Canvis

Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seichelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del  [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.  

Les nacions de l'oceà són [[Madagascar]] (la quarta illa més gran del món), [[Comores]], [[Seichelles]], [[Maldives]], [[Maurici]], i [[Sri Lanka]]; [[Indonèsia]] ho voreja. La importància de l'oceà com una ruta de trànsit entre [[Àsia]] i [[Àfrica]] ho ha convertit en un orige de conflictes. De totes les maneres, cap nació ho ha dominat en èxit fins als inicis del  [[sigle XIX]] quan [[Anglaterra]] controlava la majoria de la terra perimetral.  

==Mig físic==

== Mig físic ==

Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergixen en l''''oceà Índic'''. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central-oceànica que forma una ''I'' invertida, en l'arrel que va cap al sur des del límit de la plataforma continental prop de [[Bombai]], [[Índia]]. Les conques este, oest, i sur estan subdividides en conques més chicotetes per serres.  

Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergixen en l''''oceà Índic'''. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central-oceànica que forma una ''I'' invertida, en l'arrel que va cap al sur des del límit de la plataforma continental prop de [[Bombai]], [[Índia]]. Les conques este, oest, i sur estan subdividides en conques més chicotetes per serres.  

Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplària de mija. Una excepció és la costa oest d'Austràlia, on l'amplària de la plataforma excedix els 1.000 km. La profunditat mija de l'oceà és de 3.890 [[metro|m]]. El seu punt més profunt, la fosa de Java, està a uns 7.450 m. al nort de 50 graus de latitut sur, el 86% de la conca està coberta per sediments pelàgics. El restant 14% està entapissat en capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituts meridionals (cap al sur) extremes.

Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplària de mija. Una excepció és la costa oest d'Austràlia, on l'amplària de la plataforma excedix els 1.000 km. La profunditat mija de l'oceà és de 3.890 [[metro|m]]. El seu punt més profunt, la fosa de Java, està a uns 7.450 m. al nort de 50 graus de latitut sur, el 86% de la conca està coberta per sediments pelàgics. El restant 14% està entapissat en capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituts meridionals (cap al sur) extremes.

==Clima==

== Clima ==

El clima al nort del [[equador]] està afectat per un sistema de vents monzònics. Vents forts del nort-est bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sur i oest. En el mar de [[Aràbia]] els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. En l'hemisferi sur, els vents són generalment més suaus, pero les tempestats d'estiu prop de Maurici poden ser forts. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar a vegades les costes del [[Mar Aràbic]] i la [[Badia de Bengala]].

El clima al nort del [[equador]] està afectat per un sistema de vents monzònics. Vents forts del nort-est bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sur i oest. En el mar de [[Aràbia]] els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. En l'hemisferi sur, els vents són generalment més suaus, pero les tempestats d'estiu prop de Maurici poden ser forts. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar a vegades les costes del [[Mar Aràbic]] i la [[Badia de Bengala]].

==Hidrologia==

== Hidrologia ==

Entre els pocs grans rius que fluïxen a l'Índic trobem; el [[Zeneze]], el Shatt-al-Arab, el [[Indus]], el [[Ganges]], el [[Brahmaputra]], i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels [[monzón|monzones]]. Les corrents dominants, són dos; una en l'hemisferi nort, movent-se en el sentit de les agulles del [[rellonge]], i una atra al sur del [[equador]] girant en sentit contrari.  

Entre els pocs grans rius que fluïxen a l'Índic trobem; el [[Zeneze]], el Shatt-al-Arab, el [[Indus]], el [[Ganges]], el [[Brahmaputra]], i l'Irrawaddy. Els corrents marítims estan molt influenciats pels [[monzón|monzones]]. Les corrents dominants, són dos; una en l'hemisferi nort, movent-se en el sentit de les agulles del [[rellonge]], i una atra al sur del [[equador]] girant en sentit contrari.  

L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenroll que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.

L'obertura del [[canal de Suez]], en [[1869]], va reactivar l'interés europeu per l'est, pero cap nació va conseguir el domini del comerç. Des de la [[Segona Guerra Mundial]] el Regne Unit s'ha retirat de l'àrea, per a ser parcialment substituït per l'Índia, l'Unió Soviètica i els Estats Units. Els països en via de desenroll que voregen l'oceà, de totes les maneres, volen que siga una "zona de pau" en vies de navegació d'us lliure.

