32 096
edicions
Canvis
→Cites
{{Biografia|
| nom = Domingo Gimeno Peña
| image = [[Archiu:Domingogimeno.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Espanya|Española]]
| ocupació = Investigador i escritor
| data_naix = [[1944]]
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Domingo Gimeno Peña''' ([[Castelló de la Plana]], [[1944]]), és un investigador, escritor, articuliste i tertulià [[Valencians|valencià]], de treball professional ha segut carnicer.
'''Domingo Gimeno Peña''' ([[Castelló de la Plana]], [[1944]]), és un investigador, escritor, articuliste i tertulià [[Valencians|valencià]], de treball professional ha segut carnicer.
== Biografia ==
== Biografia ==
Domingo Gimeno, ha treballat de carnicer en el [[Mercat Central de Castelló]] fins a la seua jubilació. Pero, apart del seu treball professional, tenim que destacar el seu treball cultural i d'investigació.
Domingo Gimeno, naixqué en la ciutat de Castelló de la Plana en l'any 1944. Ha treballat de carnicer en el [[Mercat Central de Castelló]] fins a la seua jubilació. Pero, apart del seu treball professional, tenim que destacar el seu treball cultural i d'investigació.
== Trayectòria cultural ==
== Trayectòria cultural ==
Domingo Gimeno és membre de l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. Ha colaborat en la [[revista Renou]] de dita associació que durant el temps s'han anat publicant artículs del seu treball en defensa de la cultura i llengua valencianes, mostrant evident proves documentals en eixos treballs.
Domingo Gimeno és membre de l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]. Ha colaborat en la [[revista Renou]] de dita associació que durant el temps s'han anat publicant artículs del seu treball en defensa de la cultura i llengua valencianes, mostrant evidents proves documentals en eixos treballs.
Ha escrit sobre personages fonamentals de la cultura castellonenca i valenciana en general, com: [[Gaetà Huguet i Breva]], [[Lluís Revest]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Josep Àngels Castelló]] o [[Josep Maria Guinot]], entre atres.
Ha escrit sobre personages fonamentals de la cultura castellonenca i valenciana en general, com: [[Gaetà Huguet i Breva]], [[Lluís Revest]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Josep Àngels Castelló]] o [[Josep Maria Guinot]], entre atres. Un dels personages més admirats per ell, ha segut el filòlec valencià, Josep Àngels Castelló.
Un dels personages més admirats per ell, ha segut el filòlec valencià, Josep Àngels Castelló.
També ha tractat sobre documents antics i ha escrit les seues resolucions, com: el [[Curial e Güelfa]], les [[Trobes de Mossén Jaume Febrer]], el [[Llibre dels Fets]] o el [[Llibre del Repartiment de Valéncia]], entre atres.
També ha tractat sobre documents antics i ha escrit les seues resolucions, com: el [[Curial e Güelfa]], les [[Trobes de Mossén Jaume Febrer]], el [[Llibre dels Fets]] o el [[Llibre del Repartiment de Valéncia]], entre atres.
Com a castellonenc, també ha tractat sobre les [[Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana]] de l'any [[1932]], conegudes com a Normes Ortogràfiques de Castelló, Normes de Castelló o Normes del 32. És molt important l'artícul de Domingo Gimeno titulat ''Falsetat documental'' a on destapa com el document original fon falsejat en una edició a l'any següent, es dir, en [[1933]].
Com a castellonenc, també ha tractat sobre les [[Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana]] de l'any [[1932]], conegudes com a Normes Ortogràfiques de Castelló, Normes de Castelló o Normes del 32. És molt important l'artícul de Domingo Gimeno titulat ''Falsetat documental'' a on destapa com el document original fon falsejat en una edició a l'any següent, es dir, en [[1933]].
Domingo Gimeno ha participat en tertúlies i debats en la televisió local, concretament en [[Televisió de Castelló]] i també ha escrit artículs d'opinió en prensa local en el periòdic ''[[Mediterráneo]]'', entre atres.
