitat de l'Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d'espai no podem afegir molts mes eixemples).
Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).|'Llengua i literatura dels valencians' ([[Revista Renou]], nº 62, Octubre 2008), per [[Domingo Gimeno Peña]]. La revista Renou és editada per l'[[Cardona i Vives|associació castellonenca Cardona Vives]]}}