Canvis

| lloc_mort = [[Burjassot]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Burjassot]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Josep Barat Novella''' ([[Borbotó]], [[Valéncia]], [[1912]] – [[Burjassot]], [[1989]]), fon un artiste [[Valencians|valencià]], orfebre, pintor i escultor. També fon artiste faller.  

'''Josep Barat Novella''' ([[Borbotó]], [[Valéncia]], [[1912]] - † [[Burjassot]], [[1989]]), fon un artiste [[Valencians|valencià]], orfebre, pintor i escultor. També fon artiste faller.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Josep Barat Novella naix en Borbotó (pedania de la ciutat de Valéncia) en l'any 1912.  

Josep Barat Novella naix en Borbotó ([[pedania]] de la ciutat de Valéncia) en l'any 1912.  

=== Treball professional ===

=== Treball professional ===

Als catorze anys entra a treballar en el que seria el seu taller fins la jubilació, el taller de dorats i policromats del que fon el seu mestre, [[Vicent Bellver Bellver]], “Vicentico”, lloc a on se li obri un camí enlluernador i del seu agrat.

Als catorze anys entra a treballar en el que seria el seu taller fins la jubilació, el taller de dorats i policromats del que fon el seu mestre, [[Vicent Bellver Bellver]], “Vicentico”, lloc a on se li obri un camí enlluernador i del seu agrat.

El constant quefer en el taller l'introduïx en el món artístic de la tècnica del dorat i policromat, que en el temps es convertiria en la seua especialitat. De la mà del seu mestre anà adquirint coneiximents, fruit dels quals, a l'edat de setze anys, serà ya el seu ajudant en la realisació d'un treball en el camaril de la Patrona de [[Torreperejil]], en la província de [[Jaén]], aplicant or fi i policromia.

El constant quefer en el taller l'introduïx en el món artístic de la tècnica del dorat i policromat, que en el temps es convertiria en la seua especialitat. De la mà del seu mestre anà adquirint coneiximents, fruit dels quals, a l'edat de setze anys, serà ya el seu ajudant en la realisació d'un treball en el camaril de la Patrona de [[Torreperejil]], en la província de [[Jaén]], aplicant [[or]]  fi i policromia.

Més tart decorà l'iglésia de Sant Martí en Valéncia ciutat, treball que durà dos anys i que consistí, a banda de repassar tot el dorat en or fi brunyit, en estucar les superfícies planes. Tota esta labor se feu en la conjunció dels equips de dos mestres, Francesc March i Vicent Bellver. Els estucadors eren tots de Burjassot. Compaginant la decoració en Sant Martí, Josep Barat passà a fer-se càrrec de la decoració de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que s'estava acabant de contruir. L'intervenció en la decoració fon en or fi brunyit en talles, molures, gerrons dels finestrals i escuts heràldics. Este treball durà dos anys. Com a oficial i baix la direcció del seu mestre, Sr. Bellver, alternà els treballs de dorador en el de decoració d'imagineria religiosa que realisava en el taller.

Més tart decorà l'iglésia de Sant Martí en Valéncia ciutat, treball que durà dos anys i que consistí, a banda de repassar tot el dorat en or fi brunyit, en estucar les superfícies planes. Tota esta labor se feu en la conjunció dels equips de dos mestres, Francesc March i Vicent Bellver. Els estucadors eren tots de Burjassot. Compaginant la decoració en Sant Martí, Josep Barat passà a fer-se càrrec de la decoració de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que s'estava acabant de contruir. L'intervenció en la decoració fon en or fi brunyit en talles, molures, gerrons dels finestrals i escuts heràldics. Este treball durà dos anys. Com a oficial i baix la direcció del seu mestre, Sr. Bellver, alternà els treballs de dorador en el de decoració d'imagineria religiosa que realisava en el taller.

S'organisaren columnes de milicians i, enmig de l'ambient de revolució, es va allistar com a voluntari en una d'aquelles columnes. Derrotat l'eixercit republicà, fon empresonat en el camp de concentració de [[Castuera]] ([[Badajoz]]); gràcies a uns avals favorables pogué tornar lliure a [[Valéncia]].

S'organisaren columnes de milicians i, enmig de l'ambient de revolució, es va allistar com a voluntari en una d'aquelles columnes. Derrotat l'eixercit republicà, fon empresonat en el camp de concentració de [[Castuera]] ([[Badajoz]]); gràcies a uns avals favorables pogué tornar lliure a [[Valéncia]].

Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.

Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[Falla|falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de [[Burjassot]]. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors [[Artiste faller|artistes fallers]] del moment.

Conscient de que els monuments fallers tenien una vida molt efímera i requerien tant de treball i esforç, acabà per no encaixar en este món donada la seua sensibilitat artística. Fon una sòrt que tinguera la fortuna de trobar-se en el seu antic mestre i que este li oferira tornar a la seua activitat artística. De nou en el seu antic taller, situat en el carrer Comte d'Almodovar, 4, un obrador que en el barri gojava de gran prestigi, anà relacionant-se novament en el món de l'art religiós i en escultors i imaginers de gran pretigi.