{{Cita|L'anglés tingué el seu sigle d'Or de la llengua en la mateixa Anglaterra (Shakespeare i companyia) i no en aquells territoris a on ha exportat la llengua (Austràlia, Canadà, Estats Units, etc...). El castellà tingué el seu propi sigle d'Or de la llengua en la mateixa Castella (Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora, Quevedo, etc...) i no ad aquells llocs a on l'exportà (Argentina, Cuba, Mèxic, Perú, etc...) i ara tenim al català, que segons ells, s'exportà la llengua i en canvi tingué el seu sigle d'Or en el [[Regne de Valéncia]]. No té sentit.|Una explicació breu i senzilla sobre la [[llengua valenciana]] que desmonta la teoria de la repoblació catalana oferida per [[Domingo Gimeno]]}}
== Falsetat documental ==
{{AP|Normes de Castelló}}
Reproduïm ací l'artícul complet de Domingo Gimeno per la seua importància:
{{Cita|Falsetat documental
Sempre he tingut curiositat per les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, (titul que conste en els fulls originals) no se si al ser castellonenc, pel titul que posteriorment li van donar “NORMES DE CASTELLO”.
Buscant sempre aproximar-me a l'objectivitat, en lo possible, he llegit autors tan dispars com don Jose Maria Guinot i F.Perez Moragon, entre atres, per lo tant, tinc formà una opinio prou clara al respecte.
Yo crec que una part dels firmants, de bona fe, van creure que tots respectarien el prolec de les bases firmades, que entre atres consideracions dien ser: imperfectes i provisionals, pero un punt de partida per a mijan amples acorts anar perfeccionant-les. Pero l'atra part, lo que buscava era unes firmes per a intentar justificar els canvis que fraudulentament i sense acort ni consulta alguna pensaven fer despres, incomplint lo firmat per tots.
Pero tenint-lo tot prou clar, n'hi han dos detalls que no mai vaig poder entendre; un es com un document tan “important”, des del mateix dia de la firma va estar desaparegut durant quasi setanta anys i l'atre es com el pare Fullana, l'unic filolec i per tant la maxima autoritat d'entre els firmants, als pocs mesos de la firma, renega de lo firmat i publica una nova edicio de la seua ortografia, donant per trencat l'acort.
La Cardona Vives va organisar una conferencia en la que el conferenciant, [[Joan Sancho]], va donar un dat que yo desconeixia i que me va aclarir els dos dubtes, el dat era: els documents originals recentment apareguts, coincidint en l'any de la firma, el 32 , conste de 32 bases, pero tres mesos despres quan per a la festa del llibre l'ajuntament de Valencia va publicar les bases, ya ne son 34, les dos bases afegides sense cap consens ni permis dels firmants son la 32 i 33 les que prohibixen la grafia Y i el digraf CH, canviant-li tambe el titul, ya no parlen de bases, les ascendixen a l'estatus de normes, “Normes de Ortografia Valenciana”.
Conclusio: L'afegitó absolutament illegitim va motivar que els defraudadors amagaren la prova del delit (els originals firmats) i com la majoria dels firmants ho feen per concordia, i sense cap coneiximent en materia llingüistica tot passaria desapercebut, tal com va passar. El pare Lluis Fullana, filolec en gran experiencia en temes llingüístics, si que sabia lo que havia firmat i al donar-se conte del frau, indignat, va tornar a publicar la seua ortografia trencant l'acort, pero les circumstancies li van impedir denunciar-lo publicament com haguera volgut, per eixe motiu don Jose Maria Guinot, Moragon i tots els demes investigadors sempre parlen de 34 bases i no de 32 per no haver tingut mai acces als documents originals, i tindre que treballar sobre els ya falsejats.