==Curiositats==

== Curiositats ==

Una decisió de l'any [[2000]] de l'Organisació Hidrogràfica Internacional delimita un quint oceà, el [[oceà Antàrtic]], a partir de la part més al sur de l'Atlàntic, de l'oceà Índic i del Pacífic. El nou oceà s'estendria des de les costes de la [[Antàrtica]] al nort del 60 graus sur de latitut, coincidint en el llímit del tractat Antàrtic.

Una decisió de l'any [[2000]] de l'Organisació Hidrogràfica Internacional delimita un quint oceà, el [[oceà Antàrtic]], a partir de la part més al sur de l'Atlàntic, de l'oceà Índic i del Pacífic. El nou oceà s'estendria des de les costes de la [[Antàrtica]] al nort del 60 graus sur de latitut, coincidint en el llímit del tractat Antàrtic.

==Senyes==

== Senyes ==

===Àrea===

=== Àrea ===

* ''total:'' 68.556 millons d'icm

* ''total:'' 68.556 millons d'icm

* ''nota:'' inclou el [[mar d'Andamán]], el [[mar d'Aràbia]], el [[golf de Bengala]], el sur-oest de [[Austràlia]], el [[golf d'Aden]], el [[golf d'Oman]], el [[canal de Moçenic]], el [[golf Pèrsic]], el [[mar Roig]], el [[estret de Malacca]] i atres braços d'aigua tributaris.

* ''nota:'' inclou el [[mar d'Andamán]], el [[mar d'Aràbia]], el [[golf de Bengala]], el sur-oest de [[Austràlia]], el [[golf d'Aden]], el [[golf d'Oman]], el [[canal de Moçenic]], el [[golf Pèrsic]], el [[mar Roig]], el [[estret de Malacca]] i atres braços d'aigua tributaris.

===Àrea - comparativa===

=== Àrea - comparativa ===

Unes 5,5 vegades la dels Estats Units

Unes 5,5 vegades la dels Estats Units

===Llínea de cota===

=== Llínea de cota ===

66.600 km

66.600 km

===Elevacions extremes===                                                                   

=== Elevacions extremes ===                                                                   

* ''Punt més devall:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m)

* ''Punt més devall:'' [[Fosa de Java]] (7.450 m)

* ''Punt més alt:'' 0 m

* ''Punt més alt:'' 0 m

===Mig ambient - actualitat===

=== Mig ambient - actualitat ===

*Espècies marines en perill: [[dugong]]s, [[foca]]s, [[tortuga]]s'i [[balena]]s.

* Espècies marines en perill: [[dugong]]s, [[foca]]s, [[tortuga]]s'i [[balena]]s.

===Ports principals===

=== Ports principals ===

*[[Calcuta]], [[Madràs]] i [[Bombai]] en la [[Índia]]

* [[Calcuta]], [[Madràs]] i [[Bombai]] en la [[Índia]]

*[[Colombo]] en [[Sri Lanka]]

* [[Colombo]] en [[Sri Lanka]]

*[[Durban]] i [[Richards Bay]] en [[Sur-àfrica]]

* [[Durban]] i [[Richards Bay]] en [[Sur-àfrica]]

*[[Djakarta]] en [[Indonèsia]]

* [[Djakarta]] en [[Indonèsia]]

*[[Fremantle]] en [[Austràlia]]

* [[Fremantle]] en [[Austràlia]]

==Bibliografia==

 

 

 

== Bibliografia ==

* Braun, D., The Indian Ocean (1983)

* Braun, D., The Indian Ocean (1983)

* Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987)

* Chandra, S., ed., The Indian Ocean (1987)

* Ostheimer, John M., ed., The Politics ofoff the Western Indian Ocean Islands (1975)

* Ostheimer, John M., ed., The Politics ofoff the Western Indian Ocean Islands (1975)

* Toussaint, Auguste, The History ofoff the Indian Ocean, trans. by June Guicharnaud (1966).

* Toussaint, Auguste, The History ofoff the Indian Ocean, trans. by June Guicharnaud (1966).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==