| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Pascual Cervera i Topete | | | nom = Pascual Cervera i Topete |
| − | | image = [[File:Almirante cervera.jpg|thumb|Almirant Cervera i Topete]] | + | | image = [[File:Almirante cervera.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Almirant Cervera i Topete |
| | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | | ocupació = Militar. | | | ocupació = Militar. |
| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís. | | Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís. |
| | | | |
| − | Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. | + | Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de la [[Darassana]] de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. |
| | | | |
| − | Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa. | + | Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les darassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa. |
| | | | |
| | Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]]. | | Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]]. |
| Llínea 57: |
Llínea 57: |
| | | | |
| | El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí. | | El doble [[epònim]] (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any [[2018]] quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [https://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=721 Senado de España. Pascual Cervera i Topete] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Anca Alamillo, Alejandro (2002). El Acorazado Pelayo. Valladolid: Quirón Ediciones. ISBN 8496016021 |
| | + | * Instituto Luis de Salazar y Castro (1979). Semblanza de hidalgos: opúsculos genealógicos. Madrid. p. 21 - 26. ISBN 84-00-04521-1 |
| | + | * Risco, Alberto (S.J.) (1920). Apuntes biográficos del Excmo. Sr. Almirante D. Pascual Cervera y Topete |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |