68 477
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Una volta conquistat el poder en l'any [[1975]], Saloth Sar va portar a terme una dràstica política de reubicació de la població dels principals centres urbans cap al camp com una mesura determinant cap al tipo de comunisme que desijava implantar. Els mijos empleats varen incloure l'extermini dels intelectuals i atres "''enemics burguesos''". El resultat d'això va ser la desaparició d'entre un milló i mig i dos millons de persones. Prenent les estadístiques presentades per K. D. Jackson, el [[17 d'abril]] de 1975, any en el qual els jemers rojos varen prendre la ciutat [[Caiguda de Phnom Penh|Phnom Penh]], hi havia en Camboja una població de 7,3 millons d'habitants, mentres que tres anys despuix, en l'any [[1978]], la població va disminuir a 6 millons.<ref>K. D. Jackson: "The Khmer Rouge in Context", p.3, en: Camboja 1975-1979.</ref> K. D. Chandler senyala com a raons d'este dràstic descens de la població -que calcula en 1,5 millons de desapareguts- a la malnutrició, els treballs forçats i les malalties mal ateses en general, pero 200.000 persones, provablement més, varen ser eixecutades sense juí, classificats com a "enemics", entre els que es contaven chiquets, vells i persones pertanyents inclús al mateix Partit.<ref>K. D. Jackson: "The Khmer Rouge in Context", p.3, en: Camboja 1975-1979.</ref> Com la majoria de les víctimes pertanyien a l'ètnia [[Poble jemer|jemer]], Jean Lacouture va denominar a est procés "''auto-genocidi''".<ref>J. Lacouture: "The Bloodiest Revolution"</ref>
Una volta conquistat el poder en l'any [[1975]], Saloth Sar va portar a terme una dràstica política de reubicació de la població dels principals centres urbans cap al camp com una mesura determinant cap al tipo de comunisme que desijava implantar. Els mijos empleats varen incloure l'extermini dels intelectuals i atres "''enemics burguesos''". El resultat d'això va ser la desaparició d'entre un milló i mig i dos millons de persones. Prenent les estadístiques presentades per K. D. Jackson, el [[17 d'abril]] de 1975, any en el qual els jemers rojos varen prendre la ciutat [[Caiguda de Phnom Penh|Phnom Penh]], hi havia en Camboja una població de 7,3 millons d'habitants, mentres que tres anys despuix, en l'any [[1978]], la població va disminuir a 6 millons.<ref>K. D. Jackson: "The Khmer Rouge in Context", p.3, en: Camboja 1975-1979.</ref> K. D. Chandler senyala com a raons d'este dràstic descens de la població -que calcula en 1,5 millons de desapareguts- a la malnutrició, els treballs forçats i les malalties mal ateses en general, pero 200.000 persones, provablement més, varen ser eixecutades sense juí, classificats com a "enemics", entre els que es contaven chiquets, vells i persones pertanyents inclús al mateix Partit.<ref>K. D. Jackson: "The Khmer Rouge in Context", p.3, en: Camboja 1975-1979.</ref> Com la majoria de les víctimes pertanyien a l'ètnia [[Poble jemer|jemer]], Jean Lacouture va denominar a est procés "''auto-genocidi''".<ref>J. Lacouture: "The Bloodiest Revolution"</ref>
== Referències ==
== Referències ==
<references />
<references />