El 14 d'abril de 1931 escomence la segon republica, i Esquerra Republicana obté la majoria en les eleccions catalanes, estes circumstancies propicien, molt de poder politic i sobre tot economic per a el catalanisme que torne a ensomiar en els “Països Catalans”, i un anticlericalisme creixent, arribant inclus a la crema d'iglesies i convents; el 23 de giner del 32 per decret promulgat pel govern de la Republica se dissol la Companyia de Jesus, en este context les comunitats religioses, esglayades, aconsellaven als seus membres evitar conflictes per por a represalies; el pare Fullana obedint als seus superiors de la orde franciscana se va atrevir a publicar la seua ortografia com a protesta, pero no a denunciar publicament la FALSETAT DOCUMENTAL feta pels catalanistes. Si ho haguera fet, tots nos haverem enterat del frau i segurament l'any passat no s'haguera celebrat en tant de bombo el 75 aniversari de les mal nomenades “Normes de Castello”.
Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, van ser firmades pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.|Domingo Gimeno Peña}}
== Cites ==
== Cites ==
Resenyem algunes cites dels seus artículs:
{{Cita|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.|[[Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer''}}
{{Cita|Les Troves de Mossen Febrer, es un llibre en el que l'autor assegure ser coetaneu de Jaume I i en forma poetica nos conta la procedencia i els merits dels cavallers que varen acompanyar al Conquistador en la conquista de Valencia, aixina com la heraldica de tots ells. Les Troves estan escrites en un llenguage massa pulit per a l'epoca, en absolut comparable a atres escrits coetaneus, i nomena toponims i noms inexistents en el seu temps, inclus conta quins varen ser els primers en escalar la muralla, quan tots sabem que Valencia va capitular sense batalla, lo que nos indica clarament la seua falsetat. El primer en no acceptar l'autenticitat de Les Troves va ser l'erudit i poligraf, catala, Manuel Milà i Fontanals, dient que en el sigle XVI se varen compondre vàries obres evidentment apocrifes, entre elles Les Troves, (ad ell no el podien enganyar per que ell va ser el falsificador del Curial i Güelfa, va ser cuiner abans que frare). S'ha demostrat que Les Troves són una falsificacio feta per [[Onofre Esquerdo i Sapena]] (1635-1699), erudit, genealogiste, heraldiste i croniste de la ciutat de Valencia, per lo tant escrites quatre sigles despres de lo que Febrer diu, les afirmacions fetes per ell en Les Troves no tenen puix absolutament cap credibilitat.|[[Domingo Gimeno]], en un artícul seu titulat ''Troves de Mossen Jaume Febrer''}}
Mare de Deu del Lledó.|'Don Lluïs Revest i Corzo' ([[Revista Renou]], nº 46, juliol 2003), per Domingo Gimeno}}
Mare de Deu del Lledó.|'Don Lluïs Revest i Corzo' ([[Revista Renou]], nº 46, juliol 2003), per Domingo Gimeno}}
{{Cita|Els pobles pugen a la gloria al seus grans personages, a eixes persones que pel seu comportament durant la seua existencia, han mereixcut l'admiracio i reconeiximent dels seus conveïns i de les generacions futures, sent per a sempre motiu d'orgull i eixemple a seguir per a tots.
[...]
Eixe home es Gaetà Huguet i Breva (Castello, 1848-1926) i en el setantacinc aniversari de la seua mort pocs son els que s'enrecorden d'ell, quan en 1915 la revista Patria Nova dia d'ell: 'Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià en Gaetà Huguet. Havem aplegat i l'havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana. (Angelot, Patria Nova, nº 15, 12-6-1916, p.4).
[...]
Els catalanistes per que en els seus articuls ya denunciava les seues intencions quan dia: 'L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella encontra de lo que esperem, prengues cos en Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.' (Veu de la Plana, 21-10-1916 p.2-3).
[...]
