31 971
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* ''Nacionalisme Valencià'' ([[1915]]), conferència pronunciada en la Casa de la Democràcia, sèu del [[Blasquisme]] el 26 de febrer de 1915.
* ''Nacionalisme Valencià'' ([[1915]]), conferència pronunciada en la Casa de la Democràcia, sèu del [[Blasquisme]] el 26 de febrer de 1915.
* ''Federació Valentina'', proposta que fa en la revista ''[[Patria Nova]]'' (nº 8, de 24 d'abril de 1915).
* ''Federació Valentina'', proposta que fa en la revista ''[[Patria Nova]]'' (nº 8, de 24 d'abril de 1915).
== Cites ==
{{Cita|d.- Rafael Trullenque i Santafé:
Rafael Trullenque, Valencia 1890 - +?. Literat/ publiciste. Actiu valencianiste culturalment i politicament. Participà activament en els incidents dels Jocs Florals de 1915 (als quals Pàtria Nova qualificà de "mascarada anual" ) en tractar d'impedir que un diputat andalus, el Sr. José Estrada, fora el mantenedor de la justa poetica, puix be sabien que en la festa de la llengua valenciana aquell personage anava a fer el seu discurs en castellà. L'escandal que montaren les joventuts valencianistes en el Principal motivà, entre la d'atres, la seua detencio.
Es el representant de la tendencia nacionalista republicana, que se gestaria en Joventut Valencianista de la que formà part. La seua primera manifestacio publica coneguda fon la conferencia que titulà Nacionalismo Valenciano, que pronuncià en la Casa de la Democracia - feudo del blasquisme- el 26 de febrer de 1915. Dita conferencia s'editaria i la dedicà a Felix Azzati.
Trullenque emmarca el seu parlament en l'apogeu del nacionalisme en Europa, de manera similar a com ho havia fet Fausti Barberà, qüestio que explicita en el text de la conferencia, fent un crit d'alerta respecte de la castellanisacio llingüistica, social i politica de Valencia i aposta per una Republica Valenciana confederada en el restant de nacionalitats iberiques.
El pensament de Trullenque donà orige a la Joventut Nacionalista Republicana (en la que s'integraria una fraccio escindida de Joventut Valencianista). L'organisacio politica que en principi tingue una certa tolerada acollida entre el blasquisme, tal com es reflexa en el diari El Pueblo, del que Trullenque fon colaborador, pronte es voria condenada al fracas, just en el moment en que el blasquisme, i Azzati al capdavant, no es definiren com a nacionalistes i mes be combatrien esta ideologia: "Nuestra posición respecto del naciente nacionalismo valenciano es de muy sencilla definición […] ¿Puede el partido de Unión Republicana de Valencia declararse nacionalista? Esta pregunta se nos formula clara y contundente. Sólo cabe una respuesta honradamente clara: No".|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}
== Referències ==
== Referències ==