Conscient de que les falles tenien una vida molt efímera i requerien tant de treball i esforç, acabà per no encaixar en este món donada la seua sensibilitat artística. Fon una sòrt que tinguera la fortuna de trobar-se en el seu antic mestre i que este li oferira tornar a la seua activitat artística. De nou en el seu antic taller, situat en el carrer Comte d'Almodovar, 4, un obrador que en el barri gojava de gran prestigi, anà relacionant-se novament en el món de l'art religiós i en escultors i imaginers de gran pretigi.

Per una atra banda fea treballs particulars, com el retaule de l'Immaculada -dorat en or fi- en l'Iglésia del Carme, cinc retaules en argent policromat en els Sants Joans de Valéncia, una Mare de Deu dels Desamparats per a l'Ajuntament de Valéncia (image que està en una capella d'una finca de la Devesa del Saler).

Per una atra banda fea treballs particulars, com el retaule de l'Immaculada -dorat en or fi- en l'Iglésia del Carme, cinc retaules en argent policromat en els Sants Joans de Valéncia, una Mare de Deu dels Desamparats per a l'Ajuntament de Valéncia (image que està en una capella d'una finca de la Devesa del Saler).

Menció a banda mereix la decoració feta en or fi en l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], “La Pelegrina”, tallada per l'escultor [[Octavi Vicent]], que ix en processó tots els anys. Tambe intervingue en el dorat i policromat dels quatre àngels del Camaril de la Patrona en la Real Basilica que, en actitut d'ofrena a la Patrona, porten en les mans, cadascu d'ells, un dels escuts representatius del [[Regne de Valéncia]]: el del Regne i els de les ciutats d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]]. També feu la decoració, en l'Iglésia de Sant Joan de l'Hospital de Valéncia, de l'image titular tallada en pedra per l'escultor [[Esteve Edo]], obra en estil romànic, a l'igual que la taula-altar de la mateixa image. Restaurà la part dreta de l'entrada principal del Saló Dorat del [[Palau de la Generalitat]]. La reparació de la part del treginat en fusta fon feta pel talliste i amic seu [[Vicent Ibañez]] i ell s'encarregà de la seua decoracio i policromat.

Menció a banda mereix la decoració feta en or fi en l'image de la [[Mare de Deu dels Desamparats]], “La Pelegrina”, tallada per l'escultor [[Octavi Vicent]], que ix en processó tots els anys. Tambe intervingue en el dorat i policromat dels quatre àngels del Camaril de la Patrona en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats|Real Basílica]] que, en actitut d'ofrena a la Patrona, porten en les mans, cadascu d'ells, un dels escuts representatius del [[Regne de Valéncia]]: el del Regne i els de les ciutats d'[[Alacant]], [[Castelló]] i [[Valéncia]]. També feu la decoració, en l'Iglésia de [[Sant Joan de l'Hospital]] de Valéncia, de l'image titular tallada en pedra per l'escultor [[Esteve Edo]], obra en estil romànic, a l'igual que la taula-altar de la mateixa image. Restaurà la part dreta de l'entrada principal del Saló Dorat del [[Palau de la Generalitat]]. La reparació de la part del treginat en fusta fon feta pel talliste i amic seu [[Vicent Ibañez]] i ell s'encarregà de la seua decoracio i policromat.

Concorregué en la seua obra pictorica en [[Sevilla]], [[Granada]], [[Palma de Mallorca]], [[Castelló]], [[Alcoy]], [[Alacant]], [[Madrit]], [[Sogorp]], [[Altea]], [[Valéncia]], [[Moncada]] i [[Burjassot]].  

Concorregué en la seua obra pictorica en [[Sevilla]], [[Granada]], [[Palma de Mallorca]], [[Castelló]], [[Alcoy]], [[Alacant]], [[Madrit]], [[Sogorp]], [[Altea]], [[Valéncia]], [[Moncada]] i [[Burjassot]].  

=== Professor ===

=== Professor ===

Els seus merits professionals feren que li oferiren i ocupara una plaça de professor interí en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Valéncia, concretament de mestre del taller de “dorat i policromia”, que era la seua especialitat. Era en aquella época director de l'Escola [[Jenaro Lahuerta López]]. Barat acceptà molt complagut eixercint de docent durant quatre anys. En [[1967]] fon nomenat Mestre de Dorat i Policromat en oposició guanyada en el concurs lliure celebrat en Madrit. Durant díhuit anys ocupà este càrrec en una gran vocació, agotant l'edat de jubilació com a funcionari als setanta anys, el 8 de setembre de 1982. Concretament els alumnes de l'últim curs que va impartir (1981-82) foren els de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Burjassot.

Els seus merits professionals feren que li oferiren i ocupara una plaça de professor interí en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Valéncia, concretament de mestre del taller de “dorat i policromia”, que era la seua especialitat. Era en aquella época director de l'Escola [[Jenaro Lahuerta López]]. Barat acceptà molt complagut eixercint de docent durant quatre anys. En l'any [[1967]] fon nomenat Mestre de Dorat i Policromat en oposició guanyada en el concurs lliure celebrat en Madrit. Durant díhuit anys ocupà este càrrec en una gran vocació, agotant l'edat de jubilació com a funcionari als setanta anys, el [[8 de setembre]] de [[1982]]. Concretament els alumnes de l'últim curs que va impartir (1981-82) foren els de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Burjassot.

== Estil ==

== Estil ==