¿Que pensaria en Gaetà si puguera vore que l'Institut d'Estudis Catalans, te seu en un edifici de propietat municipal en Castelló i que la Fundacio Huguet premia tots els anys les lletres catalanes? Lamentablement les pors d'Huguet s'estan complint, esperem que en el futur la veritat sure i el poble valencià fique a cada un en el seu lloc.|'Eixemple a seguir' per Domingo Gimeno. Revista Renou (nº 48, març 2004), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
{{Cita|No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat:
{{Cita|No existix cap indici que prove la pertenencia del Peno al Conquistador, pero alguns detalls demostren clarament la seua falsetat:
En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}}
En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.|[[Domingo Gimeno Peña]], en el seu artícul ''El Peno de la Conquista'', publicat en la [[Revista Renou|revista Renou]] nº 53 (Novembre, [[2005]]) que edita l'associació [[Cardona Vives]]}}
{{Cita|[...] L'orige de les barres es polemic, els historiadors catalanistes en l'obsessio per liderar la Corona d'Arago, no han dubtat en crear llegendes o falsificar heraldiques en murals, escultures, panteons, documents, etc...
La famosa llegenda de Wifred el Pilos en els dits ensangrentat i l'escut, existent en el 'Llibre dels Feyts d'Armes de Catalunya' es un cumul de desproposits: En l'epoca dels protagonistes no existia l'heraldica, hasta el sigle XIV les barres eren dos i no quatre, els dos protagonistes no eren coetaneus, i recentment ha aparegut una historia castellana anterior, en la que nomes canvien els protagonistes. 'El repetido libro atribuido a Boades, que ha pasado mucho tiempo por auténtico, es como recientemente se ha demostrado, una falsificación perpetrada entre 1673 y 1675, por el mencionado Gaspar y Jolpi, persona avezada en este linaje de supercherías' (F. Almela i Vives. El Escudo de Valencia). [...]|'Heraldica en la Corona d'Arago', per Domingo Gimeno Peña ([[Revista Renou]], nº 56, novembre 2006), editada per l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló}}
{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}}
{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de [[Lo Rat Penat]], acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de [[1932]], conegudes com a [[Normes de Castelló]] fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]] (''Falsetat documental'' de 3 de febrer de 2014, publicat en la [[revista Renou]] nº 60, editada per l'[[Cardona i Vives|associació cultural Cardona i Vives de Castelló]]). També se trobaren unes cartes, en els documents de [[Salvador Guinot]], a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada ''Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932'', oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, [[Joan Sancho]], en l'any [[2007]])}}
Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).|'Llengua i literatura dels valencians' ([[Revista Renou]], nº 62, Octubre 2008), per [[Domingo Gimeno Peña]]. La revista Renou és editada per l'[[Cardona i Vives|associació castellonenca Cardona Vives]]}}
Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).|'Llengua i literatura dels valencians' ([[Revista Renou]], nº 62, Octubre 2008), per [[Domingo Gimeno Peña]]. La revista Renou és editada per l'[[Cardona i Vives|associació castellonenca Cardona Vives]]}}
== Vore també ==
* [[Associació Cultural Cardona Vives]]
* [[Curial e Güelfa]]
* [[Trobes de Mossén Jaume Febrer]]
* [[Llibre dels Fets]]
* [[Llibre del Repartiment de Valéncia]]
* [[Gaetà Huguet i Breva]]
* [[Lluís Revest]]
* [[Manuel Mourelle de Lema]]
* [[Josep Àngels Castelló]]
* [[Josep Maria Guinot]]
== Enllaços externs ==
* [https://www.cardonavives.com/documentos.asp?Writer=Domingo%20Gimeno%20Pe%F1a Artículs de Domingo Gimeno - Pàgina web de la Cardona Vives]
* [https://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=226 Falsetat documental - Domingo Gimeno Peña - Pàgina web de la Cardona Vives]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors en valencià]]
[[Categoria:Valencianistes]]